Catàleg d'hòmens que claven la misèria al Pallars

Senyor director,

Ai fet molts toms sobre el devenir del Sobirà i per defecte o virtut me trobo sempre amb los mateixos nusos. Al fondo de la qüestió hi ha estacions d'esquí claudicant, mala feina nascuda del turisme, solitud dels ramaders, servicis bàsics en retirada, carretons de diners abocats en festivalets que duren un grapat de dies per a turistes, son mals vents de forta corrent i mala durada.

Ara es nostres fills venen als istius, prò els fills dels nostres fills ja no puiaran perquè no hi haurà ningú a qui visitar, tot serà buit i es pobles, uns decorats, com ja se note en alguns racons. Los jovens porten la imaginació a la sang i son los que somien una altra vida al Pallars, si no poden viure ací només hi quedaran conformistes, resignats, adaptats i gent sense idees. L'aspenta que feu el turisme un dia ara mos anfonse, vertaderament, en una agonia llastimosa. Aquesta economia ja fa més mal que el bé que produis, però mentre la part bona se l'endugui la casa forta i la dolenta la passi a recollir el feble, l'endemà seguirà com ahir.

Polítics i cacics, remenadors de cireres en general, se miren de reüll los assumptes sèrios, quan fan alguna cosa, miren al mateix temps a l'horta i a la vinya. No aspereu res d'ells. Les gens de segona residència marxen de ciutat com d'un exili i busquen recuperar ací el paradís perdut allà. Astan ociosos, ells tenen els problemes d'ací per xics, per açò no n'ascolten cap, o els fan menuts, i si els veuen no saben reconèixer el seu pes i la seua veritable forma. Tenen la mirada política desplaçada i una miopia descontrolada, per açó dic: no aspereu res d'ells.

É fora de món no posar ordre a lo tràngol de l'habitatge. Què mos donen els pisos turístics i què mos pose davant es ulls una família que es quede a viure ací? Esterri d'Àneu, poble amb més pisos turístics per habitants de tot el Pallars, què ha fet per solucionar l'assumpto? No re, lo seu alcalde guarde silenci, e un silenci astut.

Anguetes muntanyes fa anys que coven l'ambició d'homenots de tota raça. Preneu lo cas de Rialp, el qui anuncie restriccions a pisos turístics, e l'alcalde, després, veu lo Govern aprovar el Decret que amplie la seua restricció i s'afanye a canviar de parer, ràpid s'adherís al Manifest de Salou que defense que no se restringisquen les llicències turístiques. Què e agueta mena de joc? Es valls se pleguen al diner com l'esclau abaixe l'espatlla en veure l'amo passar per la porta.

Cap raó ampare que a Sorpe, poble de 24 habitants i 35 cases, s'hi construisquen 379 habitatges. Ajuntament, alguns veïns i Baqueira Beret no viuen al país, viuen del país trinxant-lo amb una història que é coneguda per tots de punta a punta: especulació, totxo i campi qui pugui. Agafen la bossa de diners i dixen clavada la misèria pels que vindran. Un poble fantasma, servicis sense dimensionar pels ajuntaments, abandó dels qui tenen necessitats tot l'any.

A l'avenc del paner hi jeuen es còmplices, esbirros de tots los esmentats en agueta història. Persones normals, sense poder, però am la posperitat que es ha vingut d'un cantó o altre i s'hi han posat bé en un clima injust, perquè quan miren la seua parcel·la, ben arreglada, que va treient profit, fan bo lo refrany: la carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar. Es preocupen només d'ells mateixos i no els importe el que l'hi passi als altres. No se pot dir que son males persones per intenció sino que ho son per omissió, perque no fan res i col·laboren amb els que remenen es cireres. La seua manera de mantenir-se freds i passius davant els problemes greus fan esglaiar. Per anguet camí diuen ells no fer mal a ningú, però lo fet és que en la seua capacitat per adaptar-se a un territori ple d'injustícies el seu mal ja pren la forma de la normalitat i se confon amb ella. 

Quan l'aigua asta astancada dins una cisterna es pudrís, anguesta, així e la gestió del Consell Comarcal. Les eleccions municipals de 2027 asperem que persones lluitadores posin l'aigua en moviment i pugui rajar clara i sana per al majoria. Plantar cara al catàleg d'hòmens que devasten el Pallars e un deure dels valents.

Josep de Montesclado