La gestió del
perill d’allaus a l’alta muntanya afronta
nous desafiaments marcats per la variabilitat climàtica i l’aparició de noves tecnologies. Amb aquest escenari, especialistes i investigadors s'han reunit aquest dijous a la seu de l’
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a Barcelona, en el marc de les
6es Jornades Tècniques de Neu i Allaus, una trobada destinada a debatre la millora dels models de predicció, la prevenció i la
seguretat al medi natural.
La cita arriba després d’una
temporada hivernal intensa al
Pirineu català. Entre el novembre i el maig passats, l’ICGC va comptabilitzar
més d’un miler d’allaus, un registre superior a la mitjana habitual. Entre aquests episodis destaquen els
lliscaments basals, provocats per la presència d’
aigua líquida a la base d’un mantell nival que s’esllavissa completament sobre el terreny. Aquest fenomen suposa una
complexitat afegida a l'hora de determinar amb exactitud el moment del desencadenament.
Davant d’aquestes casuístiques i de l'
escalfament progressiu en funció de l’altitud, la comunitat científica aposta per reforçar les metodologies tradicionals amb
noves solucions. Durant les sessions s’ha exposat l’aplicació de la
intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic en la detecció primerenca, els
models de simulació i els
sistemes d’alerta automàtica en zones exposades.
Aquests recursos se sumen al posicionament per satèl·lit per a la recerca de víctimes i a les tasques de seguretat en estacions d’esquí i accessos a centrals hidroelèctriques. No obstant, la difusió continuada del
Butlletí de Perill d’Allaus i la
formació dels usuaris continuen sent, segons els experts, els pilars bàsics per reduir accidents.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.gif)
.gif)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
