Anuari: El 2025 al Pallars

Quan queden poques hores per acomiadar l'any, a Pallars Digital tornem a girar la vista enrere per recordar el més destacat d'aquest 2025 a les comarques pallareses, posant especial atenció en aquells esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius que han marcat casa nostra durant aquest any.

 

Gener: El «sainet» de l'helicòpter

Els primers dies del nou any al Pallars van portar una mala notícia. La retirada, a priori temporal, de l'helicòpter del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) de la base de Tremp. L'aeronau medicalitzada va ser traslladada per cobrir l'avaria d'un altre helicòpter a Sabadell. Malgrat que l'assistència mèdica a la zona en teoria estava assegurada, durant mesos les anades i vingudes de l'helicòpter van generar malestar, preocupació i una gran sensació d'indefensió entre la població i les institucions pallareses.

Finalment, i després d'una milionària multa per incompliments, l'empresa concessionària -Heliance- va ser substituïda per la francesa SAF Helicoptères. Malauradament, al Pallars i al Pirineu -per la seva orografia i la dispersió de la població- l'absència d'un servei tan bàsic pot marcar en molts casos la diferència entre la vida i la mort.
 
En plana cultural, durant aquells dies de gener al Pallars, i sobretot a Tremp, es va parlar de cinema. El motiu va ser la nominació als Premis Gaudí de Gerard Simó, codirector de l'Edat imminent. Gràcies a la pel·lícula, que va començar com a treball de final de grau a la universitat, el cineasta trempoli va ser nominat al guardó a la millor direcció novella.

 
Tot i que finalment no es va endur l'estatueta, el film va omplir de gom a gom el cinema La Lira de Tremp durant la seva estrena. Un bateig de foc prometedor per a un jove director amb molt futur. A Pallars Digital vam poder entrevistar-lo abans d'aquesta première a la pallaresa.

Febrer: L'esllavissada de Sellui

La matinada del 15 de febrer, un gran ensurt va despertar i esglaiar els veïns del poble de Sellui, a Baix Pallars. Un greu despreniment obligava a desallotjar tres cases d'aquest petit nucli. Un tros de la penya va caure sobre dos dels habitatges, causant desperfectes importants, tot i que, sortosament, no es van haver de lamentar ferits. 
 
Després de l'esllavissada, Montserrat Perelló, presidenta de l'EMD de Sellui, exposava a Pallars Digital que feia mesos que havien alertat del perill de despreniment. "Ja teníem por", assegurava. La pluja, les gelades i la sequera ja havien anat fent esquerda a la muntanya. Tristament, aquest no va ser un fet aïllat al Pallars, i malgrat els nombrosos treballs per estabilitzar els talussos i les muntanyes, els despreniments són una espasa de Dàmocles que penja damunt de la gent de les dos comarques.

Mentrestant, aquell mateix mes de febrer, arribava a les llibreries la novel·la Peripècies, de l'escriptora Maria Barbal. El llibre, que explora les llums i ombres l’ofici d’escriptor i la complexa relació amb el món editorial, arribava 40 anys després de la publicació de Pedra de tartera, l'òpera prima de la trempolina i, sense dubte, la novel·la pallaresa més universal. A la secció de reportatges Aixaldes vam rememorar amb Barbal aquesta important efemèride.
 

Març: «Mestre de filòsofs»

Novament, durant el mes de març, les bones notícies arribaven des del món de la cultura. El filòsof Pere Lluís Font, nascut a Pujalt el 1934, guanyava el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, convertint-se en el segon pallarès -després de Maria Barbal- en rebre aquesta distinció.
 
Teòleg, traductor i Creu de Sant Jordi l'any 2003, Font va ser reconegut per Òmnium Cultural per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i per haver estat editor i potenciador de la filosofia en català en l’àmbit europeu. Un mestre de filòsofs.

Mentrestant, el sector ramader del Pallars tornava a alçar la veu, en aquest cas per culpa del llop. El mes anterior, l'atac d'un exemplar a un ramat de Castell de Mur havia deixat quatre ovelles mortes. A banda de rebutjar la presència del llop, els ramaders reclamaven solucions i un posicionament als polítics locals. Durant les setmanes següents, diversos ajuntaments i institucions del Jussà i el Sobirà aprovaven mocions declarant-se "municipis lliures de llops".
 

Abril: Adeu a la MAT?

Amb l'arribada del mes d'abril arribava una notícia que semblava alleujar bona part de la societat pallaresa, en especial del Pallars Jussà. El motiu era la presumpta carpetada final del govern espanyol a la MAT del Pallars. La línia de molt alta tensió, que al desembre havia rebut un informe desfavorable de la Generalitat, sembla sentenciada. 

La lluita contra la MAT, que havia de creuar els municipis de Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà i Tremp, va ser llarga i no exempta de dificultats. Entitats com la Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica van fer pinya durant anys per evitar que la línia fos una realitat. Existeix, però, el temor que el projecte pugui tornar a ser desenterrat algun dia. La lluita no s'acaba mai, especialment pels projectes de parcs solars que encara estan en tràmit al sud del Pallars Jussà.
 
D'altra banda, quan faltava una mica més d'un mes per celebrar el seu 12è aniversari, Pallars Digital era guardonat com a finalista d'honor del Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat. El jurat va destacar del diari de les comarques pallareses el fet d'haver-se convertit "en el mitjà digital de referència del Pallars" i també per ser "un dels primers mitjans locals en tirar endavant un mur de pagament". 
 

Maig: Per fi, quimioteràpia al Pallars

Al mes de maig es posava en pràctica una reivindicació històrica al Pallars. L'Hospital Comarcal començava a administrar tractaments de quimioteràpia parenteral per via endovenosa i subcutània. Tot i que arribava dos anys tard, la posada en marxa de servei evitava uns 350 desplaçaments anuals d'uns 40 pacients afectats del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça fins al seu centre de referència, l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
 
Fins aleshores, una seixantena de pacients de l'àrea d'influència de l'hospital trempolí rebien aquest tipus de tractament a Lleida. D'aquests, una quarantena ja ho poden fer a Tremp, mentre que els tractaments de quimioteràpia més complexos es continuen oferint a la capital lleidatana.
 

Juny: Canvi d'alcalde

I al juny, canvis. Un dels més importants va tenir lloc a Salàs de Pallars. Després de dos anys al càrrec, Jaume Solé deixava l'alcaldia i la cedia al republicà Toni Millet, complint així el pacte de govern assolit després de les eleccions municipals. Si el 2023 Solé havia sigut escollit el primer alcalde de la CUP del Pallars Jussà, Millet es convertia en el primer batlle d'Esquerra Republicana a Salàs des de la Guerra Civil.
 
Canvis polítics a banda, el Pallars es preparava, a les portes de l'estiu, per afrontar una nova companya d'incendis forestals. Tot i l'escenari "positiu" gràcies a les pluges abundants dels mesos anteriors, no van faltar les crides a la prudència. Durant aquest estiu s'han produït més de 10 incendis a les comarques pallareses. El més greu va tenir lloc el 17 de juliol, quan es van cremar unes 9 hectàrees en un foc agrícola a Figuerola d'Orcau.
 

Juliol: Un «nou» Talarn Music Experience

I, com cada mes de juliol, arribava una cita inel·ludible per als amants de la bona música. Del dia 17 al 20, el Talarn Music Experience celebrava amb èxit la seva 9a edició amb un cartell que reunia grups com Sopa de Cabra, la Ludwing Band, els Sidonie i El Pony Pisador. També van passar per l'escenari de Lo Quiosc Rita Payés, Pol Batlle, DJ Axel Pi, The Crab Apples i DJ Amable, així com River Omelet i Rocket DJ.

Però el TME no és una flor d'estiu, i del 12 al 13 de setembre el festival va convertir aquest punt de la geografia pallaresa en el centre neuràlgic del rock estatal. Amb un cap de setmana dedicat exclusivament a aquest gènere, per Lo Quiosc van passar grups de la talla de Los Zigarros i Ramoncín, El Drogas, La Perra Blanco, així com les sessions musicals de Rock Nights i We Are Not DJ's.
   

Agost: Any de memòria

El 2025 també ha sigut l'Any Conxita Grangé, lluitadora antifeixista pallaresa. Coincidint amb el centenari del seu naixement, el 6 d'agost la Central de Capdella va donar el tret de sortida als actes organitzats per la Generalitat de Catalunya per recordar l'última supervivent catalana dels camps de concentració del nazisme, natural del poble d'Espui.
 
D'altra banda, enguany diversos pobles del Pallars han rendit homenatge a set homes que també van patir l'horror dels camps de concentració col·locant llambordes Stolpersteine davant de les cases on van viure. A Espot, en memòria de Joan Farrando Castells i Antoni Orteu Farré; a la Pobla de Segur, una d'aquestes llambordes recorda Josep Cubiló, deportat a Mauthausen, mentre que al municipi de Sort, Josep Rey, Josep Llo, Josep Rabasa i Manuel Baqueró també van rebre l'homenatge dels seus veïns coincidint amb el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis.

En plana esportiva, el pallarès Faust Clotet es proclamava campió d'Europa júnior d'eslàlom olímpic en la modalitat masculina K1 Júnior al Campionat d'Europa d'Eslàlom Olímpic. En plena festa major de Sort, el seu poble natal, el jove palista de l'Associació Esportiva (AE) Pallars es penjava la medalla d'or en els campionats que es van celebrar a la localitat de Solkan (Eslovènia).
 

Setembre: Adeu a un símbol poblatà

Amb l'arribada del setembre, els veïns de la Pobla de Segur van haver d'acomiadar-se, gairebé d'un dia per l'altre, d'un dels seus símbols més característics: el plataner que dona nom a la cèntrica Plaça de l'Arbre. La matinada del dimarts 16 de setembre, la caiguda d'una branca de grans dimensions va precipitar-ne la desaparició. L'informe d'una tècnica especialitzada en manteniment d'arbres va recomanar la tala de l'exemplar per tal de garantir la seguretat de la ciutadania. 
 
Mentrestant, la tardor donava el tret de sortida a una nova temporada de bolets. Tot i que enguany ha finalitzat amb produccions per sobre de la mitjana, la manca de pluges a l'octubre i les ventades finalment han rebaixat les previsions optimistes inicials, que apuntaven que seria de rècord. Malauradament, l'afició per collir bolets es va cobrar la vida d'un boletaire de 83 anys de Figuerola d'Orcau després de quatre dies de recerca.
 

Octubre: L'última granja

El desè mes de l'any no portaria massa bones notícies per al sector ramader del Pallars. Per una banda, la darrera granja lletera del Sobirà, SAT Brams, tancava les portes després de 20 anys. L'explotació, que proporcionava la llet per a la formatgeria Tros de Sort, ha obligat els propietaris de l'empresa a haver d'anar a buscar aquesta matèria primera a l'Alt Urgell. Un cop dur per a la ramaderia pallaresa, segurament una crònica d'una mort anunciada que vam voler analitzar en aquest reportatge.
 
Així mateix, la dermatosi nodular contagiosa ha estat un autèntic maldecap per als ramaders. Tot i que la malaltia no ha afectat directament cap explotació de les dos comarques, el brot d'aquesta malaltia va obligar a suspendre o modificar diverses fires amb animals vius del Pallars, com per exemple de la de Santa Teresa d'Esterri d'Àneu.
 

Novembre: El nou Grau en Infermeria

L'inici del nou curs escolar també va portar una bona notícia, sense dubte molt esperada a la capital del Pallars Jussà. Després d'anys de preparació, finalment Tremp ha pogut estrenar el nou Grau en Infermeria de la Universitat de Lleida amb una vintena d'estudiants. Tot i que de moment els alumnes cursen els estudis a l'Institut de Tremp, l'objectiu és que s'ubiquin en un nou edifici que s'hauria de situar al costat de l'Hospital del Pallars. Tremp ja és, oficialment, ciutat universitària. 
 
I després de 35 anys, Tremp també recuperava la seva emissora de ràdio municipal. Des del 2017 disposava d'una ràdio mitjançant una gestió privada, emetent a través de la freqüència 95.8. L'estiu d'aquest 2025, però, l'ajuntament va decidir desenterrar el projecte d'una emissora municipal, Ràdio Tremp - La Veu de la Conca. Així doncs, el divendres 28 de novembre començaven les emissions amb l'Informatiu de Ràdio Tremp, editat i presentat pel periodista Jordi Ubach Llorens, director de Pallars Digital. 
 

Desembre: 10 anys com a Patrimoni de la Humanitat

I amb l'arribada del fred, els pobles fallaires del Pallars celebraven una efemèride important: els 10 anys del reconeixement d'aquestes festes del foc com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. 
 
Una dècada enrere, les baixades de la Pobla de Segur, Isil, Alins, Alós i València d'Àneu, juntament amb les de 58 pobles de Catalunya, Occitània, Andorra i la Franja de Ponent, rebien aquesta important distinció. Una fita que ha suposat un impuls per a aquesta tradició ancestral que, al seu torn, ha permès que des d'aleshores una trentena de municipis més hagin recuperat o introduït aquesta festa als seus calendaris.

Altres notícies que et poden interessar