Dissabte, 17 d'octubre de 2026
Despoblament

​El Pallars encapçala el despoblament a Catalunya amb 42 pobles abandonats, 32 al Jussà

Un estudi de l’Institut Ramon Muntaner analitza prop de 1.500 nuclis a tot el territori de parla catalana i alerta de la vulnerabilitat de les zones de muntanya

Pallars Digital Pallars Digital Tendrui | 1 d'octubre de 2026 a les 09:35
Una casa enrunada i la façana de l'església del poble abandonat de Tendrui Vell | M. Lluvich / ACN
El fenomen del despoblament a les zones rurals de muntanya continua mostrant la seva cara més crua a l’Alt Pirineu i Aran, que se situa com l’àrea més afectada del territori de parla catalana. Així ho constata una recerca exhaustiva de l’Institut Ramon Muntaner i del projecte Pobles Abandonats.

Després de set anys d'investigació interdisciplinària en arxius i treball de camp, l'estudi ha analitzat i inventariat prop de 1.500 nuclis de població abandonats al llarg dels anys. Les conclusions s’exposen des d’aquest dijous i fins dissabte en el marc del Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT, celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans.
 

42 pobles abandonats al Pallars

L’Alt Pirineu i Aran és la zona de Catalunya més afectada. S'hi comptabilitzen 84 pobles abandonats -exactament la meitat al Pallars- i 268 pobles amb menys de 30 veïns. Dins d’aquest context, el Pallars Jussà lidera les xifres negatives amb 32 nuclis completament deshabitats i 76 sota el llindar dels 30 residents, esdevenint la comarca amb més pobles sense vida. Al Pallars Sobirà, per la seva banda, s’hi registren 10 pobles abandonats.

Segons explica el tècnic Carles Barrull, l’abandonament respon a una acumulació històrica de factors: l'èxode rural cap a les ciutats, les polítiques hidràuliques i forestals, la manca d’infraestructures bàsiques com l'aigua corrent o l'electricitat i l’impacte de fenòmens naturals.
 

Finestra d'una casa abandonada a Tendrui Vell Foto: M. Lluvich / ACN


Tot i la gravetat de les dades, la realitat no és homogènia: a escala global, un 68% dels pobles estudiats sobreviuen amb menys de 30 habitants, el 20% romanen buits i un 12% estan en vies de recuperació o mantenen activitat estacional.
 

Entre l'oblit i la resistència

La història recent dels Pallars il·lustra perfectament aquestes dinàmiques. Nuclis com Sant Sebastià de Buseu, al terme de Baix Pallars, van quedar deshabitats als anys seixanta a causa de l'elevada altitud, la duresa climàtica i l'absència de carretera; avui dia totes les seves construccions resten enrunades.

Una trajectòria similar va patir Tendrui Vell, al terme de Tremp, on les mancances greus de serveis i una esllavissada a mitjans del segle passat van forçar el seu abandonament definitiu.
 
En canvi, altres pobles exemplifiquen la lluita per la supervivència lligada a la millora dels accessos. Mencui, al municipi de Soriguera, que l'any 1997 va quedar sense veïns permanents, ha viscut una tímida revifalla fins a sumar 11 habitants, beneficiant-se fa pocs mesos de la carretera asfaltada.

Un altre cas significatiu és Àrreu, al terme d'Alt Àneu. Castigat històricament per una allau letal el 1803 i buit des del 1981 per l'aïllament, va trencar dècades d'oblit l'any 2018 amb l'obertura d'una pista forestal, comptant actualment amb un resident fix. Des de fa dos anys, ja s'hi pot accedir amb vehicle.

 Consulta el mapa de Pobles Abandonats


Altres notícies que et poden interessar








Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació