DADES: GUERRA A UCRAÏNA

El Pallars té un total de 29 persones provinents d'Ucraïna

Barcelona, Guissona, Lloret de Mar, Badalona i Lleida se situen al capdavant pel que fa a població d'origen ucraïnès

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona | 4 de març de 2022 a les 08:39 |
Concentració a Lleida contra la guerra a Ucraïna | Maria Gascón / Paeria de Lleida
Un dels reptes derivats de la guerra a Ucraïna serà la gestió dels refugiats d'aquest país que estan fugint arran de l'atac rus. Ja hi ha hagut 874.000 persones que han traspassat les fronteres, segons l'ONU, i el govern espanyol ha avançat que posarà facilitats perquè els que arribin no estiguin limitats per les normes vigents sobre estrangeria. Tot i això, milers de nascuts a Ucraïna ja han anat arribant a Catalunya els darrers anys, havent passat de tan sols 364, el 2000, a 23.619, a principis de 2021.

Segons dades del 2021 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a les comarques pallareses hi ha un total de 29 persones d'origen uncraïnès. D'aquests, la gran majoria (23) es localitzen al Pallars Jussà, concretament a la ciutat de Tremp. Pel que fa al Pallars Sobirà, les mateixes dades revelen que l'any passat hi havia sis ucraïnesos, tres localitzats al municipi de Sort i tres més al de Baix Pallars.


Si ens fixem en l'evolució d'aquest grup de població, l'any 2000 només hi havia tres ucraïnesos a les dues comarques, concretament al municipi de Conca de Dalt, mentre que l'any 2005 la xifra s'enfilava fins a les 20 persones, tres de les quals al Sobirà. En aquesta darrera comarca, el nombre d'ucraïnesos s'ha mantingut més o menys estable des de llavors. No és el cas del Jussà, on l'any 2020 hi havia fins a 26 persones originàries d'aquest país.


El principal increment d'immigrants ucraïnesos va tenir lloc fins al 2007, quan en van arribar uns 15.000. Durant la crisi econòmica que va començar aquells anys, el ritme es va alentir, tot i que l'augment anual va tornar a repuntar a partir del 2014, per bé que sense arribar a les tendències de la dècada anterior. La pandèmia, però, va truncar l'evolució, ja que el 2020 va ser el primer amb un descens significatiu de la població catalana provinent d'Ucraïna, la qual va caure dels 24.322 a 23.619. Encara no hi ha dades relatives al 2021, tot i que ja se sap que, aquest dimecres, hi havia ja 107 refugiats d'aquest país allotjats en albergs catalans.


En tot cas, com acostuma a ser en aquests casos, l'arribada no ha estat uniforme. Barcelona és lògicament el municipi català amb més ucraïnesos d'origen, amb 5.012, però el segon no és cap de les ciutats més poblades del país, sinó Guissona, amb 1.053. Ja es tracta del líder pel que fa a immigració, essent l'únic on més de la meitat dels veïns són nascuts fora de l'Estat, amb un 52,6% del total. I d'aquests, més d'una quarta part (el 27,5%) provenen d'Ucraïna, una comunitat que ja s'ha organitzat per ajudar aquest país.

En tercer lloc, ja se situa Lloret de Mar, amb 759 persones nascudes a Ucraïna, per davant de Badalona (712), Lleida (652), l'Hospitalet de Llobregat (566) i Olot (508), els altres municipis amb més del mig miler d'ucraïnesos d'origen. En termes percentuals, però, el seu pes entre la població migrada és elevat a altres municipis més petits com Sant Guim de Freixenet (suposen el 40,3% dels nouvinguts), a la Segarra; la Portella (31,5%), al Segrià; a Freginals (30,2%), al Montsià; o a Sant Joan de Vilatorrada (29,4%), al Bages. Al següent mapa -i a la taula final- es poden consultar les dades tant en termes absoluts com relatius.
 


A nivell supralocal, les tres primeres posicions estan copades per les tres comarques més poblades, amb 6.733 ucraïnesos d'origen al Barcelonès, 1.550 al Vallès Occidental i 1.428 al Baix Llobregat. Per darrere, es troben la Selva (1.392) i la Segarra (1.285), la majoria dels quals a Guissona, mentre que al Pallars Sobirà i la Terra Alta n'hi ha menys de quatre. En termes relatius, però, la Segarra és clarament la comarca amb un major d'immigrants que provenen d'Ucraïna, amb el 19,8% del total, seguida de lluny per la Conca de Barberà (9,2%) i l'Alta Ribagorça (9,2%).
 


Com que l'arribada d'ucraïnesos és força recent i aquests canvis de país es fan normalment en edat laboral, es tracta d'una població força més jove que la nascuda a l'Estat. El 50,6% dels provinents d'Ucraïna tenen entre 15 i 44 anys, molt més que el 31,8% d'entre els autòctons. Igualment, tan sols el 4,8% dels primers té 65 anys o més, per un 22,4% dels segons. Es tracta, per tant, d'una arribada positiva en termes de sostenibilitat de les pensions, ja que una clara majoria es troba en edat de treballar. Són, però, lleugerament més grans que la mitjana de migrants a Catalunya, amb menor pes de població en l'última etapa laboral.
 


La següent taula permet consultar les dades sobre el pes de la població d'origen ucraïnès a cada municipi català i la seva evolució des del 2020. També es poden reordenar les columnes per identificar a quins hi tenen més i menys pes.


Altres notícies que et poden interessar



​​​
​​

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació