Fusionar municipis al Pallars

 

Com és sabut, quatre municipis del Pallars Sobirà tenen la intenció de fusionar-se en un únic ajuntament. Els equips de govern d´Esterri d´Àneu, la Guingeta d´Àneu, Alt Àneu i Espot han decidit unir-se administrativament en un únic consistori després de les eleccions municipals properes. La idea és dotar-se d´un ajuntament més funcional i operatiu a través de la centralització de serveis, i donar carta de naturalesa a una realitat ja existent, ja que Esterri d´Àneu ja exerceix de capital de la zona. Les fusions no són noves a la zona: el municipi d'Alt Àneu va néixer el 1970 fruit de la fusió de quatre petits municipis, que eren Son, Sorpe, València d'Àneu i Isil.

 

El nou municipi, que naixerà gràcies a la llei que ho preveu, esdevindrà un contrapès important a Sort i reduirà el nombre de municipis del Pallars Sobirà de 15 a 12. Es dóna la circumstància, afortunadament, que els quatre municipis són governats pels tres principals partits del país (CiU, ERC i PSC) de manera que aquest procés no s´ha convertit en una típica guerra partidista i cap organització política no hi ha posat pegues.

 

Aquest cas ha tornat a posar sobre la taula el sempre polèmic tema de les fusions municipals. L´informe Roca, encarregat pel departament de Governació i fet públic l´any 2000, obria la porta a la fusió obligatòria de tots els municipis de menys de 250 habitants i establia la cooperació, també forçosa, entre els municipis de menys de 1000 habitants. El nombre de municipis quedava reduït a 758 i recordo, per exemple, que Soriguera desapareixia, amb la seva part sud integrada al municipi de Baix Pallars i la seva part nord annexionada per Sort. Aquest estudi va aixecar una enorme i previsible polseguera a nivell polític, i la proposta va quedar desada en un calaix, on encara avui dorm el son dels justos. 

 

Aquest debat sempre és apassionat, però no podem oblidar que Catalunya és un país amb un número molt alt de municipis, que sumen 947, i que la majoria de països d´Europa n´han reduït el nombre a través de fusions incentivades o obligatòries. Agafem un cas concret: Dinamarca, amb una població similar a Catalunya, tenia 1.098 municipis l´any 1970. Aquell any el govern danès va aprovar una reducció dràstica fins a 275 ajuntaments, i l´any 2007 va fer una nova reforma que va deixar el país amb només 98 municipis. L'estalvi burocràtic, l'optimització de recursos i la reducció de càrrecs polítics ha estat molt gran. No estic proposant una reducció tan dràstica, però és un debat que cal afrontar aprofitant la iniciativa de les valls d´Àneu perquè és un camí que acabarem recorrent, ja sigui per grat o per força. I més val que la reforma ens la fem nosaltres que esperar asseguts a que ens la facin des de Madrid.