patrimoni
Cultura donarà a conèixer els gravats medievals de Seurí declarats béns d'interès nacional
El jaciment es troba en una zona de difícil accés i es crearà material interpretatiu per divulgar-los
Dibuixos gravats a la pedra localitzats a la Vall d’Àssua | M. Lluvich / ACN
El Departament de Cultura ha encarregat una publicació monogràfica sobre els gravats medievals del Solà de Seurí, al terme municipal de Sort, al Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la finalitat de donar a conèixer aquest patrimoni declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BECIN) l'any 2021.
Aquesta publicació ha de donar a conèixer els resultats científics del jaciment arqueològic de 101,03 hectàrees i que compta amb 3.940 gravats localitzats en 372 roques. Els propers mesos els tècnics del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic programaran les actuacions necessàries per dur a terme els treballs de documentació entre els quals hi haurà; topografia, fotogrametria o vídeo 3D.
El jaciment arqueològic no és visitable per les característiques del terreny, però es valorarà la possibilitat d'adequar el Castell dels Comtes de Pallars de Sort com a seu expositiva d'aquest material. Els gravats es localitzen en cotes d'entre 1.230 metres d'altitud i els 2.060 metres i es distribueixen per un terreny de 3,3 quilòmetres de longitud. Es tracta d'una zona de difícil trànsit amb orografia complicada.
Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Seurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.
Entre els elements que permeten l'aproximació cronològica destaquen col·leccions d'armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Però el que sí que ha facilitat als arqueòlegs una data fixa és la inscripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot llegir: Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s'exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot. El seu autor podria ser Pere Arnau, ja que es coneix que en aquesta època (1335-1369) Pere Arnaldo va ser monjo i va exercir de notari al monestir de Gerri de la Sal.
Entre els prop de 4.000 gravats hi ha representats motius molt diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d'armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana.
Aquesta publicació ha de donar a conèixer els resultats científics del jaciment arqueològic de 101,03 hectàrees i que compta amb 3.940 gravats localitzats en 372 roques. Els propers mesos els tècnics del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic programaran les actuacions necessàries per dur a terme els treballs de documentació entre els quals hi haurà; topografia, fotogrametria o vídeo 3D.
El jaciment arqueològic no és visitable per les característiques del terreny, però es valorarà la possibilitat d'adequar el Castell dels Comtes de Pallars de Sort com a seu expositiva d'aquest material. Els gravats es localitzen en cotes d'entre 1.230 metres d'altitud i els 2.060 metres i es distribueixen per un terreny de 3,3 quilòmetres de longitud. Es tracta d'una zona de difícil trànsit amb orografia complicada.
FOTOS Gravats de l’Edat mitjana localitzats a la Vall d'Àssua
Un conjunt excepcional i inèdit
Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Seurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.
Entre els elements que permeten l'aproximació cronològica destaquen col·leccions d'armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Però el que sí que ha facilitat als arqueòlegs una data fixa és la inscripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot llegir: Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s'exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot. El seu autor podria ser Pere Arnau, ja que es coneix que en aquesta època (1335-1369) Pere Arnaldo va ser monjo i va exercir de notari al monestir de Gerri de la Sal.
Entre els prop de 4.000 gravats hi ha representats motius molt diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d'armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
També hauries de llegir
Fa 125 setmanes
El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d'Àssua
Fa 127 setmanes
Cataloguen prop de 4.000 gravats medievals en un indret rocós de la Vall d'Àssua
Fa 246 setmanes
Descobreixen centenars de gravats a la pedra de l’edat mitjana a la Vall d'Àssua
Fa 246 setmanes
FOTOS: Gravats de l’edat mitjana localitzats a la Vall d'Àssua
Ara a portada
El més llegit