L’
Ajuntament de Sort ha celebrat aquest diumenge un emotiu
acte d’homenatge als quatre veïns del municipi deportats a camps de concentració nazis, en el marc del
80è aniversari del final de la
Segona Guerra Mundial i de les
3es Jornades de Memòria de Frontera de la Presó-Museu de Sort. L’acte ha culminat amb la inauguració de
quatre llambordes Stolpersteine en record i dignificació de
Josep Rey Pau, de
Castellviny;
Josep Llo Andreva, de
Llessui;
Josep Rabasa Sabarich, de
Sort; i
Manuel Baqueró Font, d’
Altron.
La cerimònia, celebrada al migdia a la sala de plens, ha estat acompanyada per la música d’
Edmon Bosch (violoncel) i
Joan Mestre (violí), que han obert i tancat l’acte amb interpretacions de
L’Estaca i
El cant dels ocells, donant a la jornada un to simbòlic i solemne. Prèviament, l’alcalde
Baldo Farré i el regidor
Pere Bàscones havien participat en la inauguració de les llambordes de Castellviny i Altron, en uns
actes més íntims, acompanyats únicament de familiars i de l’historiador
Josep Calvet, en representació de
Memorial Democràtic. A Llessui no s’ha fet aquest petit acte per l’absència de familiars.
Precisament l’historiador Josep Calvet, autor del llibre
Sort-Tel-Aviv i
descobridor el 2020 dels quatre casos de deportació, ha estat el primer a intervenir, contextualitzant i destacant les trajectòries personals que van portar aquests veïns de Sort a ser empresonats pels règims totalitaris europeus. Tant l’ajuntament com les
famílies han agraït la seva tasca de
recerca i la seva
implicació, determinant per fer realitat un acte que treu de l’oblit aquestes quatre persones i posa de relleu el
record també a totes les
víctimes de la Segona Guerra Mundial.
El moment més emotiu ha arribat amb les paraules de tres familiars dels homenatjats, que han compartit records, vivències i el llegat humà dels seus parents, posant rostre i emoció a la
memòria històrica. Han intervingut
Enric Rey Marcilla, fill de Josep Rey;
Valerie Rabassa, neboda-neta de Josep Rabassa, i
Mari Carmen Grau, neboda de Manuel Baqueró.
L’alcalde de Sort, Baldo Farré, ha remarcat en el seu parlament la
necessitat de preservar la memòria per comprometre’s, més que mai, amb el “mai més”, alertant del repunt actual dels
discursos d’odi a
Europa i també a
Catalunya. Ha reivindicat aquests actes com a formes de
reparació i
reconeixement a les víctimes del nazisme i a totes les persones que van lluitar per la
pau, la
justícia i la
llibertat. I ha insistit en el mai més indiferència, ni silenci, ni odi disfressat de solució, ni deshumanització com a discurs acceptable.
A continuació, a la seva intervenció, el director del Memorial Democràtic,
Jordi Font, ha posat en valor el projecte de les
llambordes Stolpersteine, amb gairebé
700 ja col·locades arreu del país en
més de 100 municipis. Ha destacat que aquestes “pedres per ensopegar”, obra de l’artista
Gunter Demnig, són sobretot “
pedres per fer memòria”, que recorden que les víctimes tenen
nom i cognoms, i esdevenen petits monuments senzills i humils, però connectats per tota Europa de manera
comunitària.
En acabar els parlaments, el públic assistent ha sortit en comitiva fins al carrer del Forn, on s’ha destapat la llamborda dedicada a Josep Rabassa Sabarich, en presència dels seus familiars i acompanyada d’una senzilla i gairebé espontània
ofrena de roses. Tot seguit, la caminada ha continuat fins a la Presó-Museu, on l’alcalde i el director del Memorial Democràtic han inaugurat una
placa commemorativa amb el següent text:
L’Ajuntament de Sort
ret homenatge als/les resistents que van lluitar contra el nazisme
i a totes les víctimes de la Segona Guerra Mundial,
en el 80è aniversari de la seva fi (1945–2025).
Que el seu sacrifici sigui exemple de dignitat per ser recordats
com a símbol de pau, llibertat i justícia.
Sort, novembre de 2025
La jornada ha finalitzat amb la presentació del projecte del
mural de la presó, que representa una
abraçada de comiat i que posa de relleu el patiment de la població civil davant els conflictes. També s’ha presentat breument el projecte
Veus de la presó, una iniciativa destinada a preservar i difondre testimonis representatius de les persones que van patir empresonament.
Imatge de l'homenatge a Sort. Foto: Ajuntament de Sort
D’aquesta manera, la Presó-Museu és, parafrasejant l’alcalde, “
un mur que ja no empresona, sinó que
allibera; que ja no silencia, sinó que
parla; i que converteix un espai de repressió en un espai de
memòria viva. Una obra que ens recorda que l’art pot ser resistència, testimoni i justícia”.
Consulta el programa de les 3es Jornades Memòria de Frontera
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
