Rodant per qualsevol dels dos Pallars, ja sigui caminant, en bici o en cotxe, podem tenir tres sensacions diferents: la primera, una sensació d'orgull, de ser a un lloc privilegiat, amb llocs únics, muntanyes verges, valls, rius, estanys, la Vall Fosca, Aigüestores i l'Estany de Sant Maurici, el Boumort, el Montsec, Terradets i una inacabable llista d'indrets naturals únics que formen uns recursos turístics i mediambientals difícils d'igualar.

La segona sensació, en relació a certes infraestructures, és un sentiment de certa indiferència o simplement pura resignació: ja deixarem per gairebé impossible l'estat de la carretera de la variant d'Isona i Conques, creuarem els dits per a que la carretera de Port Ainé aguanti i no faci mal a ningú o d'altres "nyaps", entre ells el més faraònic i que després de la indignació, estupefacció i tots els adjectius que vulguem, ja hem passat a un altre estat que és el de girar la vista al veure el mal als ulls que provoquen les pilones de les pistes d'esquí de Filià. Suposo que ja és normal aquesta resignació, ja fa gairebé 7 anys que les obres es van aturar i el "regal" segueix allí. Ja ho hem paït.

Fent l'exercici de recordar aquell projecte i parlant de sensacions, no sabria descriure la que he sentit quan he llegit en una notícia: "El projecte per a la Vall Fosca incloïa, a més de la pista d'esquí de Filià, edificar 900 vivendes, una desena d'hotels, una zona de spa, un centre de convencions i un aparcament subterrani per a 2.000 places". Crec que en aquell moment (anys 2006-2008) ningú era conscient d’aquestes xifres.

I la tercera de les sensacions és la tristor. Afortunadament aquesta és la menys habitual, gairebé puntual. I aquesta sensació, a exemple de mostra, se'm produeix quan veig l'estat de l'estació de tren de la Pobla de Segur, pel que havia arribat a ser, punt d'arribada al poble, última estació de la línia Lleida - La Pobla i pel que és ara mateix: un edifici abandonat gairebé en runes.

L'estació de La Pobla de Segur, inaugurada el 13 de novembre del 1951, és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des de 2005, qui la va deixar en desús i abandonada i que, a més, amb el pas dels anys ha deixat gairebé sense freqüència de trajectes el tren de La Pobla. Amb la constitució l’any 1993 del Consorci Urbanístic La Pobla, conegut com l'Àrea Vacacional (que parlant de sensacions també en mereixeria un article) el trajecte del tren va quedar tallat abans d'arribar a l'edifici i aleshores l'estació va quedar fora de servei.

Sembla que aquesta sensació ben aviat serà una altra, ja que Ferrocarrils de la Generalitat ha cedit l'estació a l'ajuntament per tal que es pugui convertir en un punt d'informació turística i per facilitar la rehabilitació i posterior obertura al públic. Queda per veure si aquesta sensació actual es transforma en la segona si el projecte no s'executa per part de FGC i passem de la tristor a la resignació o si definitivament, el projecte arriba a bon port i podem parlar d'orgull del que havia estat l'estació de la Pobla de Segur esdevenint un edifici de promoció turística dels Pallars.