El Pallars Sobirà exigeix adaptar les polítiques de conservació per gestionar la massa forestal creixent

Un 89% de la superfície del Pallars Sobirà està sotmesa a algun tipus de normativa de protecció de l'entorn. Un fet que, tal com explica el president comarcal, Carles Isus, limita la possibilitat de fer gestió forestal als boscos, tant per aprofitar la fusta com per contribuir a la prevenció d'incendis.

De tot plegat se n'ha parlat aquest passat divendres a la jornada Boscos que escalfen, que s'ha dut a terme a Vilamur, al municipi de Soriguera. Precisament, aquest és un dels quatre nuclis del terme inclosos en un projecte per implementar una xarxa de calor amb biomassa que abasti tot el poble. El seu cost ronda els 3,5 milions d'euros i, ara per ara, estan a l'espera d'una convocatòria d'ajuts per poder-lo executar.

Isus creu que no s'incideix prou a Europa en la necessitat d'adaptar les actuals polítiques de conservació que afecten les zones boscoses del Pirineu i assegura que, en canvi, si s'està fent aquesta tasca als països nòrdics. En aquest sentit, ha apuntat que a aquesta limitació normativa se li suma el fet de la manca de recursos econòmics per poder fer una bona gestió forestal.

 
De fet, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha recordat que la massa boscosa està creixent i que cada cop els arbres consumeixen més aigua. Així, encara que ha detallat que s'estan fent accions per poder fer aprofitaments de fusta, considera que cal incrementar-les tenint en compte que l'actual context de canvi climàtic causa situacions de sequera i fa proliferar el risc d'incendi.

Per la seva banda, Francesc Viaplana, tècnic de transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha apuntat que "al Pirineu s'està gestionant un 8% del que està creixent" als boscos i que aquesta situació provoca una acumulació de massa en aquestes àrees. "Hem de decidir si això ho cremem d'una manera racional amb una caldera o ens arrisquem que pugui venir un gran incendi i ens cremi tots els boscos", ha argumentat, tot afegint que cal fer una gestió forestal al territori.

Viaplana ha explicat que des del CTFC i la direcció general de Polítiques de Muntanya s'estan impulsant accions enfocades a la gestió forestal. Aquestes van des de l'aprofitament tèrmic de la biomassa mitjançant xarxes de calor i l'aprofitament de la fusta com a material de construcció. 

Mentrestant, Marta Morós, enginyera tècnica forestal de l'oficina comarcal del Pallars Sobirà del Departament d'Agricultura, ha demanat incentivar la gestió forestal i posar sobre la taula les eines necessàries per poder-la executar. També ha apuntat que les poques calderes de biomassa que hi ha a la comarca no utilitzen l'estella dels boscos de la zona, la majoria dels quals són de titularitat municipal. 

En la presentació, el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Jordi Verdú, i Carles Isus, també han explicat que en breu es posarà en funcionament el Centre d’Innovació Transformativa Especialitzat (CITe) en bioeconomia forestal a Sort, que s’integrarà en la xarxa dels CITe, que actualment configuren el CITe de Bioeconomia Agropecuària d’Alcarràs, el CITe d’Energia Sostenible a Balaguer i el CITe de Cadenes de Valor Agroalimentàries a Lleida.
 

Xarxa de calor a quatre pobles de Soriguera

D'altra banda, en el marc de la jornada s'ha presentat el projecte executiu per crear una xarxa de calor per escalfar amb biomassa els edificis de quatre dels 14 nuclis de Soriguera. El seu alcalde, Josep Ramon Fondevilla, ha explicat que compten amb 2.800 hectàrees de bosc municipal i 3.200 més que són propietat de la Generalitat i que, amb el que neix cada any en les primeres, ja poden cobrir les necessitats d'aquests pobles, que són Vilamur, Llagunes, Baro i Estac.

Fondevilla ha dit que esperen que surti una línia de subvencions per executar el projecte i que, un cop aquesta se'ls concedís, calculen que la xarxa estaria plenament operativa en quatre o cinc anys. L'alcalde ha detallat, a més, que es convertirien en el primer municipi del Pirineu que implementa aquest sistema utilitzant el recurs provinent dels boscos que hi ha dins el terme.

 
Finalment, ha explicat que una altra particularitat del projecte és que estableix que, durant els mesos d'estiu, a la xarxa hi passi aigua freda, la qual cosa permetria refrigerar les cases.

Altres notícies que et poden interessar