Dilluns, 17 de juny de 2024
El Pallars opina

Europa

«Aquest 9 de juny votem per Europa i a moltes persones els hi sembla que queda molt lluny; ben al contrari, l’Europa del futur depèn de cada un de nosaltres»

Lola Abelló PlanasPallars | 5 de juny de 2024 a les 10:14
A finals dels seixanta i principi dels setanta, com altres joves de la meva edat, m’emmirallava en tot allò que es movia més enllà dels Pirineus. Tot i què a les facultats es començava a remoure alguna cosa a sotovoce, la dictadura franquista premia la bota sobre la societat i el gris patètic continuava regnant en l’ambient. Ens havia arribat el maig del 68 a Paris a través de notícies, imatges en blanc i negre i volíem veure i viure en primera persona què s’hi donava més enllà de la nostra frontera.

A través del Goethe Institut de Barcelona em vaig organitzar un Erasmus abans de que existissin. A mida que el tren avançava i creuava fronteres entenia tot allò que havia aprés de geografia física i humana, se’m va eixamplar l’horitzó com si obrís una finestra de bat a bat. L’experiència em va fer europeista. Espanya encara no hi formava part però tots aquells joves que vam fer estatges a tots els recons de la vella Europa ja en vam formar part per sempre.

Anys més tard, la meva filla sí que va anar a Alemanya a fer un Erasmus. Espanya s’havia adherit a la Comunitat Econòmica Europea al 1986 i al 1992 firmava amb altres països el Tractat de Maastricht que va crear l’Unió Europea, ja no necessitava passaport i viatjava amb euros. Moltes coses havien canviat tant a Europa com a dins de casa nostra. 

Aquest 9 de juny de 2024 votem per Europa i a moltes persones els hi sembla que queda molt lluny, pensen que no els afecta i deixen d’introduir el sobre amb el seu vot a les urnes. Ben al contrari, depèn de cada un de nosaltres l’Europa del futur. Fem una mica de repàs als darrers anys: no fa tant que la pandèmia tocava la porta de tots els països i vam haver de fer front a un virus nou que s’estenia com una taca d’oli per a tot el planeta. La unió dels països europeus va portar les vacunes abans i vam poder accedir a un pla de vacunació per a protegir-nos totes i tots. Mentre estàvem tancats a casa, molts autònoms van sentir en perill els llocs de treball i va ser amb els ERTO que es va poder mantenir el teixit productiu. No oblidem els Fons Europeus que han arribat per modernitzar la nostra economia. 

També hem sentit com la guerra trucava les portes a Europa, quan Rússia va envair Ucraïna i ens vam sentir eludits i vam respondre amb unitat, més o menys igual o desigual. Cada dia tenim noticies terribles d’Orient Mitjà i veiem com mor població civil amb molts infants, si Europa està unida tindrà força per aixecar la veu i que ens facin cas. Hem de tenir en compte que un pallarés com Josep Borrell és l’Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat i des de la presidència espanyola s’han impulsat molts projectes per aconseguir més justícia social i econòmica que significa més democràcia i reforçar la unitat del continent. 

A més del que he anat desgranant, que és un petit exemple, existeix un veritable perill de que tot el que hem anat construint, amb l’avenç de la ultradreta que vol retallar drets i revertir els avenços socials i mediambientals assolits en les darreres dècades i ens vol portar a temps preterits amb retallades, austeritat i precarietat.

Quan el darrer novembre vam visitar el Parlament Europeu a Brussel·les vam conèixer de primera mà el grans reptes per aquesta dècada 2020-2030, com els Fons Next Generation, el Pacte Verd i el desplegament de la llei del Clima Europeu, i es parlava de tenir una sola veu i autonomia pròpia en nom d’Europa al món. Et fa pensar molt en el futur que es pot desplegat amb molts vots a les urnes perquè Europa som tots!!

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Lola Abelló Planas
Nascuda a Barcelona (1949) i trempolina d’adopció. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, comença el doctorat en Lingüística i Comunicació i dedica tota la vida a l’Educació en diverses vessants: escola, recerca, televisió, ràdio i mestra a l’Escola Valldeflors fins a la jubilació. Implicada en el voluntariat des de l’AMPA de la seva filla a la presidència estatal, la CEAPA. Ara en l’Associació de Dones Rosa d’Abril i col·labora amb el Centre de Recursos i l'IEI. Ha estat regidora de l’Ajuntament de Tremp per Compromís per Tremp i actualment Secretària d’Educació, Universitats, Ciència i I+D+I del PSC Comarques de Lleida, Pirineu i Aran.
Més articles de l'autor
05/06/2024

Europa

24/04/2024

Pensar en el territori

03/04/2024

Invertir en educació és invertir en futur

28/02/2024

Com millorar l'educació a Catalunya

10/01/2024

Llegir per gaudir, llegir per aprendre

05/12/2023

La cultura ens interpel·la a la memòria històrica

23/10/2023

Nadius digitals o orfes digitals

15/09/2023

Per un esport lliure de violències masclistes

20/06/2023

Eleccions municipals

04/05/2023

Seguim parlant d'energia

Participació