Dimecres, 24 de juliol de 2024
Dades

El teu ajuntament està endeutat? Llavorsí i Tremp són els municipis del Pallars que més han reduït el deute

El consistori trempolí l'ha rebaixat a la meitat en l'últim mandat, a Sort també s'ha reduït, mentre que hi ha cinc municipis on ha crescut des de 2018

Roger Tugas Vilardell Barcelona | 3 d'agost de 2023 a les 08:05
Consulta en mapes i gràfics l'endeutament dels municipis pallaresos | ND
Els ajuntaments catalans tenen deutes acumulats per valor de 3.252 milions d'euros, segons dades de tancament de 2022, pocs mesos abans de les eleccions municipals. De fet, si es comparen aquestes quantitats amb les de finals de 2018 -poc abans d'iniciar-se l'últim mandat-, un de cada quatre consistoris haurien incrementat el deute durant aquests darrers quatre anys en què han hagut de fer front als efectes de la Covid. La meitat d'ajuntaments, en canvi, han aconseguit reduir l'endeutament, mentre que la resta s'han mantingut igual, majoritàriament perquè estaven sanejats d'inici.

Al Pallars, des de 2018, l'Ajuntament de Tremp ha reduït el deute a la meitat, d'1.620.200 euros als 822.400 euros actuals. En el cas de l'altra capital pallaresa, l'Ajuntament de Sort també l'ha reduït, però en menor mesura, passant dels 232.400 euros de fa quatre anys als 200.800 euros. La resta de municipis que han reduït deute en l'últim mandat són la Pobla de SegurBaix Pallars, LlavorsíSalàs de Pallarsla Guingueta d'Àneu i Lladorre. Destaca el cas de Llavorsí, que ha saldat la totalitat dels 106.400 euros que tenia de crèdits.

A l'altra banda, Tírvia, Alins, Esterri de Cardós, Rialp i Gavet de la Conca són els municipis on el deute ha crescut en l'últim mandat, tot i que en la majoria de casos els respectius ajuntaments partien d'un deute molt baix el 2018. La resta de municipis de les comarques pallareses no tenen deute. En el cas de Rialp, per exemple, s'han saldat els préstecs antics, i se n'han hagut de demanar dos per avançar els diners del Pla d'Obres i Serveis de la Generalitat. 
 

Com ha variat el deute de cada ajuntament l'últim any i durant l'últim mandat?

Seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi, n'apareixen totes les dades


L'evolució de les finances municipals no ha estat lineal el darrer mandat, segons les dades recopilades pel Ministeri d'Hisenda i publicades recentment. A finals de 2018, els ajuntaments catalans mantenien conjuntament deutes per valor de 3.425 milions, una quantitat que van reduir en quasi 550 milions durant els següents tres anys. El 2022, però, el deute va tornar a créixer en 376 milions, perdent part del terreny guanyat anteriorment. Així i tot, els crèdits pendents segueixen essent 174 milions inferiors que abans de les eleccions municipals del 2019.

Aquest viratge es deu en bona mesura a la situació de l'Ajuntament de Barcelona. La capital catalana havia mantingut el deute força estable en poc més de 800 milions, entre 2018 i 2021, però l'any passat va disparar-lo en 300 milions, fins als 1.117 milions de forat. Encara se situa per darrere de Madrid, que manté un deute de 1.738 milions, però, Barcelona és la ciutat de l'Estat que més l'ha augmentat durant el darrer mandat, en 280 milions. La capital espanyola, en canvi, la reduït en 1.023 milions durant aquests quatre anys, com també València i Palma, que l'han retallat en 204 i 33 milions, respectivament.


Per darrere de Barcelona, els ajuntaments més endeutats del país són Lleida (117 milions), Terrassa (105 milions) i Tarragona (101 milions). Això és en termes absoluts, però, si es té en compte la població, cada barceloní deuria 683 euros. Molt per darrere que altres municipis més petits com Ogassa, al Ripollès, amb un deute de 3.103 euros per habitant; els Omells de na Gaia, a l'Urgell, amb 2.696 euros per habitant; o la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, amb 2520 euros per habitant.

Pel que fa a l'evolució del deute municipal entre tancament de 2018 i tancament de 2022, per darrere de Barcelona se situa Rubí, que ha incrementat el deute en 12,6 milions, seguit de Santa Coloma de Gramenet (+11,3 milions); Figueres (+9,4 milions); Salt (+8,7 milions); Igualada (+7,4 milions); i Vilafranca del Penedès (+7,2 milions). Per contra, aquella que l'ha aconseguit retallar més és Reus, on s'ha reduït en 78,6 milions durant el mandat, més que ha Badalona (-45,8 milions), Viladecans (-27,4 milions), Tarragona (-26,2 milions), Manresa (-22,4 milions) i Lleida (-21,3 milions).
 

Quins són els ajuntaments amb més i menys deute?

Seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi, n'apareixen totes les dades

Pràcticament tots els partits amb certa implantació territorial disposen d'ajuntaments on han incrementat i reduït el deute. Ara bé, les proporcions varien en funció de cada color polític. Si es tenen en compte els municipis amb més de 10.000 habitants, els consistoris que globalment més han limitat el deute són aquells que, durant l'anterior mandat, tenien alcaldies d'ERC i, en segon lloc, del PSC. Així consta tant si es calcula com la mitjana o com la mediana dels euros per habitant que han variat en els deutes locals dels seus consistoris entre 2018 i 2022.

Els tercers que més han retallat el deute són els alcaldes de Junts, mentre que els dels comuns l'han augmentat, en termes globals. En realitat, quatre ajuntaments dels comuns l'han incrementat i quatre més l'han reduït, però aquells que han inflat el deute ho han fet de forma notable. I no només a Barcelona, sinó també a Santa Perpètua de la Mogoda, Montornès del Vallès i Olesa de Montserrat, mentre que només a Montcada i Reixac i Pallejà l'han fet retrocedir de forma significativa. L'únic consistori mitjà de la CUP, Berga, ha aconseguit evaporar la meitat del deute: de 10,4 a 5,1 milions.
 

Quant han retallat o incrementat el deute públic, de mitjana, els alcaldes de cada color polític, durant l'anterior mandat?



Sigui com sigui, sí que hi ha una tendència a una major retallada del deute en aquells consistoris que, a principis de mandat, en tenien més d'acumulat. I en tot cas, no sembla que aquestes polítiques de deute tinguessin gaire impacte en el resultat electoral del passat maig, ja que no hi ha diferències significatives en l'augment o disminució de suport als alcaldes, en funció de si van inflar o reduir els crèdits pendents d'amortitzar. No hi ha correlació tant si es mira de forma agregada com segons el color polític del consistori.

No són els ajuntaments els únics ens locals que tenen deutes pendents a tancament del 2022. Les diputacions estan força sanejades i només de la Lleida en té per valor de 36,4 milions i la de Girona, de 6 milions, però la de Barcelona només deu 1,7 milions i la de Tarragona, pràcticament res. Ara bé, l'Àrea Metropolitana de Barcelona acumula un deute de 929 milions, quasi tant com l'Ajuntament de la capital, i el consell comarcal amb més crèdits pendents és el del Vallès Oriental (3,3 milions).


Altres notícies que et poden interessar








 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació