Èxit de la prova per erradicar el veró amb un ictiocida biodegradable en dos estanys pallaresos

La prova pilot per eliminar de forma completa el veró als estanys de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, situats a la capçalera de la vall d'Unarre, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha estat un èxit.

Uns 10 mesos després d’aplicar-hi rotenona, un ictiocida biodegradable, les dades recollides pels tècnics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) confirmen la regeneració de l’ecosistema i la manca total de rastre d’aquest producte al riu aigües avall, un fet que havia generat preocupació entre els veïns.

El veró és un peix introduït accidentalment com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita. La seva elevada capacitat adaptativa i reproductiva ha provocat alteracions severes en les xarxes tròfiques dels estanys d’alta muntanya, minvant les poblacions d’amfibis i petits organismes aquàtics.
 

Recuperació de l'aigua i retorn de la biodiversitat

L’actuació, executada el setembre passat dins del projecte europeu Life Resque Alpyr, ha permès constatar una millora clara en la transparència de l’aigua i el retorn d’amfibis i invertebrats, grups absents des dels primers seguiments de l’any 2014.

Segons Barend L. Van Drooge, investigador de l’IDAEA-CSIC, la rotenona s’ha degradat a la velocitat prevista, amb una vida mitjana d’entre 10 i 20 dies, fet que n’ha reduït l’impacte temporal i ha evitat la seva dispersió fora dels estanys.
 

🏞️ Èxit rotund en la restauració de dos estanys del @pnaltpirineu.

✅ Amb un ictiocida biodegradable s’ha eliminat el veró, una espècie invasora, que comprometia greument la biodiversitat d'aquests espais.

🐸 10 mesos després, l’aigua recupera transparència i amfibis i… pic.twitter.com/KlzQaYSRKy

— Transició Ecològica (@transicioeco) August 3, 2026

Aquesta és la segona prova d’aquest tipus al Pirineu català, després de la duta a terme el setembre de 2024 a l’estany de Manhèra (Val d’Aran). En el cas que ens ocupa, però, el repte era superior per la mida i la interconnexió dels estanys, situats dins el terme municipal de la Guingueta d'Àneu. Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l'operatiu, destaca que els resultats avalen la metodologia en sistemes lacustres més complexos.
 

Un «reservori latent» que accelera la restauració

A Tres Estanys del Mig s’havien realitzat prèviament tasques de control mecànic, com l'ús de xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i no erradicar el peix, van mantenir la població controlada. Marc Ventura, investigador del CEAB-CSIC i coordinador de Life Resque Alpyr, assenyala que la recuperació està sent més ràpida en aquest estany perquè aquelles actuacions van permetre conservar un “reservori latent d’espècies al sediment”, afavorint una recolonització accelerada.

Per la seva banda, Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, qualifica els resultats de “notícia molt positiva” per a la conservació d’aquests espais vulnerables. Tot i l'èxit inicial, el monitoratge científic es mantindrà durant els pròxims anys per avaluar l’evolució biològica a llarg termini.
 
L’actuació ha estat executada per Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i La Sorellona, amb la supervisió científica del CEAB-CSIC i l’IDAEA-CSIC, i el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana.

Altres notícies que et poden interessar