Dissabte, 13 de juliol de 2024

2007 | La majoria absoluta socialista

La debacle de CIU va convertir el PSC en la força hegemònica al Pallars per primera vegada en unes municipals

Tomàs Garcia Espot Pallars | 28 d'abril de 2023 a les 22:00
Víctor Orrit després de ser investit novament com a alcalde de Tremp després de quatre anys d'absència | ACN
 Amb motiu de les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, a Pallars Digital presentem Cròniques municipals. Una secció d'11 capítols on cada dissabte fem un repàs històric als comicis locals que s'han celebrat a les comarques pallareses des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, l'any 1979, fins l'actualitat.

El 27 de maig de 2007 tenien lloc les vuitenes eleccions municipals en democràcia, i amb un panorama que no podia ser més diferent respecte a quatre anys enrere. L'esquerra governava a l'Estat i a Catalunya; l'any 2006, malgrat la nova victòria de Convergència i Unió als comicis al Parlament, el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya reeditaven el pacte Tripartit, batejat aleshores com a "Entesa Nacional de Progrés", i que elevaria el socialista José Montilla a la presidència de la Generalitat.

Tot plegat, amb el debat del nou Estatut d'Autonomia de fons, que després d'un llarg debat i un referèndum, entraria en vigor el 9 d'agost de 2006. Paral·lelament, el Govern català iniciava el seu progressiu desplegament territorial: per una banda, creava les subdelegacions i delegacions, que al Pirineu ocuparia l'exalcalde de Tremp Víctor Orrit el 2004, mentre que el tinent d'alcaldia, Josep Ardanuy, seria nomenat coordinador territorial de la conselleria de Governació l'any 2007.
 

Els socialistes sumaven la primera i única majoria absoluta en la història de Tremp, amb set regidors. Foto: N. Nus / ACN


Tremp: Víctor Orrit recupera l'alcaldia i en suma set per primer (i únic) cop


Segurament l'hegemonia del PSC a Catalunya i Espanya van propiciar que el socialista Víctor Orrit aconseguís la primera majoria absoluta de la història de Tremp. Set regidors que li tornaven a obrir les portes de l'alcaldia quatre anys després que el pacte entre CiU i ERC el desbanqués després de tres mandats consecutius. Després de qualificar-ho com a "dia històric", el retornat alcalde assegurava que es posaria en contacte amb les altres forces de la ciutat, amb les quals, però, no li caldria pactar per governar.

La majoria absoluta a la capital del Pallars Jussà va ser un reflex de la clara victòria del PSC al Pallars. L'aposta dels socialistes per implantar-se com a partir de govern a les dues comarques va ser potent, presentant candidatures a tots els municipis, excepte a Farrera, i en molts casos sota les sigles de Progrés Municipal.
 
La jugada els va sortir rodona, i el PSC va guanyar en 14 ajuntaments, sumant 2.274 vots (292 més que l'any 2003) i un total de 82 regidors. Uns resultats que convertien els socialistes en la força hegemònica al Pallars per primera vegada en unes eleccions municipals

L'aparell de CiU «fa el llit» a Joan Ubach


A banda de l'abstenció (38,67%) i el nombre de llistes presentades (cinc) la majoria del PSC a Tremp també s'explica per la nova crisi de Convergència i Unió a la ciutat. Després dos anys com a alcalde arran de la retirada de Miquel Verdeny, Joan Ubach renunciava a presentar-se per desavinences amb l'aparell del partit. "L'any 2007 em fan plegar", assegura Ubach a Pallars Digital . "Jo volia ser cap de llista i tenia un sector que em donava suport". Tanmateix, l'ombra de Miquel Verdeny continuava sent allargada i gaudia de força dins del comitè local.

"Volien anar manant el que havia de fer, però el que deien no era vinculant, i per això em van voler eliminar", declara Joan Ubach. El partit va presentar Josep Maria Tarrat com a candidat alternatiu, però, així i tot, CiU va fer una enquesta entre l'electorat per veure qui dels dos era més conegut. "El 90% em coneixia a mi", exposa. Finalment, però, les pressions de l'aparell van portar Ubach a escriure una carta on desistia continuar per "no dividir" el partit.
 

