Josep Durany: «Si les obres del nou reg comencessin el 2024, en sis o set anys tindríem les primeres hectàrees»

Josep Durany i Vidal és el president de la Comunitat de Regants de la Conca de Tremp. Una institució històrica del Pallars Jussà que es remunta a les obres hidroelèctriques de principis del segle XX. La seva trajectòria, complicada, ha estat sempre lligada a la defensa d’un regadiu eficient i modern a la zona; una causa que en moltes ocasions ha provocat xocs i tensions amb les empreses elèctriques i les administracions.

Abordem la construcció del nou reg de la Conca de Tremp, una infraestructura clau per al sector primari del Pallars Jussà, però alhora una de les grans assignatures pendents. Durant una visita a Tremp a principis del 2023, l’exconsellera d’Agricultura Teresa Jordà es va comprometre a "accelerar" aquesta gran obra. La pilota ara és al teulat de la Comunitat, que ha d’aconseguir el 60% d’adhesions dels seus regants perquè les obres puguin ser una realitat. 
 
- Què és una comunitat de regants?

– És una entitat de dret públic, com un ajuntament, i que aglutina els regants que fan servir una concessió d'aigua concreta. Bàsicament, és com una comunitat de veïns: com més hectàrees aportes i pagues a la comunitat, més vots tens.

- Quan neix la de la Conca de Tremp?

El 1910, quan apareix el Doctor Pearson per veure el nostre territori i comença a entreveure les grans inversions i infraestructures que es podien fer al voltant de l'aigua i la producció d'energia. De la mà de La Canadenca, Pearson demana les concessions al Ministeri de Foment per poder fer les obres i tenir el cabal necessari per fer energia, i es van acabar concretant amb la presa de Sant Antoni i la central hidroelèctrica de Tremp.

A partir d'aquí, se li va fer una concessió d'aigües, concretament 42.500 litres d'aigua per segon per fer energia; 2.500 litres destinats a regadius de la Conca de Tremp per rescabalar els regs que s'havien inundat aigües amunt; i un litre per segon a l'Ajuntament de Tremp per ús de boca dels seus habitants.
 
- I quin paper la juga Comunitat en tot plegat?

- Aquest només és l'inici. Els regants de la Conca es comencen a organitzar i creen l'embrió de la primera comunitat, la Asociación de Regantes Ribereños del Noguera Pallaresa. Aquesta fa un conveni amb Riegos y Fuerzas del Ebro perquè es desenvolupin els regs compromesos i adjudicats a la concessió.

- La cosa, però, es va tòrcer.

Desgraciadament, la mort de Pearson en l'enfonsament del vaixell Lusitània [l'any 1915] van deixar un buit i una orfandat a la Conca de Tremp i el Noguera Pallaresa. Els enginyers que es van fer càrrec de les obres, de seguida van entreveure que el seu negoci no eren les hectàrees de regadiu sinó fer quilowatts de llum. El que volien era administrar ells l'aigua, i abans dels anys 20 ja van començar la construcció d'uns canals que es van treure de la màniga, no als que s’havien compromès.

A partir d'aquí la història es va anar torçant i tornant amarga, i en contra del territori i dels regants de la Conca. Més endavant, fins i tot van il·legalitzar la Comunitat, que estava en construcció. Qui va exercir el seu paper va ser Riegos y Fuerzas, després Fecsa, i ara Endesa.

«Els enginyers que van substituir Pearson van construir els canals que es van treure de la màniga, no als que s'havien compromès»

 

- Fa més de 30 anys, comença una altra etapa.

- Correcte. A principis dels 90, Endesa es volia desvincular del regadiu. Aleshores, de la mà del Departament d'Agricultura, vam començar una sèrie de gestions que van desembocar en la creació d'una associació per a la defensa del regadiu, que després va mutar en la nova Comunitat de Regants.

- I què va proposar?

- Agricultura va fer una avaluació del que valdria arreglar tots els canals que avui són d'Endesa, i automatitzar-ho el màxim possible. Estem parlant d'una infraestructura que té més de 120 anys. Una vegada vam tenir el projecte, el Departament va dir que no era viable fer la modernització perquè estava molt deteriorada i molt vella. No farien cap inversió en aquest regadiu antic.

- Tocava fer un regadiu nou. 

- No hi ha possibilitat de modernitzar-lo, la despesa seria molt més gran. I ha de ser automàtic, a pressió i eficient. Valdria per a qualsevol tipus de conreu, fins i tot per a l'horta. Però sempre que tinguem una mínima pressió i una xarxa de distribució idònia. Als anys 2000 vam començar els avantprojectes i projectes. Hi havia una condició sine qua non: els regants de la Conca de Tremp havíem d'aconseguir el 60% de les firmes per poder tirar endavant una concentració parcel·lària, cosa que amb molt èxit es va aconseguir. 

- L'any 2012 comença la primera fase de les obres amb una canonada d'uns 900 metres, però l'any 2015 queden paralitzades.

- Va començar per la captació i la canonada de transport; un tub que creua tota el mur de la presa fins a arribar a l'aigua. Va ser una obra complicadíssima perquè el tub era d'un metre i antic, mentre que el mur feia 80 metres d'ample. Treballar en aquestes condicions de foscor, humitat i fred és molt complicat. Després de diverses inspeccions, els tècnics no es van veure capaços que allò aguantés i van creure convenient posar un tub nou.

A fora, es va fer una caseta de regulació, part d'Endensa i part de la Comunitat. Això ens permetrà que en un futur nosaltres ens independitzem de l'empresa, i només tindríem en comú aquests 100 metres de canonada que compartiríem i hauríem d'administrar conjuntament.

«Els projectes els tenim fets, només cal posar-los al dia i adjudicar-los»

 

- Mentre no es fa el reg nou, heu de pagar un cànon a Endesa. Quin és preu per hectàrea/any?

- A la Comunitat hi ha dos cànons, un de despeses generals (8 euros ha/any) i el segon és de 85 euros per hectàrea/any que paguem pel servei dels canals i l'administració de l'aigua.

- El tram final (2.000 metres de canonada) serà sufragat al 70% pel Departament d'Agricultura. En quina fase està?

- De moment les obres estan parades. Hi ha un compromís de la conselleria perquè durant el 2024 es posin en marxa de nou. Els projectes els tenim fets, només cal posar-los al dia a nivell de preu i adjudicar-los.

- Què ha de passar perquè es reactivin?

- Agricultura vol un compromís dels regants: necessitem el 60% d'adhesions. És a dir, que el 60% de la superfície regable de la Conca de Tremp s'adhereixi al reg. Per tant, el futur usuari, propietari o arrendatari de les hectàrees es compromet a què el dia que arribi l'aigua, en farà ús i pagarà el dret de connexió, que són 3.000 euros per hectàrea.

 
- El termini per presentar les adhesions finalitzava a l'octubre. Com ho porteu?

- Va una mica més lent del que teníem previst. El motiu és que aquí tot costa molt, i a més tenim un problema: som moltíssima gent. Les xifres del nostre regadiu són una mica grans: ocupa més de 6.000 hectàrees, 4.500 de terra conreable. I tot això està repartit entre 1.150 propietaris. Remenar tots aquests expedients és un volum impressionant.
 
Vam començar al mes de juliol. Hi ha una persona que es dedica a citar la gent i a aconseguir les adhesions. A hores d'ara, tenim al voltant d'un 40% de les adhesions, especialment de dos sectors de reg que agafarien bàsicament els pobles de Vilamitjana, Suterranya i Conques. 

Esperem que abans de Nadal, abans de la propera assemblea que farem el 2 de desembre a Tremp, puguem tancar aquest tema i presentar les firmes. Ens donaria peu a poder fer una demanda més de cara als pressupostos del 2024 i poder concretar una mica més quan comencem les obres.
 
- En el seu dia va dir que no podíem esperar fins al 2031 per tenir el reg nou. És optimista o creu que el procés continuarà sent lent?

- El procés pot ser una mica més ràpid, evidentment, sobretot el tema polític i administratiu, que sempre pesa molt. Una vegada superat aquest primer pas, podríem començar les adjudicacions. Ara bé, quan estiguem en construcció, això tampoc és una obra molt senzilla.

No podem posar 5.000 persones a treballar ni 500 màquines perquè el territori no ho pot assumir. És una obra que s'ha d'anar fent i amb un bon ritme. Si comencéssim el 2024, a partir de sis o set anys podríem tenir les primeres hectàrees de regadiu. En paral·lel, s'hauria de redissenyar la concentració parcel·lària.

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar