Es creu que per haver nascut en aquesta era digital, els nostres infants i joves estan més preparats per les tecnologies que avancen a ritme frenètic. Darrerament s’està qüestionant aquesta afirmació i es creu que amb les noves eines tecnològiques, més perilloses que mai, els adolescents estan més exposats i desprotegits, on la seva intimitat depèn d’un clic.

Fa unes setmanes saltava a les noticies el cas de menors d’Almendralejo (Extremadura) que utilitzant fotografies reals de companyes d’escola les van manipular per mostrar-les nues i les van llançar a les xarxes. Però això no és tot, en una xerrada dels Mossos en una classe de 1r d’ESO, algun noi comentava que si aconsegueix molts likes es pot fer famosa i guanyar molts diners. Per aquests joves és indispensable la popularitat, no tenen ni idea del que significa la intimitat i; si els parles de les conseqüències que aquestes accions poden tenir per aquestes noies, obren els ulls esbatanats, no entenen la falta d’ètica. Per a ells i elles, el més important és la notorietat i el reconeixement del grup, pujar un contingut i la seva reacció els pot fer guanyar punts als ulls dels companys.

No pretenc anar contra la tecnologia que com tot, no és bona ni dolenta, depèn de l’ús que se’n faci. Tot i així, vull remarcar que des d'etapes molt joves, les xarxes socials tenen uns algorismes que detecten la vulnerabilitat dels menors i els ofereixen continguts que als joves els costa molt de dir que no, i així s’activen el sistema d’addiccions, quedant l’ètica fora de joc. És molt fàcil pescar als preadolescents des de molt joves amb aplicacions com Tik Tok o Instagram i marcar una pauta de comportament que després és difícil revertir. Segons Sigman, expert en neurociències, aquest consum massiu de continguts no filtrats acaba creant unes regles del joc que el menor, més tard, utilitza per les seves pròpies creacions.

Els adults del seu entorn no els hi han pogut ensenyar a usar la tecnologia, però en aquest punt hauríem de fer una reflexió sobre els continguts i els límits que són els pares els que n’han de tenir coneixement des de ben aviat i establir una ètica que els guiï. Educar no és solament aprendre tecnologia per “ajudar” al teu fill o filla, sinó tot allò que s’hi amaga al darrera i posar-hi límits.

Un altre tema, és la iniciació al sexe, que segons un estudi publicat al 2018, el 20% dels casos comencen amb el porno només quan tenen 8 anys. Aquest visionat prematur impacta després en les relacions personals i una de les conseqüències és la manca d’empatia. El que aprenen és un tipus de sexualitat en que domina la masculinitat que utilitza a la dona, on el seu cos és per a satisfer al mascle. Després ens exclamem quan sentim noticies de violadors, cada vegada més joves i en grup. Què estem fent com a societat?

Eduard Vatllory, president de Catesco (associació que treballa amb la Unesco) critica el model d’educació sexual a Espanya, que segueix centrada en el sistema reproductor i no tracta el desig, el plaer, l’empatia i el consentiment. La manca d’aquest tipus d’educació sexual pot tenir efectes a terceres persones, ser causant o víctima d’una violació en grup per exemple, no ho podem deixar tot a la justícia. La sexualitat s’ha de convertir en un afer públic, on els adults tenen el seu paper educador, sobretot a la família en la idea del bé i el mal i els seus límits. Si això no existeix, a l’arribar a l’adolescència, que busca trencar límits, el salt és al buit i es poden fer molt mal i fer-ne.

Hem de tenir en compte que les xarxes no són espais d’oci, el que els menors veuen a Internet, el que llegeixen, el que fan, el que diuen forma part del seu desenvolupament emocional, del seu creixement moral i de la seva transformació cognitiva, en definitiva de desenvolupament de la personalitat. La Agencia Española de Protección de Datos ja ha començat amb una política de sancions als progenitors de menors amb faltes greus, que van des de 5.000 als 10.000 euros.

Si en voleu saber més:
María Zabala
Ser padres en la era digtal (Plataforma Editorial)