Tenim en perspectiva unes eleccions a Catalunya i és el moment de seure i pensar en tot allò que hem anat xerrant amb amics, en converses de cafè o al passeig, recollint els desitjos, anhels i realitats d’una ciutat que batega a ritme de muntanya.

Primer de tot haurem de guardar les emocions i sentiments i habilitar la raó per reflexionar sobre tot el que convé i penso que per començar cal un Govern que cregui en les comarques de muntanya i hi apliqui polítiques consensuades. Això vol dir canviar la mirada urbana per a tothom i escoltar a les zones amb més dificultat per anar diversificant politiques segons la idiosincràsia de cada una. Cal garantir les oportunitats i el progrés en les zones de muntanya per evitar el despoblament.

Fa pocs dies es presentava al nou espai de La Singratalla, el llibre El Pallars, oportunitat de negoci de Ramon Roca, on ens mostra 24 empreses innovadores del Pallars, així sense diferenciar del Jussà i del Sobirà, en un tot de territori que camina junt. Després de resseguir la transformació econòmica del Pallars al segle XX, l’autor ens adverteix de que una comarca no només pot viure d’aigua, l’esquí, els esports d’aventura, els cereals i la ramaderia, sinó que necessita empreses i industries d’altres sectors i ens introdueix a la vinya d’altura, petits cellers familiars transformats per les noves generacions, olis de muntanya, iogurts i formatges, carn ecològica...

A tall d’exemple avui m’aturo en el model de quatre dones: Cristina Cirera, una jove que de la necessitat en fa virtut. Un dia, com en un conte, al tornar a casa, els pares li exposen que els ametllers familiars ja no donen els ingressos que temps enrere donaven i abans de vendre'ls, la Cristina busca una nova sortida, Carrella. Eva Carmona, reorienta la vinya dels pares a Fígols i crea un celler propi. Un cas semblant és Sílvia Roca a Sant Cristòfol de la Vall (no recollida en el llibre), i que en la vinya del seu pare decideix rehabilitar uns ceps antics i en desús, la brocada, i treu al mercat uns nous vins. Núria Bigorra, formada al Penedès, torna a Figuerola d’Orcau per obrir el seu celler. És només un petit tast d’empreses innovadores fetes per dones.

També al Pallars ens sentim orgullosos dels bons embotits elaborats per empreses familiars que corren el risc de no tenir continuïtat, al menys familiar. Els fills i filles han anat a estudiar a fora i han seguit altres camins que els negocis familiars. Fora bo que no es baixés la persiana i hagués una continuació. El comerç és un teixit molt important per a la comarca i no sols com a complement dels visitants atrets per la natura i el paisatge, les activitats de neu o be els esports d’aventura; les seves fires agroalimentàries són un punt d’atracció per a sovintejar. 

Tot i els projectes de negoci que s’apleguen en el llibre, he trobat a faltar la cultura. A Salàs, en Sisco Farràs amb les seves botigues museu ha forjat un pol històric-educatiu amb visitants de tot l’Estat. Un altre Sisco, en Prats, amb l’Editorial Garsineu edita llibres del Pallars i del Pirineu des de 1992, a més d’un fons de prop de 20.000 llibres antics, cartells... I des de l’any 2016, Bresca Editorial amb Alexandre Amat al cap, s’ha especialitzat en la publicació de llibres que promouen i difonen la cultura del Pallars. Fins i tot tenim un festival de cinema: Mostremp.

És freqüent que els economistes no contemplin la cultura com a negoci, però és un pol d’atracció sense variacions climatològiques i que alimenta les diferents facetes de les persones, ens parlen del passat, ens sacsegen la memòria, ens projecten el futur i ens fan gaudir del present. I ara que hem celebrat Sant Jordi, recordeu el què deia el Jose Saramago: l’autor o autora està dins de cada llibre. A veure si el trobeu!!