La
Generalitat de Catalunya ha presentat els resultats preliminars del
Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (
PLATER), un document estratègic que identifica les zones amb més capacitat i estableix els objectius mínims de generació d'
energia solar fotovoltaica i
eòlica terrestre per
comarques i municipis.
Per a les comarques de l'
Alt Pirineu i Aran, el pla preveu un impacte molt reduït: al costat de la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, el
Pallars Sobirà és la comarca amb els objectius d'implantació més baixos de tot el país. En concret, la comarca pallaresa ha d'assumir
118 MW d'energia, dels quals
65 MW d'energia solar i
53 MW d'energia eòlica.
La consellera de Territori,
Sílvia Paneque, ha defensat que el subministrament energètic és un "
pilar fonamental" per a l'economia catalana, que necessita instal·lar gairebé
62.000 MW d'energia renovable fins al 2050 per descarbonitzar el sistema.
Segons ha subratllat la consellera, aquest pla neix per donar resposta a la preocupació dels ajuntaments davant "l'
allau de projectes" i servirà per
ordenar el territori sota un criteri de "
solidaritat", atorgant a cada municipi una quota d'implantació. La
distribució s'ha calculat tenint en compte factors com la
grandària de la comarca, l'existència de
vent i la disponibilitat de
superfície.
El pes recau a la plana de Lleida, la Catalunya Central i l'Ebre
Mentre que el Pallars Sobirà queda alliberat de grans infraestructures, la capacitat d'acollida recaurà principalment a l'
interior i al
sud de Catalunya. El Segrià encapçala el rànquing de potència total prevista amb 3.789 MW, seguit de l'Anoia (3.340 MW) i les Garrigues (3.060 MW). Al
Pallars Jussà s'han previst
771 MW d'energia renovable, dels quals
722 MW d'energia solar i
49 MW d'energia eòlica.
Tot i la magnitud del repte de cara al
2050, l'espai que ocuparan aquestes instal·lacions representarà una fracció molt petita de la geografia catalana. Els resultats preliminars fixen en
314 quilòmetres quadrats la superfície que s'utilitzarà per a la
fotovoltaica (apenes un 1% del territori català) i en
69 quilòmetres quadrats la destinada a l'
eòlica (un 0,2%).
Segons el
Govern, a Catalunya hi ha actualment
7.233 km² de superfície apta per a plaques solars i
5.791 km² per a molins de vent.
Consens i procés d'al·legacions per als ajuntaments
Un dels missatges més destacats de l'executiu de
Salvador Illa és que el compliment d'aquests objectius
no s'imposarà als municipis, sinó que es vol dur a terme de manera
consensuada. Així, els ajuntaments tindran marge per
modificar o
adaptar les zones proposades dins dels límits establerts pel pla.
Per fer-ho, s'obre ara un
procés d'informació pública de tres mesos durant el qual els ens locals podran presentar al·legacions. Segons el
Departament de Territori, la rebuda inicial del PLATER ha estat
positiva per part del món local i ja s'està fent un seguiment actiu per plantejar propostes alternatives en aquells indrets on hi ha hagut més discordances.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
