​Unes 2.000 ovelles inicien la transhumància a peu al Pallars amb queixes pel mal estat de les cabaneres

Unes 2.000 ovelles han començat aquesta setmana el camí a peu des de diferents punts del Pallars Jussà com Puigverd, Sant Joan de Vinyafrescal o Toralla cap a les muntanyes del Pallars Sobirà, on passaran tot l'estiu per trobar-hi herba fresca. Aquesta pràctica mil·lenària compta cada cop amb menys pastors, un col·lectiu que alerta que la tradició té els dies comptats si les condicions de les rutes no canvien radicalment.
 

Camins descuidats i impaciència a la carretera

Els ramaders lamenten el progressiu deteriorament de les cabaneres, amb trams emboscats i parets caigudes. Ramon Cornellana, pastor jubilat, corrobora que els camins estan descuidats. A més, la situació s'agreuja per la impaciència dels conductors quan el ramat avança per trams de carretera, un fet que se suma a la intensa calor d'aquest any, que dificulta el pas del bestiar.
 
Mentre que el trasllat de vaques amb camions ja s'ha normalitzat, el sector de l'oví resisteix a peu. El pastor David Molí afirma que la transhumància caminant "és un dia dur i intens", però hi aposta perquè fer-ho amb camions seria inviable. Tot i això, augura una desaparició progressiva d'aquesta manera de treballar a causa de l'escàs relleu generacional i la manca de personal preparat. "D'ovelles n'hi haurà sempre, però el maneig canviarà", assenyala.
 

Un viatge en dos etapes fins a Seurí

El trajecte s'organitza en dos etapes fins a la muntanya d'Ancs, a Baix Pallars, on passaran tres setmanes. Després es dirigiran cap a Seurí, al terme de Sort, per passar la resta de l'estiu. Allà s'hi afegiran altres ramats de pobles veïns, formant una sola ramada d'unes 3.000 ovelles que quedarà a càrrec d'un sol pastor.
 
La ruta requereix una bona coordinació. Al davant, l'Iker Freixas i el seu gos vigilen que els animals segueixin el camí. Tancant el pas hi ha David Molí amb els seus dos fills, que aquest any l'acompanyen per primer cop. Al congost d'Erinyà, altres pastors els esperen per ajudar-los a muntar un filat per passar la nit, abans de reprendre la marxa l'endemà a punta de dia.
 
Malgrat el pessimisme sobre el futur de l'ofici, la constància d'aquests ramaders permet contemplar una tradició que es resisteix a desaparèixer del Pallars.

Altres notícies que et poden interessar