Així es troben els set grans projectes solars previstos al Pallars Jussà

El debat sobre els grans projectes fotovoltaics i la implantació de les energies renovables al Pallars Jussà està més viu que mau. El darrer episodi d'aquest estira-i-arronsa entre bona part de la societat pallaresa i les empreses promotores de parcs solars ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, amb l'informe d'impacte ambiental favorable de la Generalitat envers Els Morellols, la planta fotovoltaica de 71,2 hectàrees projectada al municipi de Castell de Mur.

El document emès per la Ponència d'energies renovables ha causat sorpresa i desconcert a les plataformes contràries als grans parcs solars, però també als representants polítics dels municipis afectats. Tots ells coincideixen que era "impossible" que Els Morellols pogués passar el sedàs ambiental tenint en compte els criteris de la Generalitat. A més, tant aquest parc com d'altres projectats al Pallars Jussà també han comptat amb múltiples al·legacions i informes desfavorables d'entitats i institucions de la comarca.

 
Ara bé, aquest no és pas un cas aïllat, ans al contrari. Els, set dels vuit projectes fotovoltaics anteriors promoguts a la comarca també han obtingut un informe d'impacte ambiental favorable per part de l'administració. Els tres primers a rebre aquest vistiplau van ser les plantes solars Les Alzineres, Costa Gran i Neret, el 16 de febrer de 2023; posteriorment, els parcs Pont de Fusta i Lo Tossal, tots ells al municipi d'Isona i Conca Dellà, el van aconseguir el 5 de juliol; i el passat 7 de setembre, va ser El Juncar (Talarn) qui va passar aquest filtre.

 A través d'aquest visor, pots consultar els parcs solars projectats al Pallars Jussà

Quins passos ha de seguir un parc solar per fer-se realitat?

 
Tanmateix, superar aquesta barrera no significa que aquests projectes solars finalment puguin arribar a construir-se. El procés és molt més lent del que a priori pot semblar. De fet, tan sols es tracta del primer pas. Un cop les centrals solars han obtingut l'informe d'impacte ambiental favorable, els projectes passen a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Pirineu, que és l'encarregada d'atorgar l'aprovació definitiva.

 
És en aquest segon punt on es troben aturats tots els set parcs projectats fins ara al Pallars Jussà. L'eufemisme que s'utilitza és "en tramitació". Tal com explica a Pallars Digital la membre de la plataforma Salvem lo Pallars, Valença Castells, tot i la llum verda ambiental, "cap dels informes aprovats està complet". Tots ells tenen condicionants -que figuren als mateixos informes- que les empreses promotores han de satisfer per continuar endavant.
 
D'altra banda, cadascuna de les centrals solars també està supeditada a una línia elèctrica que ha d'arribar fins a la subestació elèctrica de la Pobla de Segur. Nou escull: no es pot presentar el projecte sense línia, i la que es contemplava no es va ni a arribar a presentar. Entre d'altres, perquè passava per sobre d'espais protegits com el pantà de Sant Antoni. 

Al mateix temps, el parc solar Llau dels Juncs (Isona i Conca Dellà, a la imatge en vermell), i que anava de la maneta de la línia de la Pobla, va ser desestimat fins i tot abans d'arribar a mans de la Comissió d'Urbanisme. De moment és l'únic que ha rebut un informe d'impacte ambiental desfavorable, ja que afectava una gran superfície d'alt valor agrícola. 
 
Els condicionants, doncs, són molt grans, i la Comissió d'Urbanisme pirinenca no té més remei que bloquejar aquests projectes fotovoltaics. Els primers a ser aturats són Les Alzineres, Costa Gran i Neret, el març de 2023. La sensació, doncs, de què aquestes centrals solars ja són de facto, un fet, xoca directament amb la realitat. "A ulls de la societat els han donat el vistiplau", exposa Valença Castells. Emperò, encara els queda recórrer un llarg camí abans que s'arribin a construir, si és que això passa algun dia.
 
Si es donés la circumstància que Urbanisme aprova un projecte, encara quedarien un tercer i quart pas. En primer lloc, la futura planta solar hauria de rebre l'autorització prèvia per part de la Generalitat de Catalunya. Un supòsit que dependria de si l'empresa promotora ha rebut prèviament els permisos d'accés i connexió a les xarxes de transport o distribució corresponents.

I, finalment, si es complissin aquests requisits, l'execució del projecte dependria en última instància de l'ajuntament afectat en cada cas, que hauria d'aprovar el permís d'obra sol·licitat per l'empresa. A priori, el consistori no s'hi podria oposar, ja que tots els permisos estarien en regla. Ara bé, indica Castells, sí que seria possible interposar un recurs.

 
Amb tots aquests projectes es troben actualment aturats, però, encara n'hi ha dos més que estan pendents de sortir a informació pública. Es tracta de dos parcs solars projectats a Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca. En paral·lel, la línia de molta alta tensió (MAT) que travessaria el Pallars sí que ha rebut l'autorització prèvia del govern espanyol. Ara bé, confirma Valença Castells, "si fos una línia elèctrica i no d'evacuació, aquest tràmit no l'hauria superat". Així i tot, el Govern català ja ha anunciat que recorrerà aquesta decisió.

Per la seva banda, la societat pallaresa segueix tot aquest procés amb preocupació i desconcert. El debat sobre com han d'implantar-se les energies renovables continua, però el cert és que aquests grans projectes solars compten des del seu anunci amb el rebuig frontal de la majoria de la població. Així ho evidencien les nombroses al·legacions, també les que han presentat les institucions polítiques, principalment els ajuntaments i el Consell Comarcal del Pallars Jussà. El futur de les renovables, doncs, continua estancat.

Altres notícies que et poden interessar