Pujar de categoria la línia fèrria de la Pobla de Segur, un servei per al 2030

Senyor director,

No és la primera vegada que m'aturo per valorar i llançar propostes per a la línia fèrria Lleida-la Pobla de Segur. L'any passat vaig publicar aquest article al meu bloc.

La veritat és que fa goig veure l'espectacular evolució d'aquesta línia que, recordem, Felipe González va voler tancar el 1985, conjuntament amb la de Vic-Ripoll-Puigcerdà, argumentant manca de rendibilitat. La miopia del partit socialista en matèria de ferrocarrils és proverbial. Va haver de transferir-se a la Generalitat la línia el 2006 perquè comencés a rebre inversions. Després d'una inversió d'uns 110 milions d'euros, entre el 2006 i l'actualitat, a una mica més d'un milió per km, i un increment substancial en l'oferta de servei, una forta reducció en els temps de viatge i nous trens i sistemes de comunicació, la resposta del públic ha estat digna d'estudi.

I des d'aleshores fins avui, amb la pausa de la pandèmia, la línia gaudeix d'un creixement de constant de viatgers com es veu a la gràfica. De 105.000 viatgers l'any de la pandèmia, 2020, a una previsió de 530.000 en finalitzar aquest exercici, fet que suposa un creixement sostingut del 20% anual, una barbaritat per a una línia que opera en un dels territoris més despoblats de Catalunya. Més del doble del millor registre dels temps de Renfe.

En aquesta gràfica faig una prognosi de demanda de la línia, basada en els creixements dels anys precedents. És força probable que la línia pugui assolir el milió de viatgers en finalitzar aquesta dècada i per això cal pensar en un nou esquema de servei que sustenti el creixement previst. El servei actual són 10 trens per sentit entre Lleida i Balaguer cada dia. En dies feiners s'allarguen 5 d'aquests trens fins a la Pobla de Segur, des de Balaguer. En aquesta secció hi ha una reducció d'oferta considerable en caps de setmana, només 2 trens el dissabte i 3 el diumenge.

Amb les dades analítiques de la línia, IA m'ha facilitat una equació que correlaciona viatgers amb població i amb servei.

La funció és V=3,92 x P^0,62 x T^1,84, on V és el nombre de viatgers anuals, P la població servida i T el nombre de trens diaris per sentit.

Aquesta funció s'ha d'interpretar de la manera següent. L'elasticitat respecte a població (potència 0,62 de la població, P) indica que el nombre de viatgers creixerà sublinealment amb la població; és a dir, duplicar la població no duplicaria els viatgers. Encara que augments de població portaran de manera natural a un augment de viatgers, però no proporcionalment.

L'elasticitat respecte a trens (potència 1,84 de trens, T) mostra que els viatgers augmentaran més que proporcionalment, gairebé el doble, en augmentar el nombre de serveis, cosa que confirma que la millora de la freqüència és essencial per captar nous usuaris, especialment en àrees poc poblades.

De fet, en passar el 2023 de 4 a 5 serveis entre Lleida i Balaguer, es va disparar en un 50% el nombre d'usuaris més amunt de Balaguer, de 46.000 el 2023 a una previsió de 68.000 el 2025.

La tendència al corredor és a un creixement continu en la demanda. En part per un augment de la població, a causa del bon moment econòmic, sobretot d'immigrants que no tenen accés al cotxe, i també per un sistema tarifari que resulta molt beneficiós per a l'usuari.

La nova pista ciclable de la Pobla-Cellers aporta nous viatgers i més que ho farà en el futur. Per la seva banda, la connexió amb Barcelona tendirà a millorar i algun dia s'aconseguirà disposar d'un bitllet integrat a preu únic, per exemple de 25 €, vàlid per a qualsevol moment del dia amb correspondència amb l'alta velocitat cap a Barcelona.

A aquests factors s'hi afegeix que, a la pràctica, el 90 % de la població de la línia, 40.000 habitants exclosos els residents a Lleida, encara no coneixen amb suficient detall els horaris i possibilitats de transport que ofereix la línia, ja que, sense campanyes publicitàries per mitjà, la informació es transmet boca a orella, un sistema lent de transmissió, encara que segur.

