El fenomen del
despoblament a les zones rurals de muntanya continua mostrant la seva cara més crua a l’
Alt Pirineu i Aran, que se situa com l’àrea més afectada del territori de parla catalana. Així ho constata una recerca exhaustiva de l’
Institut Ramon Muntaner i del projecte
Pobles Abandonats.
Després de set anys d'
investigació interdisciplinària en arxius i treball de camp, l'estudi ha analitzat i inventariat prop de
1.500 nuclis de població abandonats al llarg dels anys. Les conclusions s’exposen des d’aquest dijous i fins dissabte en el marc del
Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT, celebrat a l’
Institut d’Estudis Catalans.
42 pobles abandonats al Pallars
L’Alt Pirineu i Aran és la zona de
Catalunya més afectada. S'hi comptabilitzen
84 pobles abandonats -exactament la meitat al Pallars- i 268 pobles amb menys de 30 veïns. Dins d’aquest context, el
Pallars Jussà lidera les xifres negatives amb
32 nuclis completament deshabitats i 76 sota el llindar dels 30 residents, esdevenint la comarca amb més pobles sense vida. Al
Pallars Sobirà, per la seva banda, s’hi registren
10 pobles abandonats.
Segons explica el tècnic
Carles Barrull, l’abandonament respon a una acumulació històrica de factors: l'
èxode rural cap a les ciutats, les
polítiques hidràuliques i forestals, la
manca d’infraestructures bàsiques com l'aigua corrent o l'electricitat i l’impacte de
fenòmens naturals.
Finestra d'una casa abandonada a Tendrui Vell Foto: M. Lluvich / ACN
Tot i la gravetat de les dades, la realitat no és homogènia: a escala global,
un 68% dels pobles estudiats sobreviuen amb menys de 30 habitants, el 20% romanen buits i un 12% estan en vies de recuperació o mantenen activitat estacional.
Entre l'oblit i la resistència
La
història recent dels Pallars il·lustra perfectament aquestes dinàmiques. Nuclis com
Sant Sebastià de Buseu, al terme de Baix Pallars, van quedar deshabitats als anys seixanta a causa de l'elevada
altitud, la
duresa climàtica i l'absència de
carretera; avui dia totes les seves construccions resten enrunades.
Una trajectòria similar va patir
Tendrui Vell, al terme de Tremp, on les mancances greus de serveis i una esllavissada a mitjans del segle passat van forçar el seu abandonament definitiu.
En canvi, altres pobles exemplifiquen la lluita per la
supervivència lligada a la millora dels accessos.
Mencui, al municipi de Soriguera, que l'any 1997 va quedar sense veïns permanents, ha viscut una tímida
revifalla fins a sumar
11 habitants,
beneficiant-se fa pocs mesos de la carretera asfaltada.
Un altre cas significatiu és
Àrreu, al terme d'Alt Àneu. Castigat històricament per una
allau letal el 1803 i buit des del 1981 per l'
aïllament, va trencar dècades d'oblit l'any 2018 amb l'obertura d'una
pista forestal, comptant actualment amb un resident fix. Des de fa dos anys,
ja s'hi pot accedir amb vehicle.
Consulta el mapa de Pobles Abandonats
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.gif)
.gif)
.jpg)
_(36).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
