Com es comunicaven els habitants del
Pallars Jussà fa
1.000 anys? Una recerca pionera liderada per l'
arqueòloga i col·laboradora de la
Universitat de Barcelona (UB),
Paula Melero, ha aconseguit reconstruir la xarxa acústica de la
Vall de Barcedana entre els
segles X i XII.
L'estudi demostra que l'ús de
corns medievals permetia enviar avisos i missatges destriables a grans distàncies, superant els
tres quilòmetres, un fet clau per a la seguretat i la gestió del territori en l'
època medieval.
El projecte ha partit d'anàlisis prèvies de visibilitat i
prospeccions arqueològiques sobre el terreny. Per comprovar l'eficàcia del sistema, els
investigadors van realitzar proves pràctiques de transmissió sonora entre
17 punts estratègics de la vall.
Entre aquests llocs s'han identificat enclavaments essencials de la xarxa com el
Castelló Sobirà de Sant Gervàs, l'església de
Sant Andreu de Llimiana o el
castell de Montllor, a l'Hostal Roig.
Paula Melero i l'estudiant Adrià Belinchón fan sonar dos corns des del Castelló Sobirà. Foto: M. Lluvich / ACN
Rèpliques exactes amb identitat sonora
L'
estudi arqueològic experimental ha comptat amb el guiatge de
Laura Castellet, encarregada d'aportar les reproduccions dels instruments. Per confeccionar les
rèpliques de ceràmica, basades de forma fidedigna en les restes arqueològiques del segle XII, es va comptar amb la col·laboració de la ceramista
Marie Picard.
Durant les proves es van testar diversos materials:
corns de banya de vaca, que només requerien un tall a la punta;
corns ceràmics, incloent-hi una variant posterior amb acabat vidrat; i
models metàl·lics com l'anafil, més propi de contextos urbans.
Els resultats han aportat dades molt rellevants. Segons explica Melero, el corn de banya de vaca -molt més accessible per a la població de l'època-
cobria les mateixes distàncies que el de ceràmica. Tot i això, la clau rau en el fet que el teixit ceràmic i el corn de banya emeten
tons clarament diferents.
Aquesta diferència de timbres feia que el receptor pogués
identificar perfectament qui estava emetent l'avís des de l'altre costat de la vall. Els experts vinculen el corn de banya al món de la
ramaderia i la
transhumància, mentre que el ceràmic podria tenir un ús més
institucional o
militar.
Dos corns de ceràmica que s'han fet servir per a l'estudi. Foto: M. Lluvich / ACN
Una xarxa de seguretat híbrida
L'
orografia del Pallars sovint dificultava els mètodes de comunicació exclusivament visuals, com els
senyals de fum o de
foc. En aquest sentit, la investigació destaca que el gran benefici de la
comunicació sonora era la seva "
agilitat i
adaptabilitat" al terreny.
No obstant això, atès que la
comunicació visual pot cobrir distàncies encara més llargues, els investigadors suggereixen que
ambdós sistemes es combinaven per crear una xarxa de seguretat molt més robusta i eficaç.
Merino i Belinchón fent sonar dos corns a la Vall de Barcedana. Foto: M. Lluvich / ACN
Aquesta recerca no només posa de manifest la sofisticació de les
xarxes de comunicació medievals, sinó que també posa en valor la Vall de Barcedana com una
unitat geogràfica i històrica cohesionada des de l’antiguitat.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