Paràmetres econòmics principals de l’explotació del servei

El cost d'explotació actual d'aquesta línia és de 10 €/tren-km, comptant amortitzacions. Els meus càlculs mostren que hi ha hagut un descens continu al cost unitari del servei per viatger. Ara de 7 €/viatger, producte del fort augment de passatge i d'una contenció en les despeses, i de 0,23 €/viatger-km, uns valors molt raonables.

Si ara alguna persona sense coneixements tècnics plantegés substituir, com va intentar Felipe González el 1985, els trens per autobusos, resultaria físicament impossible de fer-ho. Es produiria un increment en 30'/40' en el temps de viatge, que ara és d'1h 35', i en algunes expedicions es necessitarien fins a 4 autobusos per cobrir la demanda i emprar molt de temps a carregar-los i descarregar-los. Amb les xifres a la mà, es pot dir que avui és força més econòmic i confortable per al viatger moure aquests 530.000 viatgers amb tren que amb autobús i amb un consum d'energia també inferior. I amb zero víctimes.

Modelització del comportament en la demanda de la línia

He aconseguit construir una matriu aproximada de viatgers origen-destí per a totes les estacions de la línia, de gran utilitat a l'hora de calcular paràmetres d'explotació de la línia i extrapolar conclusions.

Una conclusió important és que, si bé el nombre de viatgers entre la Pobla i Balaguer és tan sols el 14% del total, els mateixos viatgers, quan es mesuren en termes de viatgers-km, la unitat de l'economia del transport, representen el 27% del total, el doble del valor anterior. Això resulta totalment lògic si es té en compte que tres de cada quatre viatges aigües amunt de Balaguer tenen aquesta ciutat i Lleida com a destinació, per la qual cosa aquests trajectes són molt més llargs. 

Per tant, en termes d'economia del transport, aproximadament el 75% de viatgers es mouen entre Lleida i Balaguer i el 25%, amb una oferta de trens que és la meitat laborables i la tercera part en festius, entre Balaguer i la Pobla. Si mirem aquestes xifres des de dalt, amb una perspectiva correcta, no hi ha tanta diferència entre les captacions de viatgers en cadascuna de les dues seccions.

L'oferta del 2030

Basant-nos en totes les consideracions anteriors, he confeccionat aquesta proposta d'oferta del servei d'FGC a la línia de la Pobla que permetrà afrontar els reptes del futur. És una oferta objectiu a què s'haurà d'arribar en fases successives d'ampliació del servei. En síntesi, es proposa un servei horari cadenciat entre Lleida i Balaguer, 16 serveis diaris en cada sentit, 8 dels quals en cada sentit es prolonguen fins a la Pobla de Segur.

Els temps de viatge que es proposen al quadre de marxes són menors que els actuals. Per aconseguir-ho caldrà electrificar la línia, amb catenària des de Lleida fins a Sant Llorenç de Montgai, darrera estació de la línia sense túnels, i amb bateria o pila d'hidrogen entre Sant Llorenç i la Pobla. Per fer possibles els horaris proposats només caldrà afegir un nou punt d'encreuament de trens, a Àger.

L'esquema proposat es podria dur a terme amb només tres trens de dos cotxes, un més que actualment. En el futur és possible que s'hagin d'afegir un o dos cotxes més a alguns trens. Però tenint en compte l'esforç en km que cada comboi haurà de dur a terme és recomanable dotar-se d'un parc de cinc trens com a mínim.

El fet que la tracció dels trens Stadler actual sigui dièsel-elèctrica, és a dir, que la tracció és elèctrica i l'electricitat es produeix amb un generador a gasoil, hauria de facilitar aquesta transició. La tracció elèctrica aporta innombrables avantatges, de manera que amortització de la inversió s'aconseguiria en pocs anys. Estalvi d'energia a la meitat; recuperació d'energia a la frenada, emissions zero, millor confortabilitat en acceleracions i frenades, fort estalvi en el cost de manteniment, sobirania energètica i estalvi d'importacions de fòssils. En fi, tots els avantatges àmpliament coneguts de la tracció elèctrica.

Esperem que aquesta proposta es tiri endavant i que aquells que volien tancar la línia saludin ara amb entusiasme el progrés realitzat.

Pau Noy Serrano