​Reconstrueixen la vida dels treballadors de la presa de Sant Antoni amb prospeccions a l'antic campament

Les obres de construcció de la presa de l'embassament de Sant Antoni, a Talarn, van durar cinc anys, entre el 1911 i el 1916, i van acollir prop de 4.000 treballadors, que s'allotjaven en un campament que es va construir molt a prop del salt de comportes. Aquest campament, però, va ser arrasat entre 1916 i 1920, i pràcticament no en queden documents.
 
Ara, un equip del Grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) ha prospectat aquesta zona amb l'objectiu de reconstruir la vida quotidiana d'aquest campament i dels treballadors que s'hi allotjaven. La professora de la UB, Laia Gallego, ha explicat que malgrat el campament fos destruït, encara han pogut reconstruir rastres sobre el terreny, uns senyals que mostren com eren les formes de vida d'aquests treballadors, les seves condicions, els hàbits de consum, les medicines que prenien o les begudes que consumien.

Aquest any s'ha realitzat ja la segona campanya arqueològica i en total, sumant les prospeccions iniciades l'any passat, ja s'han pogut documentar una cinquantena d’edificis i també s'han pogut trobat més de 500 objectes, entre els quals maons, ampolles de begudes alcohòliques, medicaments o restes relacionades amb la cuina i el menjar.
 
La finalitat del projecte és aportar un coneixement "detallat, profund i científicament rigorós" de la vida quotidiana i les condicions dels treballadors del campament de Sant Antoni a través dels materials que s'han trobat. 
 

Un moment de «gran globalització»

Gallego ha explicat que a partir dels materials ja recollits s'ha pogut aprofundir en la seva procedència. Els maons emprats en les edificacions, per exemple, provenen de les fàbriques Cucurny o Pibernat de Barcelona, però també molts d'una fàbrica d'Escòcia. Igual passa amb les begudes alcohòliques, que moltes provenen d'empreses de destil·leries anglosaxones, i amb els medicaments, sobretot digestives o respiratòries.
 
Segons l'arqueòloga, ja es pot parlar d'un moment de "gran globalització", provocat per la construcció de la que en aquell moment fou la resclosa de retenció d'aigua més gran d'Europa i la quarta del món. Unes obres que van anar a càrrec de l'empresa Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com La Canadenca pels seus orígens.

Gràcies a l'anàlisi de la distribució dels materials en superfície ja han pogut intuir zones d'activitat i corroborar tot allò que mostren les poques fotografies de l'època de què es disposen. En un espai determinat s'han localitzat moltes restes relacionades amb la cuina i el menjar, fet que fa pensar que en aquella zona hi havia un barracó comunitari destinat a fer de menjador i cuina. 
 
Gallego ha explicat que en aquesta segona campanya d'excavacions s'ha estat prospectant una part on estaria ubicat l'hospital del campament, i que el principal objectiu és localitzar-lo. La idea és que, a través de la recerca, es pugui generar material divulgatiu que permeti apropar aquest coneixement al públic i fer valdre la seva utilitat per a l'entorn.
 

Una recerca coral

Aquesta recerca s'està fent gràcies a la Xarxa Vives d'Universitats i l'Institut Ramon Muntaner. Es tracta d’una iniciativa de l’associació per la promoció i el patrimoni hidroelèctric Pirineus.Watt, coordinada per Queralt Solé, professora agregada al Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, i Laia Gallego, professora lectora.
 
La recerca, iniciada amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), l’Ajuntament de Talarn i l’entitat cívica, planteja l’abordatge científic d’un jaciment excepcional; especialment pel que fa al coneixement de la vida quotidiana dels obrers que construïren la infraestructura. 

Altres notícies que et poden interessar