Divendres, 9 d'octubre de 2026
Medi natural

​Els boscos d'Aigüestortes lideren la maduresa forestal de Catalunya i de l'Estat

Un estudi del CREAF i el CTFC constata que el massís concentra les masses més velles i de més qualitat, amb nuclis destacats a la zona d'Espot

Pallars Digital Pallars Digital Espot | 9 d'octubre de 2026 a les 11:26
Zona boscosa al Parc Nacional d'Aigüestortes | Territori
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici concentra la major qualitat i quantitat de boscos madurs tant de Catalunya com de l’Estat. Així ho revela el quart Inventari Ecològic i Forestal de l'espai protegit, presentat aquest dijous en el marc del projecte BHAVEC, finançat pels fons europeus Next Generation.

La recerca, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha avaluat 20 boscos que assoleixen una maduresa d'entre 5,3 i 8,7 sobre 10, una xifra que supera de manera notable la mitjana catalana, situada en el 2,3.

Aquests espais destaquen per la presència d'arbres vells, grans diàmetres i abundant fusta morta. En conjunt sumen 432 hectàrees, sobretot avetoses i pinedes de pi roig i pi negre, ubicades principalment a la vall d’Espot i a la vall de Sant Nicolau (l'Alta Ribagorça), així com a Colomèrs (Val d'Aran).
 

30 anys de millora i el doble de carboni

La comparativa amb els inventaris de 1993, 2004 i 2014 evidencia una evolució positiva durant les darreres tres dècades. Els boscos del parc han duplicat els seus estocs de carboni: a les zones d'avet ha passat de 69,8 a 148,5 tones per hectàrea, mentre que a les pinedes de pi roig ha pujat de 57 a gairebé 100 t/ha. Segons els investigadors, les masses han segrestat CO₂ de forma contínua i mantindran aquest paper clau en el futur.

Jordi Vayreda, investigador del CREAF, remarca que l'estructura complexa d'aquests hàbitats crea microclimes que retenen la humitat i milloren la resiliència enfront de sequeres o incendis, a més d'oferir refugi a fauna amenaçada com el gall fer.

Per accelerar aquests processos naturals, que poden trigar segles, els científics han iniciat proves pilot a la zona perifèrica mitjançant l'obertura de clarianes i la generació de fusta morta. Per al director del Parc Nacional d'Aigüestortes, Lluís Florit, aquestes dades són una eina cabdal per planificar la gestió i garantir la conservació d'un patrimoni natural únic al Pirineu.


Altres notícies que et poden interessar








Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació