Un
estudi preliminar revela que els
camins més transitats pels vianants de quatre espais naturals catalans, entre els quals la
Reserva Nacional de Caça de Boumort, registren una
menor presència d'espècies com el
senglar, el
cérvol, la
guineu o la
cabra salvatge. La recerca s'ha basat en dades de
48 càmeres de fototrampeig i ha utilitzat l'aplicació
Strava per determinar els camins més freqüentats.
La recerca, feta en el marc del projecte
FLOW4BIO, coordinat per la
Fundació Emys i amb la participació del
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC),
SEO BirdLife i la
Fundació Trenca, ha analitzat l'activitat de la fauna en tres espais més, com són el
Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el
Parc Natural dels Ports i l'
Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.
La presència cada vegada més gran de
visitants als espais naturals protegits catalans, per tant,
està modificant el comportament d'espècies de mamífers. "Amb les primeres anàlisis veiem que la majoria de mamífers mitjans i grans
tendeixen a evitar els camins molt freqüentats, on es concentren més gent i més vehicles" apunta un dels investigadors,
Mariano Feldman.
Per seleccionar els camins més utilitzats, l'equip ha utilitzat les dades obertes de la plataforma Strava. "Necessitàvem una
eina estàndard per comparar parcs diferents", detalla Feldman. "Strava ens va ajudar a identificar quins són els camins més utilitzats, quins tenen una freqüentació mitjana i quins pràcticament no tenen pas. És útil i aplicable a tots els espais utilitzats".
Per extreure dades més consistents, l'estudi també s'ha replicat en altres comunitats autònomes, com l'
Aragó, el
País Valencià, les
Balears, les
Canàries i
Astúries, on encara s'estan recollint dades. "La idea és integrar tota la informació per obtenir una anàlisi robusta, tant per espècie com en l'àmbit de comunitat d'aus i mamífers", afegeix Feldman.
L'investigador assegura que en els últims anys
la freqüentació al medi natural ha crescut, sobretot a causa de la
pandèmia, però que "encara no tenim una eina quantificable" per saber "si estem impactant o no sobre la fauna" i "quin és el llindar" d'afluència de visitants. "És necessari
comprendre com estem afectant la fauna perquè el desplaçament d'espècies pot provocar al fet que coincideixin amb d'altres o que hi hagi animals que perdin l'hàbitat", ha conclòs.
L'estudi s'ha presentat en el marc del primer simposi d'
Ecologia del Lleure, que s'està fent al Parc de Recerca i Innovació de la
Universitat de Girona (UdG). Les entitats organitzadores del simposi veuen clau que hi hagi
més regulació davant la sobrefreqüentació dels espais naturals. "Necessitem una
normativa que permeti regular les diferents activitats al medi natural", apunta Carbonell, per l'
impacte que aquestes activitats poden tenir sobre els hàbitats i les espècies.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
