Els
estanys d’alta muntanya del
Pirineu conserven una diversitat de plantes aquàtiques similar a la de fa 36 anys, però la composició de les
espècies que hi predominen s’ha transformat. Així ho conclou un estudi liderat pel
CEAB-CSIC, amb la participació de la
UB i el
CREAF, que ha analitzat
30 estanys del
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el
Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Cerdanya i Andorra.
La recerca, publicada a la revista
Freshwater Biology, ha comparat mostrejos dels anys
1987 i
1988 amb dades recollides
entre el 2019 i el 2023. Els resultats indiquen que els canvis més acusats es produeixen quan l’aigua supera un llindar d’alcalinitat molt baix (150 µeq/L) i una conductivitat superior als 20 μS/cm. Com explica el coautor de l’estudi,
Eric Baqué, la vegetació no respon de manera gradual, sinó que s’altera bruscament un cop s’ultrapassa aquest límit.
Segons la investigadora principal,
Esperança Gacia, l’origen d’aquesta alteració química rau en la
disminució de la neu acumulada i la seva fosa prematura, que arrossega més minerals de les roques cap als estanys. A aquest fenomen s’hi suma l’
augment de la pols del Sàhara, rica en calci, magnesi i fòsfor.
Aquest nou escenari, on el
canvi climàtic hi té molt a veure, afavoreix
plantes de creixement ràpid capaces d’aprofitar el bicarbonat dissolt, en detriment de les molses pròpies d’aigües toves i àcides, que han perdut cobertura. Per la seva banda, espècies de creixement lent com els isoets resisteixen, excepte en aquells estanys on també s’hi han introduït peixos invasors.
Un catàleg amb els 6.361 estanys dels Pirineus
Paral·lelament, un equip científic liderat pel
CREAF i el
CSIC, amb la participació de la
UB i la
UAB, ha publicat
LacusPyr, el primer inventari exhaustiu que recull els
6.361 estanys i basses naturals de tota la serralada pirinenca. La base de dades assigna un codi identificatiu georeferenciat a cadascuna de les masses d'aigua per unificar criteris entre
Catalunya,
Espanya,
França i
Andorra.
El catàleg registra dades físiques com la
superfície, la
fondària o la
conca, però també posa ordre en la complexa
toponímia pirinenca. L'inventari recull els noms oficials actuals juntament amb les variants lingüístiques i les denominacions històriques, resolent errors cartogràfics que sovint dificultaven la recerca. Al Pallars, l'estudi destaca el protagonisme de l'
estany de Certascan, a Lladorre, que se situa com l'
estany més extens de Catalunya, amb
més de 60 hectàrees, i el tercer més profund de tot el Pirineu, amb 104 metres.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.gif)
.gif)
