1 de 10
Mapa interactiu

Sant Esteve i Abella de la Conca acumulen les rendes mitjanes més baixes de Catalunya

El Pallars Jussà va ser una de les poques comarques on la renda mitjana va augmentar durant la pandèmia, mentre que el Sobirà se’n va ressentir lleugerament

per Roger Tugas / Tomàs Garcia, Pallars | 18 de novembre de 2022 a les 11:22 |
Quins són els municipis i comarques amb la població més adinerada? És una informació que acostuma a generar força interès cada cop que se'n publiquen noves dades anuals, però aquest cop és encara més rellevant. I és que s'acaben de difondre les del 2020, les primeres que inclouen l'impacte de la pandèmia de Covid en els ingressos i les podeu consultar totes al següent mapa interactiu. Les dades concretes apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi o comarca.

La renda mitjana als municipis i comarques de Catalunya


Els territoris en verd se situen per sobre de la mitjana nacional (24.568 euros), mentre que aquells en vermell s'hi troben per sota (sense dades per al Berguedà)
 


Segons dades del 2020, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà van registrar una renda mitjana de 19.504 euros per càpita i 18.679 euros, respectivament. Unes xifres que situen les dues comarques per sota de la renda mitjana nacional, situada en 24.568 euros. De fet, per sobre d'aquest llindar només hi ha sis comarques catalanes: el Barcelona, el Garraf, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Gironès.

La dada més rellevant, però, té a veure amb dos municipis pallaresos, concretament del Jussà. I és que Sant Esteve de la Sarga Abella de la Conca acumulen possiblement les rendes mitjanes més baixes de tot el país, amb 6.975 i 9.906 euros per càpita respectivament. Cal tenir en compte, però, que les dades dels pobles petits poden estar esbiaixades per ingressos o remuneracions puntuals milionàries d'un sol habitant. A més, convé valorar també com pertoca el que és una renda mitjana, la qual no pressuposa que tots els veïns del municipi hi tinguin rendes similars, ja que aquest pot amagar grans desigualtats internes.

En l'altra cara de la moneda, els municipis de les dues comarques amb rendes mitjanes més altes són, en primer lloc, Talarn (22.555), seguit d'Esterri d'Àneu (21.492), la Pobla de Segur (21.074), Alt Àneu (20.568) i Tremp (20.217). Mentrestant, la resta de municipis oscil·len entre els 19.000 i els 15.000 euros per càpita.

Pel que fa l'impacte de la pandèmia, el Pallars Jussà va ser una de les 11 comarques que més va créixer durant el primer any, concretament un 2,2%. Per la seva banda, el Sobirà se'n va ressentir, tot i que lleugerament, ja que la renda mitjana comarcal va caure un 0,92%. Per municipis, però, l'impacte negatiu o positiu de la Covid-19 resulta molt més notable.

Per una banda, els municipis que més van patir econòmicament els efectes pandèmia van ser Sant Esteve de la Sarga (-21.7%), Farrera (-15,9%), Senterada (-11,63%) i Sarroca de Bellera (-11,11%). En contrapartida, tant sols 11 dels 29 municipis del Pallars van veure com les seves rendes mitjanes creixien durant el 2020. Els qui van experimentar un augment més notori van ser Esterri de Cardós (+17,36%), Gavet de la Conca (+8,54%), Baix Pallars (+9,32%) i Conca de Dalt (+6,18%).

Es tracta de dades difoses per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de la informació de l'Agència Tributària espanyola. De fet, aquesta ja havia publicat a principis d'octubre xifres amb els municipis més rics del 2020, si bé llavors s'hi excloïen aquells pobles de menys de 1.000 habitants. I precisament són la majoria: 486 dels 947 municipis del país se situen per sota d'aquest llindar. El mapa, per tant, era força incomplet fins aquest dijous. Pel Berguedà, però, no ha ofert dades, com tampoc pel poble de Fígols (en aquest cas, per la baixa quantitat de declaracions registrades).

Segons aquestes dades, la renda mitjana més elevada es troba a Agullana (Alt Empordà), on és de 44.216 euros, i a Sant Cugat del Vallès, de 43.211. També superen el llindar dels 40.000 euros Matadepera (Vallès Occidental), amb 43.195; Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 42.407; i Fontanilles (Baix Empordà), amb 40.962. Per contra, n'hi ha dos fins i tot per sota dels 10.000, al Pallars Jussà. Es tracta de Sant Esteve de la Sarga, amb 6.975 euros, i Abella de la Conca, amb 9.906. 

Ara bé, què entén exactament aquesta estadística per renda mitjana? L'Idescat es fixa en concret en les dades de les declaracions de l'IRPF i, més precisament, en la base imposable general. Aquesta representa l'import obtingut pels contribuents de l'impost com a salari i altres rendiments del treball, del capital immobiliari i mobiliari (propietat intel·lectual, lloguers...), dels rendiments empresarials i professionals i de variacions patrimonials. Ara bé, no incorpora altres guanys provinents d'inversions en accions o determinats ingressos com indemnitzacions per acomiadament, beques o prestacions per maternitat i paternitat. Així mateix, no tothom està obligat a fer la declaració de la renda, així que aquesta estadística no avalua la riquesa global de tots els veïns.

L'impacte de la Covid a la renda

Més enllà de les xifres absoluts, val la pena també analitzar com va evolucionar la renda el 2020. És un bon termòmetre per calibrar quins territoris van patir més l'impacte del primer any de pandèmia. I quines són les conclusions? En l'àmbit català, la renda mitjana va caure de 24.984 a 24.568 euros i ho va fer, a més, de forma molt generalitzada.

La població de 29 de les 41 comarques amb dades van veure els ingressos reduïts, especialment a la Cerdanya (-4,6%), la Segarra (-4,3%) i l'Aran (-4%), mentre van augmentar a les Garrigues (+2,5%), la Noguera i l'Alta Ribagorça (+2,4%). Pel que fa als municipis, la renda mitjana va caure a 553 dels 946 amb dades, sobretot a Arres (Ararn), un 36,9%, i Gurb (Osona), un 36,3%, tot i que va créixer un 28,4% al Febró (Baix Camp) i un 26,5% al Cogul (Garrigues). Aquests casos amb tanta variació, però, probablement responen als biaixos causats per un o pocs veïns.

Quins municipis i comarques van augmentar i reduir renda el 2020?


Els territoris en verd són aquells on la base imposable general mitjana va créixer respecte el 2019, mentre que, en aquells en vermell, aquesta va disminuir
 


Fins a quin punt va ser dramàtica aquesta reducció tan generalitzada de la renda? Convé agafar perspectiva per valorar-ho. Una bona manera és analitzar l'evolució de la base imposable general des del 2000, per observar quants anys es va retrocedir pel que fa als ingressos de les famílies al següent gràfic. Aquest també permet visualitzar si el descens ha estat més accentuat que al conjunt del país, incloent com a territori seleccionat al següent gràfic "Mitjana Catalunya", a més de qualsevol municipi. El màxim permès a comparar en són deu. Aquesta perspectiva permet observar igualment l'impacte que va tenir la crisi econòmica entre 2008 i 2014 i com, des de llavors, la recuperació havia estat generalment a un ritme més lent que la millora que es vivia abans d'aquell període, fins al nou xoc del 2020.

Com ha evolucionat la renda mitjana dels municipis catalans des del 2000?


Selecciona un màxim de deu municipis per comparar-los entre si
 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació