Ferran Rella: «La cultura és la llavor que ens permet plantar poc a poc, amb constància, sense que ningú ho reconegui ni t'ho demani»

Ferran Rella i Foro (Esterri d'Àneu, 1954) és el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Nascut l’any 1954, és escriptor, docent i activista cultural català. Llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitzat en filologia catalana) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor de llengua i literatura catalana a l'IES Màrius Torres de Lleida.

Interessat pels temes pirinencs, des del 1983 ha realitzat una important tasca de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural de les Valls d'Àneu a través de les revistes Àrnica i Nabius. De 2007 a 2011 fou director dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va obtenir un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla; el 2016 el Consell Cultural de les Valls d’Àneu va aconseguir la Creu de Sant Jordi sota la seva direcció; i el 2021 el Dansàneu, organitzat des del consell, va obtenir el Premi Nacional de Cultura.

 
Conversem amb en Ferran en motiu dels 40 anys del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, patrimoni cultural no només del territori que ocupa, sinó també del Pallars, del Pirineu, i de tot un país.

- Enguany s'han celebrat els 40 anys del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Quin balanç en fa d'aquests 40 anys?

- Estic enormement satisfet del camí seguit durant tot aquest trajecte. Des d'aquells inicis, l'any 1983, on els ajuntaments no tenien regidories de cultura, quan la cultura semblava una rara avis en una societat que podria semblar dinàmica però que a nosaltres, des d'un punt de vista cultural, ens semblava adormida. Mirat des d'aquesta perspectiva, crec que hem treballat i seguim treballant per allò que per nosaltres és realment útil, perquè ens ajuda a ser millors.

- Com va néixer el Consell Cultural de les Valls d'Àneu? Va sorgir d'una necessitat?

- Va ser l'agost de 1983 quan una colla d'amigues i amics ens reunim per constituir aquest motor de transformació cultural de les Valls d'Àneu. No només això, sinó també ens plantejàvem demostrar com la cultura és capaç de transformar una societat. Aquesta va ser la voluntat inicial, que s'ha anat teixint durant tots aquests anys. Ens semblava que havíem de posar el nostre gra de sorra per tornar a la nostra terra una autoestima i una identitat que havia perdut.

«Volíem posar el nostre granet de sorra per tornar a la nostra terra una autoestima i una identitat que havia perdut»

- No semblava una tasca senzilla...

Només és fa possible treballant amb constància i amb passió, com crec que ha de ser el treball en la cultura. La utilitat de l'inútil, com expressava Nuccio Ordine. A la dècada dels anys 80 hi ha una efervescència associativa i social generalitzada, a Europa i també a Catalunya. El que vam fer va ser posar la cultura a disposició de la societat i intentar que aquesta societat posés la mirada sobre el patrimoni en general, per transmetre-ho amb generositat i eficàcia a les generacions futures.

- La punta de llança del Consell Cultural de les Valls d'Àneu és el Dansàneu. Com el definiria?

- El Dansàneu és el punt de fuga necessari i imprescindible per posar criteri a tots els nostres objectius. És l'enorme aparador que permet observar tots els esforços que dediquem a la creació artística, al patrimoni, per veure de quina manera acaben quallant. L'ànima de la cultura està ben representada al Dansàneu. Ja hem arribat a la 32a edició i ho hem fet d'una forma especial, sostinguda i creixent, demostrant que justament l'art i la cultura són el provocador necessari per transformar la societat.

«El Dansàneu és l'enorme aparador del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, el punt de fuga necessari i imprescindible per posar criteri a tots els nostres objectius»

- Com es fa possible tot això tenint en compte que el Consell Cultural de les Valls d'Àneu és una entitat sense ànim de lucre?

- Això és el que acaba sobtant a molta gent, ja que els festivals majoritàriament estan regits per empreses que en volen treure un profit econòmic. Això només té una resposta: la passió sobre el fet cultural. Aquesta voluntat de transcendir a través de la cultura. Nosaltres intentem oferir una doble mirada: una primera mirada interior, de com les persones que viuen a les Valls d'Àneu s'hi reconeixen. La segona mirada és exterior, de la gent que s'enlluerna amb el paisatge pirinenc però que hi ha de trobar punts d'ancoratge. Si aconseguim la primera, que sembla que després de tants anys ha donat els seus fruits, també hauríem d'aconseguir la segona, i que vagi a favor d'una dignificació dels aneuencs i del seu entorn. 

- Sempre heu defensat la simbiosi entre patrimoni cultural i natural.

- Entenem que l'espai geogràfic de les Valls d'Àneu se sustenta sobre dos vèrtex: el patrimoni cultural, que pot ser el monumental o l'immaterial, i el patrimoni natural. Com podem viure sense el medi natural? No podem entendre un espai geogràfic sense comprendre’n la naturalesa. I això s'ha d'anar treballant progressivament, no només com a ciutadans, sinó també des de les institucions. És una missió global. Fem grans proclames sobre com salvar el medi, però acabem fent el mateix de sempre, perquè tot ho regeix el benefici econòmic.

«L'espai geogràfic de les Valls d'Àneu se sustenta sobre dos vèrtex: el patrimoni cultural i el patrimoni natural»

- Què fa el Consell Cultural més enllà d'organitzar el Dansàneu?

- Vam crear l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu l'any 1985, el primer arxiu històric del Pallars Sobirà. Avui és una secció de l'arxiu comarcal. Per tant, d'una banda, treballem el patrimoni documental. Quant al natural, l'any 1987 vam crear l'Escola de Natura, que s'ha acabat transformant en el Camp d'Aprenentatge de les Valls d'Àneu. El 1987 també vam iniciar un projecte de patrimoni etnogràfic, amb l'ajuda d'en Sisco Farràs, company de viatge i ment lúcida del nostre Pallars. Conjuntament vam fer el primer projecte d'Ecomuseu de Catalunya i vam començar a traçar el que havia de ser un museu al territori, contrari als museus clàssics amb col·leccions. El vam estar regint fins el 1994, quan es va crear el consorci de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Són tres realitats infraestructurals que, al capdavall, van donant llocs de feina.

- Un bon llegat...

També vam organitzar durant 18 anys, fins el 2011, la Trobada d'Escriptors del Pirineu. Hem treballat també en la recuperació del patrimoni eclesiàstic o en l'Arxiu d'Imatges Joan Blanco, creat l'any 2000, i que avui reuneix més de 15.000 imatges digitalitzades. 

- I tot això, després, ho difoneu.

Com ser capaços de fer arribar a la gent tota aquesta tasca de recuperació cultural i patrimonial? La difusió és una de les potes que treballem per fer-ho possible. L'any 1984 editem el clàssic La Vall d'Aneu de Joaquim Morelló, un llibre que data de 1904. Des de llavors ençà, hem publicat més de 100 llibres per donar a conèixer aquesta realitat. Si no es coneix, no s'estima, i si es coneix, s'és capaç de fidelitzar. Tenim diverses col·leccions, la darrera, una que hem anomenat Dansàneu publicacions. Els primers anys del consell també vam editar la revista Àrnica, que vam deixar de publicar el 2003 i que l'any 2004 vam reformular sota el nom de Nabius, que segueix vigent amb periodicitat anual. 

«La difusió és bàsica: si no es coneix, no s'estima, i si es coneix, s'és capaç de fidelitzar»

- També heu impulsat l'Aula d'Extensió Universitària del Pallars Sobirà, que per cert, l'edició d'enguany s'inaugura aquest divendres. 

- Vam començar el curs 2016-17, aquesta és l'edició número vuit. Com bé dius, obrim l'aula aquest divendres amb la periodista de política internacional Carme Colomina per millorar i continuar amb la nostra formació. Creiem que la cultura és la llavor que ens permet plantar poc a poc, amb constància, sense que ningú ho reconegui ni t'ho demani. I ho fas per dos passions: la primera, per l'espai geogràfic, i la segona, per la cultura i el coneixement.

- Heu estat reconeguts al llarg dels anys amb premis com la Creu de Sant Jordi o el Premi Nacional de Cultura. Suposo que això us enorgulleix.

- És una satisfacció, especialment perquè és molt compartida. No estem parlant de premis a una persona, sinó col·lectius. Són un reconeixement a totes aquelles persones que han estat fidels a un projecte cultural durant tants anys. Hi ha una fidelització i una aposta que ha estat reeixida durant 40 anys. 

- Aquest dissabte participareu a les Jornades per a l'Excel·lència d'Esterri d'Àneu.

- Em van demanar de participar en una taula rodona sobre la marca Pirineu el dissabte dia 7. Parlarem de la cultura i mirarem de buscar un estil propi. Què és la marca Pirineu? Què vol dir? La millor marca Pirineu és la consecució d'un estil propi. Les col·lectivitats són la suma dels valors individuals. Però tot això ha de tenir el suport indispensable de les administracions, per una banda, i dels diferents sectors econòmics, per l'altra. Si no és així, no en cal parlar més.

«La millor marca Pirineu és la consecució d'un estil propi. Les col·lectivitats són la suma dels valors individuals»

- Quin futur li espera al Consell Cultural de les Valls d'Àneu? En què esteu treballant actualment?

- Tenim projectes d'interès que s'espigolen i es van concretant, molt especialment, a través del Dansàneu. Un d'ells és la recuperació del castell de València d'Àneu com a centre polític del Pallars medieval. Portem molt anys treballant-hi. En els propers anys s'hi invertiran uns 600.000 euros per possibilitar aquest renaixement. El castell de València és un element distintiu del patrimoni aneuenc. Un altre projecte en què estem treballant amb l'Ajuntament d'Alt Àneu és la Casa Pirene. Pivota en la mitologia i el llegendari del Pirineu. El treball està fet, a càrrec de Pep Coll, i inicialment també va comptar amb en Sisco Farràs. Només manca concretar l'espai necessari per poder mostrar aquest llegendari pirinenc. Possiblement ho puguem fer a Sant Pere de l'Abadia de Son. És un projecte totalment enriquidor des de tots els punts de vista, però no només depèn de la voluntat de treball del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar