Sense rastre de la fossa de l'Hostal d'Aidí després de la tercera intervenció arqueològica

La recerca d’un dels espais més tràgics de la repressió franquista al Pallars Sobirà ha tornat a tancar-se sense l’objectiu desitjat. La Direcció General de Memòria Democràtica ha donat per finalitzada la tercera intervenció arqueològica a l'entorn de l’Hostal d’Aidí, al terme municipal de Llavorsí, sense haver pogut localitzar les restes de les nou persones que, segons la documentació històrica, hi van ser assassinades el maig de 1938.

Malgrat la revisió exhaustiva de les hipòtesis i la delimitació d’una nova àrea d’excavació basada en noves recerques documentals, les restes humanes continuen sense aparèixer. Aquesta intervenció, realitzada entre el 13 i el 24 d’abril d'enguany, pretenia donar resposta a una de les ferides més profundes de les nostres comarques.
 

📍La fossa de l’Hostal d’Aidí, vinculada a un cas brutal de repressió franquista, continua sense aparèixer després d’una tercera intervenció.

⛏️L’excavació, duta a terme a l’abril, no ha permès localitzar les restes dels 9 civils executats l’any 1938.#ElGovernDeTothom… pic.twitter.com/HE1D2419xU

— Justícia (@justiciacat) May 11, 2026

 

Les hipòtesis: l’asfalt i la natura

L’equip arqueològic apunta a l’alteració del paisatge com una de les causes de la no localització de les víctimes. Els canvis orogràfics dels darrers anys han fet que els antics camps i zones de pastura hagin donat pas a una vegetació abundant, modificant completament l'entorn. Aquesta pèrdua de referents visuals ha pogut provocar una distorsió en els records dels testimonis que, en el seu moment, van assenyalar el lloc original de la fossa.

D’altra banda, es considera la possibilitat que la fossa hagi estat destruïda o hagi quedat soterrada a causa de l'activitat humana i fenòmens naturals. Les obres de construcció de la carretera l’any 1986 es perfilen com el principal factor de risc, ja que els moviments de terres podrien haver afectat directament l'espai o haver-lo deixat sota l’actual traçat viari.

A més, factors mediambientals com les greus riuades de 1960 i 1982 van erosionar profundament el marge est de la via, la qual cosa reforça la hipòtesi d'una alteració irreversible del jaciment.
   

Un episodi de crueltat extrema

La fossa de l'Hostal d'Aidí no és una més en el mapa de la memòria. Representa la brutalitat de la 62a Divisió franquista, comandada pel general Antonio Sagardía Ramos, durant l'ocupació del Pallars el 1938. Uns fets, per cert, que en Tomàs Garcia Espot relata en aquest reportatge publicat a Pallars Digital ara fa dos anys.

 
Els dies 23 i 24 de maig de 1938, nou civils d'Unarre, Escalarre i València d’Àneu van ser detinguts, torturats i executats sense judici. Entre les víctimes, algunes de les quals van ser assassinades en lloc de familiars que havien fugit, hi havia una dona embarassada i una altra que va ser violada abans de morir.

Durant l'última dècada s'han dut a terme tres intents infructuosos per localitzar la fossa. Després d'una primera intervenció el 2016 i una ampliació de la recerca el 2023 en el marc del Pla de Fosses, l'actuació més recent -impulsada per noves dades familiars- tampoc ha aconseguit confirmar-ne la ubicació, malgrat haver explorat diverses hipòtesis i àrees de prospecció.

Els noms de Celestí Berné, Josep Berné, Maria Barrós, Jaume Nat, Benjamí Eduard Serís, Josep Palobat, Martina Ribó, Nativitat Ginesta i Gertrudis Comenge continuen esperant una dignificació que, de moment, topa amb el silenci de la terra.
   

Silenci també al Prat del Rector

L'actuació arqueològica s'ha dut a terme de manera simultània amb una recerca a la fossa comuna del Prat del Rector, a la Guingueta d’Àneu, on es buscava Joan Mañac i Josep Tolsau Cortina, assassinats el juliol de 1938. Malauradament, aquesta intervenció també ha tancat amb resultats negatius.

Altres notícies que et poden interessar