Dimecres, 24 d'abril de 2024
el pallars opina

L’avortament ha de ser un dret i no un negoci

«Vull remarcar la tasca incansable i imprescindible del moviment feminista que, davant de les dificultats, ha anat obrint camí denunciant injustícies que ens afecten a totes»

Núria Sauquillo Guerra 23 de setembre de 2022 a les 10:22
A les portes d’un altre 28 de setembre, dia de l’acció global per l’avortament lliure i segur, el dret a l’avortament (IVE) als Països Catalans segueix sense ser d’accés lliure i universal a la sanitat pública.

Tot i que al 2010 es va aprovar la Llei Orgànica que el regula, durant aquests anys la Generalitat ha estat incapaç d’incloure la totalitat de les dues tipologies d’IVE a la cartera de serveis de la xarxa de centres sanitaris públics. Això vol dir que el servei està externalitzat, per la via de concerts público-privats, a centres sanitaris privats especialitzats, permetent un negoci encobert amb la nostra salut, generant un greuge classista injustificable, criminalitzant a les dones que decideixen avortar i a les professionals i vulnerant el dret a ser ateses a xarxa sanitària pública.

Per posar algunes dades, l’any 2019, a un 40% de les comarques catalanes, entre elles les 6 comarques de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran no es va disposar de cap centre autoritzat per realitzar IVEs farmacològiques (ni quirúrgiques en tota la demarcació de Lleida). Aquest fet, que es va allargar fins al març de 2021, quan el Departament de Salut, gràcies a la denúncia incansable del moviment feminista, va habilitar l’Hospital Comarcal del Pallars (el primer de la Regió Sanitària) per poder practicar l’IVE fins a les 9 setmanes de gestació i per mitjà del mètode farmacològic. Fins aleshores, les dones de territoris rurals com el nostre érem obligades a fer molts quilòmetres per poder exercir el dret a un avortament farmacològic o quirúrgic.

Però malgrat aquest avenç, les dones del Pallars no tenim la possibilitat d’avortar pel mètode quirúrgic, si així es requereix, ni al Pallars ni al Pirineu, un greuge territorial afegit a tants d’altres pel  fet de viure lluny de grans ciutats, obligant-nos a desplaçar-nos a una clínica privada de Lleida ciutat, que ha signat un concert amb el Departament de Salut fa pocs mesos per oferir aquest servei a tota la demarcació de Lleida, fins aleshores inexistent. Aquest és un exemple del nostre territori, però la realitat és que no podem interrompre l’embaràs als hospitals públics catalans. 

Segons dades del propi Departament, la demarcació de Lleida és on es practiquen menys avortaments, el 4,3% sobre el total del Principat; i a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu la dada encara és més escandalosa, el 0,6%.

També cal tenir en compte l’objecció de consciència d’alguns professionals, que acaba passant pel davant del dret a les dones a interrompre l’embaràs. Al principat de Catalunya, l’any 2020, un 42% dels professionals es van acollir al dret d’exercir l’objecció de consciència per no practicar avortaments. I a la demarcació de Lleida el percentatge era del 67%. L’objecció institucional (de centres sanitaris) no està reconeguda per llei i, tot i això, CatSalut està finançant centres que la practiquen, molts d’ells dirigits per patronats amb presència de l’església. 

Mentrestant, recentment s’ha fet públic que el Departament de Drets Socials fa anys que està finançant a l’entitat contraavortista de referència de Catalunya, la Fundació Pro Vida, amb més de 260.000 euros públics, així com certs ajuntaments que atorguen ajudes a organitzacions i entitats que atempten directament contra els drets humans. 

Segons l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, la primera vulneració de drets sexuals i reproductius al Principat són les dificultats en el dret a interrompre l’embaràs; i la segona, l’accés a l’anticoncepció. Per això és vital defensar aquests i també drets sexuals i reproductius com l’accés a una veritable educació sexual pels nostres fills i filles i l’equitat menstrual per les persones que menstruem, per exemple.

Per això vull remarcar la tasca incansable i imprescindible del moviment feminista que, davant de les dificultats, ha anat obrint camí denunciant injustícies que ens afecten a totes, així com la molts companys que ens recolzen en les cures i la lluita.

Recolzem les mobilitzacions que s’anuncien pels propers dies, perquè la interrupció de l’embaràs ha de ser un dret universal, lliure i gratuït que es desenvolupi a la sanitat pública en qualsevol lloc del país! Per aconseguir la plena sobirania del nostre cos! 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Núria Sauquillo Guerra
Manresana de naixement (1981) i pallaresa d’adopció. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona. Fa 16 anys que arriba al Pallars i s’estableix en un poblet de la Vall Fosca que va estar 30 anys deshabitat i sense serveis, com a conseqüència de l’èxode rural. Mare, emprenedora, activista, cupaire i tres voltes rebel. A Instagram: @nuriaenvall
Més articles de l'autor
06/03/2024

Quin ha de ser el futur dels nostres boscos?

01/02/2024

La gestió dels residus, negoci per qui els genera i dèficit per qui els ha de gestionar

02/11/2023

Militarització social per normalitzar les guerres

05/10/2023

La despossessió energètica al Pallars

30/01/2023

Què és l'ecocidi?

30/12/2022

La hipocresia nadalenca

28/11/2022

La nova ruralitat transformadora

21/10/2022

La foscor de la llum

23/09/2022

L’avortament ha de ser un dret i no un negoci

26/05/2022

El català, llengua d’acollida però tocada de mort

Participació