Dijous, 30 de maig de 2024
Aixaldes

L'Orfeó de Tremp: 100 anys vivint cantant a la vila encisera

Nascuda oficialment l'any 1924, l'entitat coral trempolina ha estat i continua sent una de les claus de volta de la cultura musical al Pallars

Tomàs Garcia Espot Tremp | 20 de gener de 2024 a les 09:00
Membres de l'Orfeó de Tremp durant les primeres dècades del segle XX | Cedida
 Aquest gener a la secció de reportatges Aixaldes ens remuntem un segle enrere per commemorar el naixement de l'Orfeó de Tremp, una entitat cultural de llarg recorregut i gran incidència en la història de la ciutat i del Pallars Jussà. Tot i que el naixement del cant coral a la capital pallaresa es remunta l'any 1877, amb la Societat Coral La Lira, no va ser fins gairebé mig segle més tard que l'orfeó trempolí va veure la llum.

Salut, ciutat de Tremp vila encisera... així comença una de les cançons més icòniques de l'Orfeó de Tremp, i segurament la que representa millor el motiu de ser d'aquesta històrica institució coral i cultural pallaresa: viure cantant a la terra estimada i dur la seva veu a cada racó del país. Després de més de cent anys, l'essència sembla no haver variat, situant l'art i la música com a factors que ajuden a cohesionar la societat. 

Segurament això devia pensar el doctor Agustí Roure -prohom de Tremp, home de ciència i apassionat per la música- quan l'any 1877 va fundar i dirigir la Societat Coral La Lira, la primera entitat coral del municipi, i embrió del futur Orfeó de Tremp. Tot i ser el pioner en aquest camp, no va ser l'únic en voler fomentar la creació d'una entitat del mateix tipus.

 
 

Inicis paral·lels

L'any 1905, i auspiciada pel mestre de capella de l'església de Valldeflors, mossèn Josep Sanuy, naixia la coral Montepio-Orfeó Los Cantaires del Monstech. Les dos corals trempolines, tot i que paral·leles, van actuar plegades per primer cop el 3 de desembre de 1913. Però si algú va aconseguir donar un impuls definitiu al cant coral a la ciutat, aquest va ser el mestre Francesc Pujol i Pons, futur director de l'Orfeó Català i persona molt vinculada amb Tremp.
 
A l'inici dels anys vint, la mà de Pujol es va començar a notar. El 8 de setembre de 1922, el compositor dirigia el primer concert. Dos anys després, i dins la matriu de la Societat Coral La Lira, es creaven un cor mixt i un cor infantil que, ara sí, passaven a anomenar-se Orfeó de Tremp. Amb els papers a la mà, doncs, 1924 representa el punt de partida oficial de l'orfeó trempolí.

Un fet, però, que no es va saber del cert fins anys més tard, i que no va impedir que el 1977 l'Orfeó celebrés el que molts pensaven que era el seu centenari. El notari va ser l'encarregat d'aixafar la guitarra. Ja se sap, la paperassa i els seus maldecaps. En tot cas, i tornant als orígens, l'entitat va arrencar el vol sota la batuta del seu primer director, Francesc Folguera, que havia fet cap a Tremp gràcies al mestre Pujol.
 

L'Orfeó de Tremp durant una actuació l'any 1967. Foto: Arxiu / Lola Fute


La inauguració del nou local de La Lira també va donar embranzida a un orfeó, que en aquell temps amenitzava i tenyia de música les festes trempolines amb himnes i cançons que feien aplaudir el públic dempeus. El Cant de la SenyeraLa donzelletaLa SiletaLa mal maridadaNit de vetlla o La filla del marxant en són alguns dels exemples. Però sense dubte un dels esdeveniments més rellevants d'aquella primera època va ser el viatge que l'Orfeó de Tremp va fer a Barcelona per participar a l’Aplec d’Orfeons de Catalunya amb motiu de l'Exposició Universal de 1929.
 

Un llarg silenci 

Desgraciadament, l'any 1936 l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va paralitzar completament l'activitat de l'Orfeó. La violència a la rereguarda i, posteriorment, l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat l'abril de 1938, van sotmetre la veu dels cantaires en un llarg silenci. El mestre Folguera es veia obligar a marxar Tremp, fet que propiciava la dissolució de l'entitat. La cultura i la música catalana quedaven desterrades i eren perseguides, mentre que el patrimoni de l'Orfeó era espoliat. De fet, es creu que part del patrimoni encara podria trobar-se als infausts arxius de Salamanca.

Però durant els anys de la postguerra, va aparèixer una petita escletxa de llum. I la va obrir la gent que durant aquell temps de silenci imposat havien conservat al cor el record de l'Orfeó, i que van aprofitar un dels pocs espais de llibertat per cantar, aleshores molt lligat a la religió: les caramelles. Les cantades del Dilluns de Pasqua van mantenir viva la flama i la música quan l'entitat, oficialment, ja no existia.
 

Concert en homenatge a Francesc Pujol l'any 1971. Foto: Casa Uriach / Arxiu Jordi Mir


I si les caramelles havien obert una petita bretxa en l'obscur hivern del franquisme, l'any 1947 l'esquerda encara es faria més gran. Amb motiu de l'homenatge a Francesc Pujol -que va rebre el títol de Fill Adoptiu i se li va dedicar una plaça que encara conserva el seu nom- els antics membres de l'Orfeó es van tornar a mobilitzar. A La Lira, i dirigits de nou per Francesc Folguera, els cantaires van entonar el Cant de la Senyera per primer cop des de la Guerra Civil
 

El renaixement: arriba Domènec Cardenyes

No és fins ben entrada la dècada dels cinquanta que l'Orfeó de Tremp finalment renaix de les cendres. L'any 1956, davant l'absència d'un professor de música, l'ajuntament decideix contractar Domènec Cardenyes. La seva tasca, però, no es va limitar a ensenyar música al jovent -cosa que va propiciar una gran fornada grans músics de la comarca-, sinó també a rescatar de l'oblit o a crear noves entitats culturals.

Una de les primeres va ser l'Orfeó, que es va constituir de nou l'any 1958. D'altra banda, Cardenyes va ser clau en la creació de l'Esbart Dansaire Francesc Pujol, la Tuna del Col·legi Sant Josep, la banda de cornetes i tambors Els Timbalers de la Conca, mentre que també formar part de les orquestres Domingo y sus solistas, Soul Finger’s i Rudy Bravo y su conjunto.
 

El mestre Domènec Cardenyes (1916-1977) va fer renéixer l'Orfeó de les seves cendres. Foto: Arxiu


Des d'aleshores, l'Orfeó va prosseguir el camí que anys enrere havia quedat truncat. L'any 1962, els cantaires duien la seva música fins a Bagnères de Luchon (França), mentre cinc anys després, la seva seu s'instal·la al Casal Cultural de Tremp. Allà, el 8 de juliol, protagonitzava un nou concert carregat de simbolisme: al cap de molt temps, l'Orfeó tornava a lluir la Senyera dels Cantaires del Montsec després de ser recuperada. 

Al mateix temps, i sota la direcció de mossèn Josep M. Ricart, tornava a néixer una Secció Infantil. Mentrestant, la memòria cap a la figura de Francesc Pujol no s'apagava, i l'any 1971, l'orfeó trempolí va participar -juntament amb l'Orfeó Català- en els actes d'homenatge al mestre Francesc Pujol, que es van celebrar a Tremp amb motiu del 25è aniversari de la seva mort.


Nous aires

Amb la dècada dels setanta iniciada, arribaven aires de modernitat a l'Orfeó. Amb Domènec Cardenyes ja malalt, l'any 1974 Joan Blesa es feia càrrec de l'entitat fins que tres més tard mossèn Jordi Miquel agafava el testimoni. El 1975, Tremp va ser l'escenari d'un acte de gran transcendència i reconeixement per al seu orfeó: el 10è Aplec Coral de les Terres de Lleida. Un esdeveniment que va reunir fins a 1.200 cantaires de 27 corals a la capital del Pallars Jussà.

Mentrestant, s'acostava el centenari del naixement del cant coral a Tremp, el 1977. Per commemorar l'efemèride, es va organitzar un concert de gala en el qual van participar diversos orfeons d'arreu de Catalunya, com per exemple el del Monestir de Montserrat. Malauradament, aquest esdeveniment es va celebrar encara amb la tristesa per la mort de Domènec Cardenyes, el dia 4 d'octubre.
 

Senyera de l'Orfeó creada l'any 1990 per Joaquim Pujol Grau. Foto: Cedida


Els vuitanta també començarien amb canvis. Un dels més importants va ser l'any 1981, quan l'Orfeó de Tremp es va constituir com a entitat amb totes les de la llei i estatuts propis. Poc després, arribaven novetats a la direcció: amb el trasllat de mossèn Jordi Miquel, Arcadi Pejuan assumia la batuta el 1983, però només dos anys després, Enriqueta Tena es convertia en la primera directora de l'Orfeó.

La mà de Tena va suposar un abans i un després, ja que es va promoure el solfeig i la tècnica vocal entre els cantaires. A més, la directora va impulsar el treball amb altres corals, orquestres i director per tal d'organitzar diverses obres. L'Orfeó creixia tècnicament i musicalment. I ja en l'última dècada del segle XX s'introduïa un canvi visual. Després d'any amb la senyera dels Cantaires del Montsec, l'artista Joaquim Pujol Grau creava per a l'Orfeó el nou estendard que encara llueix amb orgull avui en dia.

 
 

De Tremp al món

En els darrers trenta anys, l'Orfeó de Tremp ha voltat, i molt. Des dels primers viatges a França durant la primera època, els cantaires van tornar a travessar fronteres, actuant a Tolosa, Mas d'Azil, i fins i tot a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, l'any 1993, o a Mundolsheim (Alsàcia). Però també va fer el salt a la pantalla, actuant a TV3 i TVE, portant la veu de la ciutat arreu del país i de l'estat.

Però la principal feina continuava fent-se a casa, ampliant la base i el futur de l'Orfeó amb la incorporació de les noves generacions gràcies a les seccions infantils. Coincidint amb el 75è aniversari, l'any 1999, s'enregistrava el primer disc amb cançons cantades per l'Orfeó. Una eina que va servir per recuperar i difondre una part important de la música feta al Pallars durant generacions.
 

L'Orfeó de Tremp, cent anys vivint cantant. Foto: Cedida


Tremp és vila de música, en part gràcies a la tradició i el recorregut de l'Orfeó. L'Escola de Música Municipal, ja instal·lada a l'Espai Cultural La Lira, és una gran pedrera de talent que no decreix, i també propiciada per la influència de l'entitat. Paral·lelament, les nombroses bandes i inciatives musicals que han sorgit al llarg dels anys tampoc són esporàdiques ni fruit de la casualitat.

A la capital del Pallars Jussà, les notes corren per les venes i bateguen en cada festa i celebració popular. Podria dir-se que la primera pedra va ser posada per aquells cantaires trempolins que generació rere generació han continuat i continuaran cantant a la vila encisera, almenys durant un segle més.


  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte:



 Fes clic aquí per veure tots els reportatges de Pallars Digital

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació