Ha quedat molt clar en aquesta campanya electoral lo independentistes que són els uns i lo espanyolistes/federalistes que són els altres. Molt. Tots amb la possessió de la veritat absoluta, infranquejable i irrebatible. Però no he sentit cap motiu per quedar-nos com estem ni m'ha convençut la panacea neoliberal independentista. Segurament serà perquè ni els diners ni el dèficit fiscal haurien de ser un motiu per triar una opció o l'altra, o si més no, no em criden l'atenció. 

L'esdevenir econòmic d'un país a llarg termini, malgrat el que diguin els entesos, es difícil de preveure. Molts factors externs hi intervenen. I és que ambdues posicions en volen vendre un cavall de carreres que diuen que és el guanyador, quan els uns encara ni tan sols l'han vist i, en l'altre, l'han vist perdre sempre. Fer pronòstics o suposicions sobre el futur és quelcom tan intangible i mancat de fonament com prometre el cel etern. I és l'únic que he sentit: els polítics que ens han portat fins aquí amb la mateixa cantarella de sempre.

Si fem un exercici d'imaginar-nos una Catalunya independent, com la veuríem a cinc anys vista? Amb uns 80.000 milions d'euros més, segons els entesos literatura econòmica. I què en farem? Bé, aplicant les mateixes polítiques neoliberals que s'han vingut aplicant els últims quinze anys, segurament tindrem una situació gairebé semblant. Amb més calés a la butxaca però amb els mateixos fonaments de l'estat actual. Pocs fonaments, ni d’estat ni ètics.

Als que no ens creiem les teories econòmiques de tertúlia no crec que se'ns convenci amb l'argument econòmic. Ni als uns ni als altres. Parlem de dèficit fiscal i que sense aquest seríem més rics, més pròspers. I ens quedem tan amples dient això quan centenars de milers de persones a Catalunya estan en risc d'exclusió social a causa de la pobresa. Ara direm que clar, que no tenim els diners per fer polítiques socials. I que això és demagògia. Bé, entre les funcions de l'Estat gairebé la principal és el benestar dels seus ciutadans i això implica un estat del benestar per tothom. Suposo que començarem per aquí quan tinguem els mitjans econòmics, o llavors tampoc? 

No s'ha fet un exercici pedagògic d'explicar a la gent què va passar a partir de 1714 i els consegüents Decrets de Nova Planta. I el més important: què n'era d'aquest país abans d'aquesta data. No s'ha fet aquest exercici d'explicar a la gent d'on venim, qui som i que ens ha passat. Les primeres Constitucions Catalanes daten de 1283! La Generalitat de Catalunya data del segle XIII. Al 1413 es van publicar les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya. I una successió de lleis civils i constitucionals que foren abolides per Felip V el 1714. I a partir d'aquí, submissió del poble de Catalunya, humiliacions, derrotes, imposicions i fins avui. 

I sobre la guerra contra el català? S'ha explicat que la gent a Catalunya abans del 1700 gairebé ni coneixia la llengua castellana? No és opinió d'un servidor, ho diuen els documents oficials dels mateixos Borbons en el seu intent per aniquilar el català al segle XVIII. 

Perquè no hem començat l'argumentari pel principi, parlant d'història, llengua, cultura, dignitat i acabant, si volem, amb la cirereta del dèficit fiscal? El camí era més planer.