El misteri dels topònims bascos III (El morfema TOR-)

 

Continuem amb la meva teoria sobre els topònims del Pallars Sobirà, ja tractada als articles El misteri dels topònims bascos I i El misteri dels topònims bascos II.

 

Vam veure que la partícula TE estava relacionada amb la idea de "pas, porta". Ara veurem que quan a la consonant T s´hi afegeix -OR, el significat canvia. Llavors ens dóna una idea de "protuberància, de bony, d´elevació isolada que es pot circumvalolar".

 

TOR- a topònims del Pallars

 

Al llibre Onomasticon Cataloniae, l´etimòleg Joan Coromines defensa que el topònim Tor -poble de la Vall Ferrera que fa frontera amb Andorra- té a veure amb el mot TURÓ.

 

Altres topònims de la comarca també porten TOR-. Un és el poble de Dorve (ve de Torpe), que significaria "als peus del turó" (en un altre article ja parlarem del sufix -PE).

 

 

Dorve

 

Un altre és Torena, a Llessui, que significaria "a dalt del turó". I l´altre és Tornafort, el meu poble! Ben bé a dalt d´un turó! 

 

 

Tornafort

 

Pujant pel bosc de Tornafort es veu una muntanya molt característica que també té molt a veure amb TOR: el Turbón, un gran pastís de roca de la Ribagorça. 

 

 

Turbón

 

TOR- a topònims de la península ibèrica

 

A altres comarques de Catalunya també trobem topònims que porten TOR: Toralla, al Pallars Jussà; Torà, a la Segarra; Torelló, a Osona... Quedaríeu parats de la quantitat que n´hi ha. I el mateix succeeix a les illes balears: el Toro (cim més alt de Menorca), Toraixa, Turixant, Turmadenc... Tots estan relacionats geogràficament amb un TURÓ.

 

I el mateix trobem a la resta de la península ibèrica. De fet n´hi ha tants, que el filòleg Francisco Villar va dedicar-hi un treball titulat Los topónimos de la serie TUR- i en cita a desenes.

 

TOR- a topònims d´Europa... i més enllà

 

Altres filòlegs també han treballat sobre aquest morfema, ja que es troba a tot Europa. N´hi ha a Bèlgica -Tournai, Tournay...-, a França -Tornac, Tournon, Tournay, Tonnerre, Tournay-sur-Odon...-, a Anglaterra...

 

De fet, enmig de la planura del sud d´Anglaterra s´alça el turó de Glastonbury Tor. La seva forma esglaonada, amb els set bancals, ha despertat tota mena de teories, però avui encara no se´n coneix l´origen:

 

 

Glastonbury Tor

 

Però tornem a Tornafort perquè el que trobo molt curiós és que a França trobem el mateix topònim, convenientment afrancesat. Tournefort és als Alps Marítims francesos (www.tournefort.fr). El nucli antic era a dalt del turó on avui només hi queden runes i l´església: 

 

 

Tournefort

 

 

Tournefort

 

Però encara és més curiós el Tornafort d´Índia! A la part occidental, a la serralada de Western Ghats o Sahyadrin, a una muntanya de 1405 m, trobem el que queda de l´antic poble de... Torna Fort! 

 

 

Torna Fort

 

 

Torna Fort

 

No us mareja una mica, tot plegat? Significaria que estem parlant d´una llengua mare que ve de molt antic i que es va estendre per un gran territori.

 

Mots que deriven de TOR

 

Si busqueu al diccionari etimològic d´on prové TOR, llegireu que ve del llatí TORUS, amb el significat de «sortint, elevació, protuberància d´un terreny». Però l´origen no pot ser llatí perquè:

 

1. tots els topònims que he citat, així com centenars que trobem a Europa i més enllà, són anteriors a l´imperi romà i, per tant, això significa que ja s´usava aquest morfema.

 

2. hi ha mots que utilitzen aquest morfema tant en llengües romàniques, com no. Els mots TORRE, TORN, TÒRAX o TORTUGA, per citar-ne només uns quants, els trobem amb petites variants en català, castellà, francès, italià i llatí, però també en èuscar i anglès, entre moltes altres llengües. I el mateix succeeix amb els seus derivats: TORNAR, TORNADO, TORTELL, TORS...

 

Per tant, de quina llengua estem parlant? I, des de quan es parlava?

 

Ho anirem veient. De moment, pel que fa a TOR, acabarem dient que en català tenim el mot TURÓ, que no trobem en cap altra llengua, i TORELL, "un bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d´estellar".

 

I, finalment, al Pirineu, on sempre trobem mots que s´han conservat només entre l´aïllament de les muntanyes, trobem TORANA "cul gros, pit voluminós" i TORB "el vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu".

 

Espero que tot plegat aporti una mica més de llum a la història de les llengües.

 

(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)