Rut Martínez: «El Dansàneu ha de ser el festival que la gent vol; la fidelitat del públic ens indica allò que funciona»

Rut Martínez Ribot (Calella de la Costa, 1977) és periodista i directora del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, que enguany tindrà lloc del 25 de juliol al 3 d'agost. Havia participat com a ballarina al festival pallarès, on va conèixer el coreògraf Joan Serra molt intensament, fet que la va lligar al Pallars. El 2015 es va incorporar a la direcció del certamen.

A banda d'aquesta tasca, Rut Martínez també té el seu propi projecte, Seed Music, on treballa en l'acompanyament integral i la difusió de joves músics.

 
- El Dansàneu arriba a la seva 34a edició. Què ens espera aquest any?

- Ens esperen 10 dies de festival intens, reforçant les franges de programació que venim proposant els darrers anys i que és el que hem vist que ens funciona, a través del públic i la seva fidelitat. Són 35 propostes molt diferents, descentralitzades, repartides en diferents espais naturals i patrimonials de les Valls d'Àneu, amb musica, dansa i patrimoni com a eixos temàtics i posant l'accent en la comunitat. El Dansàneu ha de ser el festival que la gent vol. És important que el programa tingui la voluntat d'escoltar. En el nostre cas això és relativament senzill, ja que el vincle del Consell Cultural de les Valls d'Àneu amb el territori és intens i això fa que la gent ens pugui dir què és el que vol. 

- Quines són les principals novetats de l’edició d’aquest any?

- Aquest any hem posat l'accent en la mirada descentralitzada, en espais dels quatre municipis de les Valls d'Àneu, que vagin des d'una petita església fins a un espai privat. Aquesta idea de descentralització és per nosaltres molt important. També les disciplines: fem dansa de tot tipus, però la fem dialogar amb la música, amb la tradició oral, amb l'acompanyament als artistes... aquesta és la columna vertebral del festival i ens està funcionant. L'èxit rau en què la meitat de la programació és gratuïta i l'altra meitat és a un preu assumible. Reivindiquem la nostra voluntat de ser i de viure al Pallars Sobirà, a les Valls d'Àneu, i de fer-ho amb espectacles de qualitat.

«El Dansàneu ha de ser el festival que la gent vol; el públic i la seva fidelitat ens indiquen el que funciona»

- Un Dansàneu que ja podríem dir que ha començat a fer boca amb el cicle Àneu en Moviment, enguany molt emotiu.

- L'acte d'Espot va ser molt emotiu. Els temes de memòria per nosaltres son centrals, així com pel Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Fa que tot tingui una mica de cos, d'ànima. No haguéssim arribat a la col·locació de les llambordes d'Espot si fa dos anys no haguéssim publicat el llibre Viatge a l'infern dels KL de Josep Calvet. Sembrem petites llavors, relacions que es van consolidant i que permeten que tot tingui un sentit. Aquest any hem fet menys activitats, quatre en concret, una en cada municipi, amb la voluntat que cadascun d'ells tingués més impacte. I ens ha funcionat bé.
 
- Enguany es podran veure 35 propostes en 27 seus. Quines no ens podem perdre?

- Aquest any ens sap greu no poder fer ús de Santa Maria d'Àneu d'Escalarre per uns despreniments. Tot i que no sembla una intervenció greu, el seu estat fa que no hi puguem programar. Hem buscat un pla B, que ha estat anar-nos-en a Borén, en un espai a l'aire lliure, on esperem que, si el temps ens acompanya, hi puguem fer alguna de les activitats més importants. Se'm fa difícil seleccionar, però et diria Salvador Sobral, Tarta Relena, o la producció pròpia d'Andrea Motis que fem a partir del poemari Herba de prat (Poemes d'Àneu). El patrimoni literari l'hem anat treballant, és molt important per nosaltres, per això ens fa il·lusió poder-lo recuperar. Però també hi haurà dansa de molt alt nivell. En fi, no us perdeu cap acte!

- Són 10 seus més que l'any passat. La descentralització del festival és una de les seves particularitats?

- Totalment. Jo crec que els dos últims anys, que són els que més hi hem apostat, el festival ha fet un pas per aproximar-se a la gent de les Valls d'Àneu. El fet que vagis a casa seva, a l'espai on ells hi fan vida, com la plaça del poble o l'església... i que l'habilitis, que hi portis un espectacle de primer ordre... fa que t'acceptin i que t'acullin amb els braços oberts. Aquest relació reforça el sentiment de pertinença a una comunitat. Aquest any per exemple anem per primer cop al cap del port de la Bonaigua o al bosc del Gerdar. És magnífic.

«El Dansàneu es fa amb molta responsabilitat, buscant molta empatia i entesa amb la gent, treballant la complicitat»

- Carlos Cuevas, Tarta Relena, Salvador Sobral, Quimi Portet, Emma Vilarasau, Mayte Martín... són només alguns dels plats forts programats enguany. Un festival que manté el nivell malgrat les dificultats, no?

- El Dansàneu es fa amb molta responsabilitat, buscant molta empatia i entesa amb la gent, treballant la complicitat, que s'entengui que som una entitat sense anim de lucre, que treballem amb ajuts públics... La nostra musculatura a nivell financer no és ni la d'una mitjana empresa. Hem consolidat moltes coses i estem mantenint el "petit miracle" que és aquest projecte.
 
- En l'edició d'aquest estiu també es presentarà el retaule de Sant Martí d'Escalarre, que ha tornat al Pallars 100 anys després.

- Volem oferir una mirada que no sigui excloent. Ens podem entretenir de moltes maneres, no només tenir-nos entretinguts. Reivindiquem poder anar a saltar, a ballar, a córrer i a fer el que vulguis, però també poder tenir un moment de recolliment, de pensar on estàs fent les coses, per què les estàs fent o qui les va fer abans que tu, com és aquest cas. En aquest acte en concret hi participarà l'Albert Velasco. Explicarà el retaule i la seva singularitat, i després el Cor Cererols ha preparat un programa d'uns 30 minuts dins el qual hi ha una peça de l'època dedicada a Sant Martí i que ballarà l'Aleix Martínez.

«El nostre objectiu és consolidar i augmentar l'esponsorització privada per anar corregint la dependència de les subvencions públiques»

- Fa pocs dies el Consell de Ministres espanyol declarava el Dansàneu esdeveniment d’interès públic especial. Què implica, això?

- És una manera d'incentivar que l'empresa privada o l'espònsor privat pugui apostar pel festival, perquè els avantatges a nivell fiscal són molt grans. És a dir, pràcticament tot el que inverteixin amb el Dansàneu ho podran desgravar. El nostre objectiu és consolidar i augmentar l'esponsorització privada. El fet de ser un esdeveniment d’interès públic especial ens permet tenir aquest plus durant tres anys. Esperem que això ens permeti no només consolidar la gent que ja ens ha fet confiança, sinó incrementar-ho, i anar corregint el que és una dependència de les subvencions públiques. 

Altres notícies que et poden interessar