Dijous, 26 de març de 2026
Arqueologia

Descobreixen una gran diversitat de dinosaures carnívors als Pirineus poc abans de la seva extinció

Un estudi identifica diversos grups de dinosaures al jaciment de Molí del Baró, al Pallars Jussà, i revela un ecosistema als finals del Cretaci a Europa

Pallars Digital Pallars Digital Pallars | 22 de juliol de 2025 a les 11:28
Dents del jaciment del Molí de Baró | ACN
Una nova recerca del Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha revelat una elevada diversitat de dinosaures carnívors als actuals Pirineus durant el final del Cretaci, poc abans de la seva extinció global fa 66 milions d’anys. L’estudi, publicat a la revista especialitzada Cretaceous Research, s’ha centrat en l’anàlisi de dents fòssils trobades al jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà.

Es tracta d’un dels pocs jaciments europeus que conserva restes de dinosaures dels últims centenars de milers d’anys abans de l’extinció massiva. Segons ha explicat Oscar Castillo, autor de l’article, “el jaciment del Molí de Baró-1 és una fotografia dels dinosaures europeus poc abans que desapareguessin per sempre”.

Diversitat sorprenent de carnívors

L’anàlisi de les dents ha permès identificar com a mínim tres grans grups de dinosaures carnívors: els velociraptorins, els dromeosaurins i els troodòntids. Els dos primers eren estrictament carnívors, amb una tècnica d’alimentació basada a mossegar i arrencar la carn, mentre que els troodòntids, com l’espècie catalana Tamarro insperatus, tenien una dieta omnívora amb un alt component vegetal.
 

A més, l’estudi ha identificat un quart tipus de carnívor, de mida molt petita, que podria pertànyer a un llinatge fins ara considerat exclusiu de l’Àsia oriental i ja extingit en aquell moment. Aquesta troballa obre noves preguntes sobre les migracions i la distribució dels dinosaures durant el Maastrichtià, el darrer període del Cretaci.

L’estudi també destaca que, malgrat compartir el mateix hàbitat, els dinosaures carnívors del jaciment ocupaven nínxols ecològics diferents, reduint la competència entre espècies. Això es dedueix de les marques de desgast a les dents, que indiquen estratègies alimentàries diferenciades entre els grups.

Segons Bernat Vila, coautor de l’estudi, “la presència d’aquests grups a la regió d’Ibero-Armòrica mostra un panorama força diferent del que es coneix en altres parts del món a finals del Cretaci”.
 

El Pallars, un referent paleontològic

Les troballes confirmen la importància dels jaciments pirinencs, considerats com els que contenen les darreres espècies de dinosaures documentades a Europa. Espècies com Pararhabdodon isonensis, Tamarro insperatus o Abditosaurus kuehnei han estat descrites gràcies a les excavacions a la zona.

Aquesta nova recerca reforça el valor del patrimoni paleontològic català i la rellevància científica dels Pirineus com un dels últims refugis dels dinosaures abans de la seva extinció definitiva. Els resultats també tindran un impacte important en la divulgació que es fa des dels museus i centres d’interpretació locals, com el Museu de la Conca Dellà.


Altres notícies que et poden interessar








Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació