L'EPS: mig segle d'escoltisme al Pallars

Quina cosa hi ha a la Pobla què ja fa molts anys que hi balla? Segurament, qui coneix la resposta, abans ja haurà cantat aquesta pregunta internament. És inevitable, ja que es tracta d’un dels primers versos de la cançó de l’EPS, les sigles dels Escoltes de la Pobla de Segur, una entitat que acabava d'arribar als 50 anys de vida, i durant dècades ha sigut un dels pals de paller de la vida associativa i cultural de molts joves al Pallars.


La història d'aquest agrupament escolta comença a finals de la dictadura franquista, una època on l'associacionisme estava molt controlat i en molts casos també prohibit. Un dels fundadors de l'EPS, Ramon Enric Guimó Monsito, actual regidor de Cultura de la Pobla, recorda que el detonant va ser la travessa que diversos joves del poble van fer pels llacs de Boí i Espot l'estiu de 1974.
 
Mossèn Enric Servat va pensar en aquest grup per fundar un agrupament escolta a la Pobla. Tanmateix, aquells joves amb prou feines coneixien què era aquell moviment juvenil, nascut a Anglaterra a principis del segle XX i fundat per Robert Baden-Powell. "Tampoc sabíem que estigués organitzat a Catalunya; el vam adaptar a la nostra manera", explica Guimó.
 
Així doncs, i després d'un cap de setmana a Cal Teixidor de Sant Martí de Canals, el febrer de 1975 naixia l'EPS. Però la canalla voldria apuntar-s'hi? "Vam anar a les escoles per fer una crida. No esperàvem tenir tanta gent i la realitat ens va superar". Una allau de nens i nenes van fer cap al cau, situat a ca la Mosseta, l'antiga rectoria situada al barri de la Raval. L'entusiasme inicial va desbordar totes les previsions.

"Al final vam haver-ho de limitar als caps de setmana", explica Ramon Enric Guimó. D'altra banda, tot i ser una entitat emparada per l'església, les lleis del moment prohibien que més de 20 persones es reunissin. "Érem un moviment il·legal". Malgrat que aquell primer any no van poder anar de campaments, l'EPS va participar en altres activitats alternatives, com ara la festa major o la primera diada de l'11 de setembre legal, l'any 1976.
 
Segurament, el que més ha canviat des de la fundació de l'agrupament fins avui en dia és, precisament, el vincle amb la religió. Toni Borrell, excap i persona molt vinculada a l'escoltisme català a posteriori, recorda celebrar alguna missa quan era nen a l'EPS, però afirma que "eren més un procés espiritual que una missa en si mateix". En aquest sentit, posa en valor que l'església va permetre que l'EPS pogués funcionar tot i el context polític.

Tot i les dificultats inicials, doncs, durant els anys següents l'EPS va consolidar-se i es va acabar convertint en un gran referent de l'educació en el lleure per a bona part de la joventut poblatana. "Va ser una escola de formació personal: aprens a despertar l'esperit crític, tenir una mirada ampla sobre la societat i el treball en equip", explica Borrell.

«És difícil que algú que passa per l'EPS només estigui a l'EPS, la Pobla no seria el mateix»

 

Sense dubte, un altre dels valors del cau és el seu fort vincle amb la Pobla. Segons la també excap Alba Alegret, el compromís i el voluntarisme que s'ensenyen fan que l'EPS sigui "una pedrera de l'associacionisme" al poble. "És difícil que algú que passa per l'EPS només estigui a l'EPS, la Pobla no seria el mateix sense l'agrupament", afegeix Toni Borrell.

Actualment, l'agrupament compta amb 21 caps i prop d'un centenar d'infants a les diferents branques: Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, i Pioners i Caravel·les. Tanmateix, a finals dels anys noranta, l'EPS va passar pel que segurament és una de les seves èpoques més difícils. Per una banda, per culpa de la manca de gent, però també perquè el nou rector els va fer fora de ca la Mosseta, l'espai on havien fet cau durant més de 20 anys.
 
Després d'uns mesos d'impàs, però, l'agrupament va tornar-se a aixecar gràcies a l'esforç dels antics Pioners i Caravel·les, entre els quals hi havia Toni Borrell. "El vam voler recuperar perquè ens l'estimem; hi ha un sentiment de pertinença molt fort. Al Pallars i al Pirineu hi ha pocs espais com l'EPS d'aprenentatge per a la canalla". 

Però el vincle i el compromís amb la Pobla de Segur no és l'únic factor que ha permès que l'EPS hagi sobreviscut. Tant els caps actuals o els antics destaquen el lligam intergeneracional que es crea dins l'agrupament. "El vincle amb els infants i els caps et permet conèixer gent amb qui potser no hauries coincidit si no fos per l'EPS", exposa Alba Alegret.

«El vincle amb els infants i els caps et permet conèixer gent amb qui potser no hauries coincidit si no fos per l'EPS»

 

Però, a més a més, l'escoltisme a la Pobla també s'ha convertit en una important eina d'arrelament al Pallars. Per a molts dels actuals caps, per exemple, tot i anar-se'n a estudiar a Barcelona o Lleida, l'EPS "és un motiu per tornar" i continuar vinculats al dia a dia del poble. I ara, quins són els reptes de cara al futur? Per a l'equip de caps, un dels més importants és "que pugin noves generacions amb compromís, que s'estimin l'EPS i ho agafin amb moltes ganes".

Mentrestant, per a Alba Alegret, l'individualisme creixent enfront del col·lectiu i també del treball en equip és un dels principals problemes als quals haurà de fer front l'agrupament en els pròxims anys. "No és una cosa que fas per guanyar-hi res, però vull pensar que seguirà sent un espai on crear relacions boniques".
 
D'altra banda, l'educació de les futures generacions també passa per un moment de canvi: "els joves tenen molts més inputs i sovint és més complicat transmetre valors en un món que està molt sobreestimulat". A aquest fet, expliquen les caps, se li afegeix que hi ha certs temes, com per exemple la sexualitat, les drogues o la salut mental, que han d'abordar abans del previst. "Tenen accés a nous mons que són bastant perillosos per l'edat que tenen".
 
Amb tots aquests reptes al davant, els Escoltes de la Pobla de Segur continuen fent camí. És una incògnita si, d'aquí a mig segle, aquest agrupament pallarès nascut a les acaballes del franquisme podrà bufar el centenar d'espelmes. Mentrestant, el que és segur és que mentre tingui gent, força i compromís, l'EPS continuarà sent, com en els darrers 50 anys, una gran família i una peça fonamental per al present i futur de la Pobla i el Pallars.
 
 Llegeix tots els reportatges de Pallars Digital a la secció Aixaldes

Altres notícies que et poden interessar