Senyor director,
Demà, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, però volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any.
La lluita per una vida lliure de violències masclistes ha de ser diària. No mereixem que pel simple fet de néixer dones se'ns minimitzi, discrimini, se'ns prengui de dèbils. Reafirmem que la igualtat de gènere és un dret fonamental. No podem tolerar més situacions on les dones i les nenes siguin víctimes de violència física, psicològica o social. Cada forma de violència és un front a la dignitat humana i enfonsa els fonaments d'una societat justa, per això mateix hem de fer d’aquesta disputa un motiu per lluitar-hi cada dia fins a aconseguir el nostre objectiu.
La violència masclista també és una realitat a escoles i als instituts. És una realitat perquè les normes socials que imposen expectatives rígides sobre el comportament masculí i femení donen lloc a la discriminació i la violència. És una realitat perquè, als centres educatius, els rols de gènere estereotipats influeixen en les interaccions i hi contribueixen. És una realitat perquè la violència masclista pot manifestar-se a través de l'assetjament escolar i sexual. Les actituds sexistes i les relacions de poder desigual contribueixen a aquesta mena de comportaments, creant un entorn desfavorable per a tot l’alumnat.
D’entrada, l’escola ja mostra classificacions relacionades amb els rols de gènere, quan s’espera de les nenes que vulguin jugar a nines i no a futbol, i dels nens que no plorin o mostrin els seus sentiments. S’espera de les nenes que siguin endreçades i molt estudioses, i dels nens que facin molt esport i mirin pel·lícules de cotxes.
A l’institut, aquests estereotips es reafirmen encara més i moltes joves són qüestionades a l’hora de vestir-se per anar a classe: si es posen roba més escotada, són unes “fresques” i unes “fàcils”, però si van massa tapades o amb roba massa ampla ja són lesbianes o “marimachos”. S’exigeix que elles siguin més estudioses i siguin més curoses amb l’entorn i, fins i tot, acaben adoptant rols de cura dins dels grups classe.
En resum, la societat ens diu que si tenim uns genitals femenins, som nenes i, per tant, només podem fer coses de nenes. En canvi, si tens uns genitals masculins, ets nen i només pots fer coses de nens. Així, el sistema patriarcal en què vivim no afavoreix a ningú i hauríem de ser conscients que cal canviar la nostra actitud si volem veure un canvi i que la igualtat sigui real.
Per això avui exigim que la lluita feminista sigui més ferma que mai i reclamem programes educatius que incorporin de manera activa la igualtat de gènere als plans d'estudi. Exigim la implementació de polítiques clares i efectives per prevenir i abordar la violència masclista a les escoles i als instituts.
VISCA LA LLUITA FEMINISTA!
Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Morelló d'Esterri d'Àneu
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
