La
recerca d’un dels espais més tràgics de la
repressió franquista al
Pallars Sobirà ha tornat a tancar-se sense l’objectiu desitjat. La
Direcció General de Memòria Democràtica ha donat per finalitzada la tercera
intervenció arqueològica a l'entorn de l’
Hostal d’Aidí, al terme municipal de
Llavorsí, sense haver pogut localitzar les restes de les nou persones que, segons la documentació històrica, hi van ser assassinades el maig de
1938.
Malgrat la revisió exhaustiva de les
hipòtesis i la delimitació d’una nova àrea d’
excavació basada en noves recerques documentals,
les restes humanes continuen sense aparèixer. Aquesta intervenció, realitzada
entre el 13 i el 24 d’abril d'enguany, pretenia donar resposta a una de les ferides més profundes de les nostres comarques.
Les hipòtesis: l’asfalt i la natura
L’equip arqueològic apunta a l’
alteració del paisatge com una de les causes de la no localització de les víctimes. Els
canvis orogràfics dels darrers anys han fet que els antics camps i zones de pastura hagin donat pas a una
vegetació abundant, modificant completament l'entorn. Aquesta pèrdua de referents visuals ha pogut provocar una
distorsió en els records dels
testimonis que, en el seu moment, van assenyalar el lloc original de la fossa.
D’altra banda, es considera la possibilitat que la fossa hagi estat
destruïda o hagi quedat
soterrada a causa de l'activitat humana i fenòmens naturals. Les
obres de construcció de la carretera l’any
1986 es perfilen com el principal factor de risc, ja que els moviments de terres podrien haver afectat directament l'espai o haver-lo deixat sota l’actual traçat viari.
A més, factors mediambientals com les greus
riuades de
1960 i
1982 van erosionar profundament el marge est de la via, la qual cosa reforça la hipòtesi d'una alteració irreversible del jaciment.
Treballs a la fossa de l'Hostal d'Aidí, prop del monument en record a les víctimes. Foto: Departament de Justícia
Un episodi de crueltat extrema
La fossa de l'Hostal d'Aidí no és una més en el mapa de la memòria. Representa la
brutalitat de la 62a Divisió franquista, comandada pel general
Antonio Sagardía Ramos, durant l'
ocupació del Pallars el 1938. Uns fets, per cert, que en
Tomàs Garcia Espot relata
en aquest reportatge publicat a Pallars Digital ara fa dos anys.
Els dies
23 i 24 de maig de 1938, nou civils d'
Unarre,
Escalarre i
València d’Àneu van ser
detinguts,
torturats i
executats sense judici. Entre les víctimes, algunes de les quals van ser assassinades en lloc de familiars que havien fugit, hi havia una
dona embarassada i una altra que va ser
violada abans de morir.
Durant l'última dècada s'han dut a terme
tres intents infructuosos per localitzar la fossa. Després d'una primera intervenció el
2016 i una ampliació de la recerca el
2023 en el marc del
Pla de Fosses, l'actuació més recent -impulsada per
noves dades familiars- tampoc ha aconseguit confirmar-ne la ubicació, malgrat haver explorat diverses hipòtesis i àrees de prospecció.
Els noms de
Celestí Berné,
Josep Berné,
Maria Barrós,
Jaume Nat,
Benjamí Eduard Serís,
Josep Palobat,
Martina Ribó,
Nativitat Ginesta i
Gertrudis Comenge continuen esperant una dignificació que, de moment, topa amb el silenci de la terra.
Treballs a la fossa del Prat del Rector, al terme de la Guingueta d'Àneu. Foto: Departament de Justícia
Silenci també al Prat del Rector
L'actuació arqueològica s'ha dut a terme de manera simultània amb una recerca a la fossa comuna del
Prat del Rector, a
la Guingueta d’Àneu, on es buscava
Joan Mañac i
Josep Tolsau Cortina, assassinats el juliol de 1938. Malauradament, aquesta intervenció també ha tancat amb
resultats negatius.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi