Els horts del Pallars i de la Michelle Obama

 

Al maig a molts pobles del Pallars comencem a treballar els horts. Abans no podem perquè la terra és una roca i a les nits glaça. Al maig, doncs, comencem a domesticar racons del paisatge, sovint geomètrics, que són un mirall dels seus creadors. Trobem horts on, entre les verdures de sempre, hi creixen plantes aromàtiques, i trobem horts on, entre verdures foranies com el ruibarb o la carabassa potimarron, hi creixen flors comestibles; trobem horts ancestrals on encara s´hi troba l´herbacol o el cascall i horts moderns on també hi creix el cascall, però acompanyat de la marihuana; horts on s´utilitzen pesticides i horts ecològics; horts en solcs i horts en feixes; horts amb plàstics i horts amb encoixinats orgànics; horts regats amb segla, amb aspersors,amb mànegues poroses o amb el gota a gota automatitzat... 

 

Al Pallars tenim horts per a tots els gustos i cadascun és un món fet a mida en el qual tot és mutable, transitori i efímer. Observant-los, podem deduir si el que el conrea consulta el Llunari tradicional o el Calendari d´Agricultura Biodinàmica. Podem endevinar si segueix els consells de la padrina o El horticultor autosuficiente, de John Seymour. Fins i tot podem aventurar-nos en disquisicions sobre la seva capacitat d´organització, disciplina, constància, imaginació, experiència i previsió. 

 

Ara bé, si hi ha un tret que uneix tant als nostres horticultors com els que segueixen els consells de la primera dama dels Estats Units, Michelle Obama, és el convenciment dels beneficis de l´hort. Obama, impulsora dels horts comunitaris, ha fet públic fa poc el resultat d´unes enquestes als horticultors americans. Volia saber quines eren les seves motivacions per a conrear un hort. Segons la NCGA, que vindria a ser l´Associació Nacional d´Horts Comunitaris, els ianquis fan hort perquè els productes que n´obtenen són més frescos i gustosos, perquè representa un estalvi, perquè mengen aliments de més qualitat, i perquè els permet saber d´on ve allò que consumeixen. 

 

Doncs sí, senyora Obama, aquí les motivacions, si fa o no fa, són les mateixes. Tant el seu ianqui jubilat que es mou entre els solcs amb sabatilles de tennis com la nostra pallaresa jove que hi va descalça, conreen els horts per les mateixes raons. Podríem afegir que un hort, a més, ens relaxa, ens enforteix i ens iguala. Però aquí la veritat és que no ens calen gaires enquestes. Amb un convincent refrany en tenim prou: "A casa de l´hortolà, sempre és més gran lo marrà". Altra cosa és saber de quin marrà estem parlant...