Que lo de divendres a París és una maleïda matança amb només un precedent al segle XXI a Europa és evident (només comparable a l'11M de Madrid). I veure les imatges i pensar en el que es va viure posa la pell de gallina. Brutal. Però qui de nosaltres sap que divendres van morir també en atemptats 44 persones a Beirut i 18 a Bagdad? I que és el pa de cada dia. El jihadisme mata una mitjana de 168 persones al dia. 168. Persones. Al dia. I més del 80% dels morts són musulmans (dada pels grans pensadors d'occident que tinguin la més mínima intenció de vincular terrorisme i musulmans o immigració).

I per què lo de divendres? Segurament no tingui explicació. No cap en cap ment mínimament racional una justificació a matar ningú. I tampoc té cap explicació racional envair Iraq, Afganistan, Síria, Líbia o qualsevol país del món. I és el que porten fent els països d'occident els últims dos segles. Petroli i gas natural, cap interès més; ni la pau ni enderrocar tiranies ni dictadors.

Pel que va passar divendres a París segurament em direu (i segurament amb raó) que el jihadisme radical té la intenció, i així ho ha manifestat, de recuperar el que en un moment històric va ser l'imperi àrab de Al-Andalús, que entre 711 i 1492 va regnar a la península (van entrar de manera més o menys diplomàtica i van ser expulsats pels Borbons a la força (us sonen?).

No és justificació perquè els àrabs no representen de cap manera el jihadisme. Millor dit, el jihadisme terrorista i assassí no representa el món àrab, de ben segur, dels més rics culturalment tant en relació a la seva història com als seus monuments i riquesa cultural, ni representen els musulmans, ni els xiïtes ni els sunnites, ni molt menys els Imperis que han estat al llarg de la història els predominants a la zona àrab. Perquè Síria, Iraq, Líbia, Israel... han estat creats pels invasors britànics, nord-americans i francesos. Petroli i gas natural. Res més. Cap interès més.

I tenim un problema. Perquè aquests pertorbats no tenen ni mesura ni coneixement. Són capaços de morir matant sense cap mena de contemplació. La història es repeteix. La humanitat s'ha anat matant segle rere segle; primer l'ocupació territorial, després la religió, després el petroli i el gas i tornarà a ser lo primer i després lo següent. I això passa cada dia. Àfrica, Àsia, Orient. Matances cada dia. Perquè el món mai ha deixat d'estar en guerra i mai ho estarà. L'odi i la ignorància i, sobretot l'avarícia. No hi ha remei. No malgastem forces.

El món en guerra bèl·lica i de fam. Som quatre els que vivim com reis (generalitzant en occident, és clar...) i continuarà així. Neoliberalisme, capitalisme i mirar cap a una altra banda; doncs així estarem vint segles més.

Un apunt: refugiats que porten dos mesos intentant entrar a Europa i els barrem les fronteres amb gasos i violència. Ens omplim la boca de fal·làcies i mentires. Això era la prosperitat?