La convivència entre el
sector primari i la
fauna salvatge al
Pallars torna a estar en el punt de mira.
Daniel Ricou i
Gerard Cardona, ramaders, han decidit passar a l'acció formant-se professionalment com a
caçadors habilitats per combatre el que consideren una
plaga que amenaça la seva viabilitat econòmica.
"
Estem avorrits dels danys", lamenta Ricou, qui xifra en
més de 5.000 euros les
pèrdues directes que ha patit aquest darrer any a causa de les incursions de
senglars,
cabirols i
daines a les seves finques.
Tot i disposar de l'habilitació per realitzar
controls cinegètics, els ramaders denuncien que el
marc legal actual és massa
rígid. Actualment, quan Ricou detecta danys, ha de notificar-ho a l'administració, que només l'autoritza a actuar en
parcel·les específicament indicades un cop comprovats els
desperfectes.
Aquesta
limitació geogràfica genera situacions d'absoluta "
impotència". Segons expliquen, sovint es troben animals destrossant pastures a pocs metres de la seva propietat, però si l'exemplar es troba en una finca veïna no notificada,
no poden abatre’ls ni espantar-los amb trets a l’aire, critiquen. Per això, demanen
itineraris més flexibles que permetin actuar allà on és l'animal en el moment precís de la cacera.
Reivindicacions
Davant d'aquesta situació, el col·lectiu de ramaders ha posat sobre la taula una sèrie de
demandes concretes per fer més eficients les captures nocturnes, com l'
ús de silenciadors per minimitzar les molèsties i augmentar l'eficàcia en el control de la fauna. També demanen que se'ls autoritzi per
abatre mascles que no siguin considerats "trofeus" i
flexibilitat horària per actuar caps de setmana i a l’estiu si la situació ho requereix.
Un caçador disparant a un senglar de nit. Foto: M. Lluvich / ACN
Els ramaders alerten que el perjudici va molt més enllà de les destrosses a les finques. Es tracta d'un
dany "invisible" que es reflecteix en la baixa productivitat de la terra: la pastura disponible per al bestiar és dràsticament inferior a la que hi hauria d'haver perquè la fauna salvatge se l'ha menjat abans.
A més del vessant econòmic, Cardona i Ricou recorden que l'excés de fauna cinegètica és un
problema de salut pública i seguretat viària. L'increment de riscos sanitaris, com la transmissió de la
tuberculosi, i l'augment dels
accidents de trànsit a les carreteres de muntanya són, segons els ramaders, motius més que suficients perquè l'administració escolti les seves demandes.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
