La població al Pallars: un quart de segle de transformació demogràfica

La finalització de l'any 2025 marca una fita simbòlica: el tancament del primer quart del segle XXI. Al Pallars, les dades poblacionals d'aquests 25 anys dibuixen un mapa de contrastos on la "resiliència" és la paraula clau.

Tot i l’ombra de la Catalunya buidada que amenaça bona part del Pirineu, el Pallars ha demostrat una capacitat desigual però notable de retenir i atreure població, sumant més de 2.400 nous residents entre les dos comarques respecte a l’inici del mil·lenni.
 

Sort i Esterri d'Àneu, pols d'atracció al Sobirà

Si una comarca surt reforçada d’aquest període comprès entre el 2000 i el 2025, aquesta és el Pallars Sobirà. Amb un saldo net positiu de gairebé 1.300 persones, la pràctica totalitat dels seus municipis -11 de 15- han guanyat habitants.

Sort continua exercint de motor indiscutible, assolint l'any 2025 els 2.287 habitants (+496 respecte el 2000), però el fenomen més interessant es produeix a les valls. Esterri d’Àneu ha crescut un espectacular 41%, passant de poc més de 600 a 914 habitants i consolidant-se com el nucli de referència al nord de la comarca.

Municipis com Soriguera (+141) i Rialp (+134) també mostren xifres molt positives, vinculades a la millora de les comunicacions i a l’auge de l’habitatge per a nous residents que busquen qualitat de vida fora de les grans ciutats. A l’altra cara de la moneda, el Pallars Sobirà perd població a la Guingueta d'Àneu (-37), Baix Pallars (-13), Esterri de Cardós (-12) i Alins (-2).
   

Pallars Jussà: concentració en l'eix viari

Al Pallars Jussà, la història és diferent. La comarca ha guanyat població en termes absoluts (1.151 persones més que l’any 2000), però el creixement està fortament centralitzat i concentrat en l'eix viari que formen les carreteres C-13 i N-260. Tremp (+779) i la Pobla de Segur (+327) actuen com a imants, concentrant els serveis i la indústria de la comarca. També destaca el creixement de Talarn (+195).

Però mentre els nuclis principals creixen, el "rerepaís" del Jussà pateix. Isona i Conca Dellà és la gran taca vermella de la comarca, amb una pèrdua de 188 habitants en 25 anys, seguida de Gavet de la Conca (-65) i Sarroca de Bellera (-44). Els altres dos municipis que perden població són Abella de la Conca (-35) i Llimiana (-17). Aquests municipis, de marcat caràcter agrícola, tenen més dificultats per atraure relleu generacional.

Com a nota d'esperança, municipis petits com Senterada (+49) o la Torre de Capdella (+81) han aconseguit revertir aquesta tendència a la baixa, demostrant que el reclam de la Vall Fosca segueix viu.

 

Context i reptes de futur

El creixement del Pallars va acord amb el conjunt de Catalunya. El país ha guanyat 1,7 milions d’habitants en aquests 25 anys, passant de 6,2 milions a més de 8. En el context europeu només quatre dels 27 països de la Unió Europea han viscut un ritme de creixement més gran. El salt demogràfic s’ha degut principalment a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% dels catalans.

L’anàlisi d’aquest quart de segle ens deixa una conclusió clara: el Pallars de 2025 és més poblat que el de 2000, un fet que pocs s’haurien atrevit a predir fa dos dècades. El repte per als propers 25 anys serà gestionar aquest creixement i aconseguir fixar la gent al territori, especialment els joves, que topen frontalment amb la dificultat per accedir a un habitatge.

Altres notícies que et poden interessar