patrimoni

Neix la Setmana de la Pedra Seca per reivindicar el patrimoni etnològic de Catalunya

La celebració coincideix amb el segon aniversari del reconeixement d'aquesta tècnica per part de la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

per Redacció, 21 de setembre de 2020 a les 08:49 |
Persones reparant un tros de paret de pedra seca a la ruta del Cinquè Llac | Ariadna Ribas
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre el 23 i el 29 de novembre diversos punts del país viuran la Setmana de la Pedra Seca, una sèrie d'activitats per reivindicar aquesta tècnica de construcció i que coincideix amb el segon aniversari del seu reconeixement per part de la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Es tracta d'una iniciativa de Col·labora x Paisatge, un projecte de l'Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya, que té vocació d'esdevenir un esdeveniment fixe i amb l'objectiu de visibilitzar i posar en valor el coneixement la divulgació i el manteniment de la pedra seca al país.



Actualment, el Pallars té inventariades 28 construccions de pedra seca, 23 de les quals al Pallars Sobirà i cinc al Jussà. De fet, durant els mesos d'estiu d'enguany, diversos voluntaris van recuperar l'antic camí de pedra seca de la Davallada de Llagunes, al municipi de Soriguera, dins del projecte Museu de Camins per recuperar les antigues tècniques constructives al Pirineu.


Catalunya té un importantíssim patrimoni etnològic de pedra seca, que a la vegada articula bona part del paisatge, com per exemple amb barraques, marges, forn, sínies, fonts o tines. Són construccions protegides com a Béns Culturals d'Interès (BCIL) o Béns Culturals d'Interès Nacional, o bé estan situades dins de parcs naturals. 


Malgrat els seus diversos valors, des de fa dècades aquesta tècnica està sent víctima de l'abandó degut a la pèrdua d'ús de la majoria d'aquestes construccions i al despoblament rural. A la vegada, aquest fet ha provocat la desaparació de l'ofici de marger i la pèrdua del coneixement d'aquesta tècnica.

Tanmateix, entitats i voluntaris s'esforcen des de fa anys per mantenir, restaurar i divulgar aquest patrimoni i aquesta tècnica, que ha demostrat ser bona per afrontar diversos reptes de l'arquitectura contemporània.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació