Hi ha un dia que ens jubilem o ens jubilen, perquè alguns i algunes encara estem amb energia i coneixements com per continuar la nostra vida laboral i professional. Un cop acceptat que deixem el despertador, horaris i vacances, què en fem amb tots els coneixements i la experiència? Per què la societat malmet tant talent acumulat deixant que es llenci a la paperera de la història? I, just ara que ens queda un terç de l’existència (30 o 40 anys) degut a la millor qualitat de vida i els progressos en la salut. S’ha de revisar la interpretació que en fa la societat d’aquesta etapa assumida com un problema basat en estereotips que resulten anacrònics, paternalistes i infantilitzants.

Si parlem de vellesa, s’hi afegeix al costat dependència, però encara hi ha un bon tros fins arribar aquest nivell. Segons Maria Jesús Comellas*, en fòrums professionals hi ha un debat que proposa eliminar l’etiqueta de tercera edat per fer una nova subdivisió: dels 60 o 65 anys als 80 se’ls anomenaria generació sènior, dels 80 als 90 persones grans, i més de 90 anys persones molt grans. 

Vivim en una societat fragmentada en franges d’edat basada en la productivitat, per infants i joves tenim escoles, activitats extraescolars, la qüestió és tenir-los ocupats i que no molestin; la franja productiva, joves i adults sota la pressió permanent del món del treball, amb missatges constants de com mantenir-se en forma i, per compensar l’estrès, l’angoixa, la depressió ofereixen teràpies alternatives o evasió centrada en l’egocentrisme: les selfies, els likes, el consum de felicitat a través de viatges, concerts multitudinaris... on el món es transforma en un parc temàtic en què es ven l’eterna joventut.

A partir de la jubilació, perdem la identitat i ens en donen una de col·lectiva: “persona jubilada”. Una mirada homogènia amb visió de caducitat, deteriorament i pèrdua de competències. No heu pensat mai que hi ha tantes velleses com persones, no tenim obligacions laborals però tenim inquietuds i ganes de viure!

Els sèniors, som una generació que vol obrir nous horitzons i compartir-los amb altres generacions i, especialment amb la que governa la societat. Volem envellir sense perdre el nostre lloc, sinó compartir experiències i viure plegats. Sovint sento dir: "sembla que no vols deixar pas a la joventut, tu ja has tingut el teu moment". I qui decideix el meu moment? La nostra generació no és igual que la de fa uns anys i no acceptem que generacions més joves ens organitzin la vida. I per què no fem aquest pas conjuntament, escoltant-nos com ens agradaria que fos aquesta darrera plana?

La nostra experiència professional pot servir per tutoritzar treballs de batxillerat amb el professor, o potser activar la biblioteca de l’escola i podríem desgranar molts i molts projectes. Molts infants han perdut referents, ja que els padrins no cohabiten amb ells i els manca els seus records que reconstruïen la identitat del dia a dia. A la canalla els agrada saber com era la mare o el pare a la seva edat, com era aquella societat tant diferent de la seva. Reconstruir la memòria familiar i social és una tasca de tothom. Per què no endrecem la societat sense tantes etiquetes i trossejada per edats?

*Maria Jesús Comellas va presentar el seu llibre Generació Sènior a l’Epicentre de Tremp el 26 de novembre de 2022 dins el marc de la commemoració internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, organitzada per l’Associació de Dones Rosa d’Abril.