L'alcalde de Tremp, Joan Ubach (tercer per l'esquerra) va renunciar a presentar-se després d'una batalla amb l'aparell de CiU a Tremp. Foto: N. Nus / ACN


L'aposta per Tarrat no va reeixir, i CiU va perdre un regidor, i també la majoria al Consell Comarcal, on volia situar Antoni Samsó de president. Per al candidat destronat, com també per a l'aleshores tinent d'alcalde, Josep Ardanuy, el candidat alternatiu de Convergència va obrir les portes a la majoria absoluta de Víctor Orrit. "Els que em votaven a mi no van votar a Tarrat, i eren tots convergents", afirma Ubach tot assegurant que si s'hagués presentat "hauria pogut continuar com a alcalde uns quants anys més".

La patacada de CiU al Pallars va ser monumental. El fins llavors partit hegemònic perdia 1.399 vots i la meitt d'alcaldies (quedant-se amb nou) i les majories als consells comarcals. No només això, sinó que alcaldes històrics del partit també van canviar de jaqueta, presentant-se sota les sigles socialistes. Són els casos de Lluís Colomé a Lladorre, Josep Durany a Gavet de la Conca i Jaume Montanuy a Sant Esteve de la Sarga, mentre que també ho feia Francesc Borrell a Salàs de Pallars. Uns viratges que van transvasar, doncs, una gran bossa de vots cap al PSC-PM.
 
 

Sort: L'últim mandat d'Agustí López


La patacada de CiU a les dues comarques, però, no es va fer sentir a dos grans nuclis pallaresos. A la capital del Sobirà, Sort, l'alcalde i diputat al Parlament Agustí López no només no se'n ressentia, sinó que ampliava la majoria absoluta que conservava intacta des del 1991. El convergent sumava un regidor i consolidava un sisè i últim mandat amb vuit representants a l'ajuntament. A molta distància hi quedaven ERC, amb dos regidors, i els socialistes, agrupats sota les sigles de Progrés Municipal, amb només un.

 
Tampoc es va notar el sotrac convergent a la Pobla de Segur, on tornava a guanyar amb cinc regidors. La principal novetat va ser que el cap de llista passava a ser Xavier Pont, alcalde de Conca de Dalt des del 1987 i president del Consell Comarcal. Tot i els resultats idèntics als del 2003, CiU va pactar amb Esquerra Republicana -amb 4 edils- per fer de nou alcalde al republicà Lluís Bellera, mentre que el PSC passava a l'oposició. Els ànims devien haver-se calmat molt perquè tres anys després de la moció de censura contra Francesca Pociello, aquesta es va convertir en regidora de Cultura d'aquell que l'havia tret de l'alcaldia. 
 
A banda de la inapel·lable victòria del PSC i la caiguda lliure de CiU, les municipals del 2007 també van testimoniar un ascens fulgurant d'ERC. Malgrat només presentar llistes en 18 de 29 municipis, els republicans augmentaven en 496 vots (en total 2.171) i aconseguien governar en cinc municipisCastell de Mur, la Guingueta d'ÀneuSarroca Bellera i Esterri d'Àneu, si bé en aquestes dos últimes van arribar al poder gràcies a pactes amb el PSC.

Mentrestant, Iniciativa per Catalunya-EUIA-EPM, que es presentava per primer cop al Pallars, obtenia uns resultats força modestos, amb només 387 vots, 9 regidors i un conseller comarcal. Finalment, el municipi de Farrera passava a ser governat per una llista independent, arrabassant una altra alcaldia a Convergència i Unió, que durant quatre anys seria segona força al Pallars. Una crisi de resultats, però, que s'acabaria amb la victòria d'Artur Mas a les eleccions al Parlament del 2010. 
 

Martí Cardona (Conca de Dalt), Josep Castells (Castell de Mur) i Ramon Villuendas (Esterri d'Àneu) s'estrenaven com a alcaldes l'any 2007.



  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte:

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació