2 de març de 2024

2003 | Una moció de censura a la Pobla de Segur

El relleu a les diferents alcaldies del Pallars va tancar llargs mandats, però també n'encetava d'altres encara vigents avui en dia

Tomàs Garcia Espot Pallars | 21 d'abril de 2023 a les 22:10
Lluís Bellera (segon per l'esquerra) es convertiria en alcalde de la Pobla l'any 2004 després d'una moció de censura contra Francesca Pociello (dreta) | N. Nus / ACN
 Amb motiu de les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, a Pallars Digital presentem Cròniques municipals. Una secció d'11 capítols on cada dissabte fem un repàs històric als comicis locals que s'han celebrat a les comarques pallareses des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, l'any 1979, fins l'actualitat.

Canvi de segle i també de cicle. L'inici del nou mil·lenni portaria sota el braç viratges importants a la política espanyola, catalana i pallaresa. A les municipals del 25 de maig del 2003, amb la invasió d'Iraq de rerefons, s'evidenciava el frec a frec entre el PP i el PSOE, que es mantindria fins a la victòria socialista de Zapatero a les generals del 2004, marcades per la massacre dels atemptats de l'11-M a Madrid.

Abans d'aquests comicis, el 14 de desembre del 2003 Catalunya posava fi a 23 anys de pujolisme amb la firma del Pacte del Tinell entre el PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya. Un acord "per a un govern catalanista i d'esquerres" conegut com el Tripartit. Abans i
després d'aquest pacte, el Pallars també viuria canvis destacats a escala municipal: mandats que s'acabaven, d'altres que començaven, així com nous acords de coalició, alguns dels quals acabarien per trencar-se.
 

Tremp: El pacte CIU-ERC desbanca Víctor Orrit 12 anys després


A la capital del Pallars Jussà es va materialitzar el pacte que trauria de l'alcaldia el socialista Víctor Orrit després de tres mandats. En primer lloc, perquè CIU s'unia de nou després del divorci de la coalició l'any 1999. Els resulats plasmaven que calia que els nacionalistes anessin units si volien obtenir bons resultats, i així va ser. "La federació (de CIU) veu que continuant dividits no anirem enlloc", recorda l'exalcalde de Tremp Joan Ubach, llavors segon de la llista convergent.

Amb Miquel Verdeny com a cap de llista, el partit recuperava els cinc regidors, agrupant els quatre que havia guanyat Gent Convergent del Municipi de Tremp quatre anys enrere, i l'únic que tenia CIU, empatant amb el PSC. L'altre factor que va propiciar el relleu a l'ajuntament va ser el canvi de rumb d'Esquerra Republicana, que des del 1995 era el partit frontissa clau per sumar majories i formar govern.
 

Miquel Verdeny assumia la vara d'alcaldia a Tremp després de 12 anys. Foto: XAC Premsa.


La formació de Josep Ardanuy, però, també va rebre l'oferta d'un PSC que es mostrava confiat en formar govern de nou amb els republicans. "La gent, amb els seus vots, ha certificat el pacte que hem mantingut els últims vuits anys", declarava Víctor Orrit. La realitat, però, acabaria sent una altra, ja que finalment els dos regidors d'ERC donarien els seus vots perquè Miquel Verdeny tornés a prendre la vara d'alcalde més d'una dècada després. A posteriori, Esquerra explicaria al seu butlletí local que "potser hauria estat millor un govern CIU-PSC-ERC, però ningú estava per la labor".

 
Així i tot, les negociacions van ser molt llargues, i no es van tancar fins la vetlla de la constitució del nou ajuntament. "Tenien la paella pel mànec i ho feien valdre", explica Joan Ubach. Els republicans coincideixen, i les qualificaven de "procés complex i molt meditat". Les demandes no van ser poques tot i ser el soci minoritari, i reclamaven un paper "molt determinant" dins del govern de coalició. "Vam negociar les regidories i volien tenir-hi molta autonomia, amb un pressupost propi, ja que tenien experiència prèvia pel que fa als imports, i una total llibertat per gestionar les partides; ells no necessitaven a ningú", detalla l'aleshores regidor.

Si bé aquest fet no va generar inestabilitat aleshores, la renúncia "per motius de salut" de Miquel Verdeny el gener de 2005 sí que posaria a prova les relacions entre els socis de govern. ERC i Ardanuy reclamaven l'alcaldia, que finalment assumiria de facto Joan Ubach, després de l'interinitat del tinent d'alcalde fins al 15 de febrer. Ambdues formacions, però, van acordar que aquest últim i Ubach es repartirien diverses àrees i funcions que abans agrupava l'anterior batlle.
 

El nou alcalde de Tremp, Joan Ubach, i el tinent d'alcaldia, Josep Ardanuy, acordarien compartir funcions després de la renúncia de Miquel Verdeny. Foto: F. Bonillo / ACN.


Pobla: Francesca Pociello, censurada als 15 mesos d'assumir el càrrec

 
Però si la coalició CIU-ERC no es va trencar a Tremp, sí que ho acabaria fent a la Pobla de Segur després de les eleccions. L'època post-Narcís Balagué al municipi començava amb un autèntic terratrèmol polític, marcat per les dificultats del PSC per fer una llista. De fet, finalitzat el termini, els socalistes havien presentat candidatura amb un únic nom a la Junta Electoral de Tremp, per canviar-la completament durant els dies de subsanació d'errors. Després d'una batalla legal amb CIU, que arribaria fins al Tribunal Constitucional, finalment Esperança Farrera, futura diputada al Congrés, seria la cap de llista dels socialistes.

El 25 de maig, CIU s'alçava com a vencedora amb cinc regidors, mentre que el PSC s'esfonsava, passant de sis a dos edils. Mentrestant, ERC protagonitzava un gran ascens, aconseguint quatre representants, tres més que l'any 1999. Tot i que els grups no van arribar a cap tipus d'acord escrit o verbal, es va acceptar que la candidatura més votada regentés l'alcaldia. Així doncs, la convergent Francesca Pociello es convertia en la primera batllesa de la Pobla, mentre que els republicans entraven al govern assumint diverses regidories. Els socialistes se'n mantindrien al marge després de no acceptar els càrrecs oferits per CIU, que consideraven "simple àrees de treball totalment devaluades i sense autonomia pròpia".
 

El PSC faria bona la desfeta electoral donant suport a la moció d'ERC. A la dreta, Esperança Farrera, cap de llista dels socialistes a la Pobla i futura diputada al Congrés. Foto: ACN.


L'entesa entre republicans i convergents no arribaria a l'any de vida. El 25 de març de 2004, els regidors d'ERC anunciaven la seva sortida de l'equip de govern quan s'aprovessin els pressupostos el dia 8 d'abril. Entre els motius, exposava posteriorment el cap del partit, Lluís Bellera, eren les "importants diferències de criteri en la gestió municipal". A més, acusava el fins llavors soci de coalició "d'escoltar opinions interessades i partidistes de persones externes", de governar "sense cohesió interna" i de crear una situació de "paràlisi" en l'acció de govern. "Es van dedicar a destruir tot el que havia fet l'anterior govern, no a construir", comenta a aquest diari un antic membre de l'executiva local d'ERC.

Però el colofó d'aquesta crisi a la Pobla seria la moció de censura que els republicans i el PSC presentarien contra el Pociello, ja en minoria, durant aquell mes de setembre. En posteriors declaracions, l'exalcaldessa acusaria els dos grups d'"imposar criteris partidistes", alhora que lamentava les acusacions "constants i despietades" del PSC, que havia votat al candidat d'Esquerra en la sessió d'investidura. Només 15 mesos després de l'inici de la legislatura, Lluís Bellera es convertia en el nou alcalde, i començava a governar amb el PSC, que va fer bona la desfeta electoral sent en la clau de volta per sumar la majoria.
 
El trencament en aquest municipi seria l'últim episodi de la crisi de pactes entre CIU i ERC al Pallars Jussà oberta aquell any. Set mesos abans de la moció poblatana, el 27 de febrer, Talarn en viuria una altra, però amb els papers invertits. En aquest cas, i malgrat la mediació del nou president comarcal Xavier Pont, Convergència i Unió donava els seus vots al socialista Ramon Erta per fer fora l'alcalde Àlex Garcia, que s'havia presentat amb Independents del Municipi de Talarn-AM, llista vinculada a Esquerra. Així i tot, l'executiva republicana al Jussà va sortir al pas garantint la continuïtat de la resta d'acords que mantenia amb CIU, especialment al Consell Comarcal.

Uns que marxen i altres que arriben

 
El relleu a les diferents alcaldies del Pallars va tancar mandats força longeus, com van ser els casos de Víctor Orrit (que la recuperaria, però, l'any 2007) i Narcís Balagué, cadascun amb 12 anys a les esquenes. Ara bé, la seva fi també encentava l'etapa d'altres alcaldes que es mantindrien als càrrecs durant tant o més temps. A la Pobla, per exemple, Lluís Bellera governaria durant 15 anys, mentre que a Abella de la Conca, el socialista Julià Sala hi seria fins al 2015.

També és significatiu el relleu a Salàs de Pallars, on els 12 anys de Josep Maria Bertran al capdavant enllaçarien amb els 18 ininterromputs de Sisco Borrellmort al càrrec l'any 2021. Més temps va ser-hi l'alcalde de Torre de Capdella, Josep Soldevila, que 20 anys més tard perdia a les urnes contra l'aleshores socialista Josep Maria Dalmau, que alhora acumula ja dues dècades com a primer edil i podria continuar-hi durant quatre anys més. També plegaven Agustí Graell, històric alcalde d'Isona i Conca Dellà i president del Consell Comarcal, així com l'incombustible Josep Mesegué a Rialp, després de 21 anys.

 Al gràfic següent, podeu veure els alcaldes pallaresos que han estat al càrrec durant més temps:
 
 

La legislatura amb més alcaldesses


Per altra banda, la legislatura 2003-2007 també va ser el període on van governar més dones al Pallars en tota la seva història. En total cinc: dues al Pallars Jussà, Lourdes Servent (CIU) a Senterada, i Francesca Pociello (CIU) a la Pobla de Segur, si bé aquesta només ho seria durant 15 mesos; i tres al Sobirà, Pilar Tomàs (CIU) a Rialp, Raquel Cases (CIU) a la Guingueta d'Àneu, i Montserrat Morén (PSC) a Alt Àneu, que accediria al càrrec l'any 2006 en substitució de Joaquim Llena després que aquest fos nomenat conseller d'Agricultura.

Des d'aleshores, les comarques pallareses mai han aconseguit una quota de poder femení similar. Quatre anys més tard, dos més serien alcaldesses, la mateixa xifra que durant la 2011-2015. Tanmateix, en les dues darreres legislatures, des del 2015, el Pallars n'ha tingut sis, tres en cadascuna.

Excel·lent pujada d'ERC al Jussà, bipartidisme al Sobirà i desfeta del PP

 
Al conjunt de les dues comarques, Convergència i Unió tornava a ser la força majoritària amb més de 5.700 vots, 107 regidors i 19 alcaldies. El PSC pujava, consolidant-se com a segon partit amb prop de 3.900 vots, però perdia dos municipis importants com Tremp i la Pobla de Segur, i també Esterri d'Àneu. Així i tot, aconseguia dues alcaldies al Jussà i en conservava cinc al Sobirà, fent d'aquesta comarca un bastió del bipartidisme amb CIU.

Per la seva banda, Esquerra Republicana esdevenia la tercera força gràcies als excel·lents resultats al sud, on passava de poc més de 600 vots i 3 regidors a gairebé 1.500 paperetes i 15 edils, sumant també l'alcaldia de la Pobla de Segur. Mentrestant, el Partit Popular es convertia en una formació testimonial, patint una desfeta electoral, amb només un regidor a Tremp i cinc a Espot, l'únic municipi on governarien. Finalment, Iniciativa per Catalunya entrava per primera vegada en un ajuntament pallarès amb un representant a Sort i poc més de 200 vots a la comarca.


  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte:

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació