El Pallars i l'Estat català

 

Un miler de pallaresos van participar en la Via Catalana organitzada per l´Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant la Diada Nacional. En un ambient festiu i familiar, es van desplaçar als trams assignats en 10 autocars i en dotzenes de vehicles particulars. La majoria van anar fins a Mont-roig del Camp, el Perelló i l´Ametlla de Mar, municipis on calia més gent de fora per reforçar la cadena humana atès el despoblament i la grandària del territori. Un miler de pallaresos són molts pallaresos, tenint en compte que als dos Pallars hi viuen poc més de 20.000 persones. A aquest miler d´activistes cal sumar-hi els centenars de persones que no es van poder desplaçar però que, durant la Diada Nacional, van participar en els actes de suport a la Via Catalana.

 

Aquesta gran mobilització demostra diverses coses. La primera és que el Pallars, com la resta de territoris de Ponent, no va caure en el parany de considerar que la demarcació de Lleida era menystinguda per la Via Catalana. Pensar així és pensar en clau provincial, és a dir en clau espanyola. La divisió territorial catalana històrica és la comarca, de manera que es pot dir que la Via Catalana tampoc no va passar per Osona, el Priorat o la Garrotxa, per esmentar tres comarques situades en d´altres províncies. I la gent d´Osona, del Priorat i la Garrotxa no es va queixar i es va posar al servei del moviment social sobiranista. Aquest rebrot del 'leridanismo' victimista no em va agradar gens, però per sort va ser un fracàs.

 

La segona cosa que ha quedat demostrada és que els pallaresos saben que l´Estat català és allò que més els convé des de tots els punts de vista. La independència nacional no només garantirà la supervivència de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat, sinó que es pot dir que, amb tota probabilitat, el benestar dels pallaresos estarà més garantit i les inversions previstes es duran a terme amb més garanties. Més del 50 per cent d´inversions previstes cada any per l´Estat a Catalunya no s´executen mai. Poso un únic exemple que em toca de prop: la variant de Gerri de la Sal. N´hi ha d´altres que tots tenim al cap. Per això aquesta gran mobilització pallaresa per la independència nacional és un èxit de país, però sobretot és un èxit del mateix Pallars.