Un cop configurats els nous ajuntaments i Consells Comarcals dels Pallars, amb canvis importants a les capitals de comarca, ja es veu a l'horitzó la llum del 27-S, unes eleccions que, o bé ho canviaran tot o d'altra banda ens deixaran com estem, és a dir, molt malament. I dic que estem molt malament perquè un Estat que no potencia ni inverteix en educació, ni sanitat ni justícia esdevé un país ignorant, malalt i corrupte.

Si extrapolem els resultats dels Pallars de cara al 27-S, sembla que els pallaresos ho tenen clar, així com a la resta de Catalunya, amb algunes excepcions. Analitzant els Consells, al Jussà hi trobem 13 consellers en teoria sobiranistes contra 6 federalistes o unionistes o que no saben i no contesten. D’altra banda, al Sobirà, 18 sobiranistes per 1 no sobiranista (per catalogar de si són o no sobiranistes no faig un judici de ningú, només em baso amb les directrius del partit a escala nacional). 

Si aquest article estès fet abans del cap de setmana de Sant Joan (que des de fa 3 anys mai més serà el mateix), segurament l’article quedaria així, i el panorama al Pallars de cara al 27-S, ben clar, però a ningú se li escapa que aquest escenari no és real, ja que no sabem com quedarà l’escenari polític a partir d’ara amb la trencadissa de Convergència i Unió. Ni aquí ni a la resta de Catalunya. I és que els federalistes o unionistes o que no saben i no contesten, són molts més dels que sembla. I que encara que ni hauria de dir-se, però per no portar a confusió, que per endavant sigui dit que tant legítim és ser sobiranista com federalista com unionista com no saber i no contestar, evidentment. I si no entenem això, no ens en sortirem, ni els uns ni els altres ni tots junts, ni junts ni per separat.

I respecte a la campanya del 27-S, com els polítics que tenim continuïn basant els seus discursos en "si la llista del President", o "si aliances d’esquerres" o històries similars que no porten enlloc, els indecisos cada dia seran més indecisos, el procés, més refredat i el temps perdut, irrecuperable.

El discurs i les converses no haurien de ser si com anem o deixem d’anar, sinó ras i curt: convèncer i qüestionar a la gent si volem continuar en l’Estat que ocupa el penúltim lloc dels 28 d’Europa en pisos socials, concentra el 30% de pisos buits de la UE, líder europeu en desnonaments, una justícia sotmesa a les elits econòmiques i polítiques (que declara inconstitucionals lleis catalanes en contra la pobresa energètica), que retrocedeix en drets i justícia social a èpoques preconstitucionals (vegis les reformes del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana), on 34 de les 35 empreses de l’Íbex tenen comptes en paradisos fiscals i que com a Estat incompleix gran quantitat de Directives Europees, així com les seves obligacions de transferències, finançament i inversió amb Catalunya (a més, cobrant-li interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica), a més de la intransigència i l’agressivitat de l’Estat amb la llengua catalana i el món cultural, entre moltes d’altres.

I com a última reflexió, fruït de una enquesta una mica "estranya" apareguda fa uns dies envers el 27-S, és bo recordar que les enquestes no es fan per reflectir l'opinió, sinó per condicionar-la.