Dimarts, 18 de juny de 2024
arqueologia

Documenten una casa de l'Edat del Bronze a 2.280 metres d'altitud al Parc Nacional d'Aigüestortes

És una de les restes de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu

Pallars Digital Espot | 18 de juliol de 2023 a les 09:01
Excavació de les restes d'una casa de l'Edat de Bronze a l'Abric del Portarró | GAAM
El Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat una casa de l'Edat del Bronze al jaciment de l'Abric del Portarró, a 2.280 metres d'altitud dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ermengol Gassiot, director de l'excavació, ha explicat que probablement és la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d'antiguitat.

Aquesta troballa aportarà molta informació valuosa als arqueòlegs ja que de l'Edat del Bronze n'hi ha molt poca a la zona d'Aigüestortes i és el moment de la prehistòria en què es va produir l'impacte humà més gran sobre la vegetació a l'alta muntanya. A més, també han localitzat restes de ceràmica i alguna punta de fletxa.
 

Durant els treballs s'han trobat restes de ceràmica i alguna punta de flexta. Foto: GAAM.

 

«Element singular»

 
Les restes de la casa que s'han documentat s'han localitzat sota la gleba que els arqueòlegs han aixecat per ampliar l'àrea d'excavació de l'Abric del Portarró. El que qualifiquen "d'element singular" no es veia en superfície i arran de l'excavació ja s'aprecia la base d'una paret de pedra. Aquesta troballa farà replantejar els objectius del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya que tenien previst acabar l'excavació aquest any. Ara, hauran d'analitzar si s'ha de finalitzar en aquest indret i estudiar l'ús futur que se'n pugui fer.

Les peces de ceràmica que s'han trobat en aquest jaciment, bé sigui per cuinar, menjar o guardar aliments, "són abundants". Aquest fet, segons Ermengol Gassiot, indica que durant la prehistòria l'assentament en zones altes era molt "més estable" del que es podia pensar, probablement entre quatre o cinc mesos. I no tenien res a veure amb les cabanes de pastor que actualment es coneixen, on la gent prioritzava la mobilitat i portar pocs utensilis.
 

El jaciment del Portarró. Foto: GAAM


Agricultura per sobre dels 2.000 metres

 
Enguany, durant els deu dies que ha durat l'excavació, han localitzat ceràmica però també una punta de fletxa. Gassiot ha destacat que en altres campanyes van trobar restes de falç, l'eina que servia per segar. Aquesta dada pot portar a pensar amb una alta muntanya amb més camps de cereal dels que ara ens podríem imaginar a altures per sobre dels 2.000 metres.

Totes aquestes dades arqueològiques que excavació rere excavació es van recollint a diferents jaciments del Parc Nacional contribueixen a canviar la visió de l'alta muntanya, ha comentat Gassiot. En àrees per damunt dels 2.000 metres d'altitud no solament la ramaderia era l'activitat predominant sinó que també l'agricultura hi podia tenir un paper rellevant, ha dit. Les eines que s'utilitzaven per fer les tasques agrícoles, i que els arqueòlegs han documentat, eren de sílex, un material inexistent al Parc Nacional d'Aigüestortes. Aquest fet porta a pensar que venia de fora i que la gent es movia d'un lloc a un altre i no estava tan aïllada com s'acostuma a pensar.
 

Treballs d'excavació i documentació topogràfica al jaciment. Foto: GAAM


Les excavacions més altes de la Península

 
Els resultats obtinguts ja en campanyes anteriors mostren que l'Abric del Portarró i altres de propers com el de Les Obagues de Ratera van ser llocs usats de forma reiterada en moltes èpoques diferents. A Les Obagues de Ratera, dins del mateix parc, es va confirmar l'ús recurrent de l'abric com a refugi des de fa 10.000 anys.

L'Abric del Portarró és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència d'ocupació humana que s'estén, com a mínim, des del Neolític antic (fa 7.200 anys) fins al segle XX, passant pel Neolític final (5.300-5.000 anys d'antiguitat), l'Edat del Bronze (3.600-3.200 anys d'antiguitat), època ibèrica, romana i l'alta Edat Mitjana.

Les restes es localitzen tant a l'aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l'indret per les darreres geleres, ara fa més de 12.000 anys. Aquesta excavació, juntament amb les que es porten realitzant des de fa anys al Parc Nacional d'Aigüestortes, són les excavacions arqueològiques prehistòriques a major altitud de la Península Ibèrica.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació