Els enormes beneficis de les energies renovables

Senyor director,

Sóc d’una generació que va créixer en el rebuig a l’energia nuclear. Vaig tenir la sort d’estudiar en profunditat aquesta qüestió en la meva carrera universitària. A quart curs teníem una assignatura molt interessant que es deia física nuclear. Recordo que aquell any el president del govern –devia ser Adolfo Suárez– va dir que el català no servia per a tot i, concretament, que era impossible explicar física nuclear en català. La frase va tenir un gran impacte en el meu curs perquè aquesta assignatura la vam impartir íntegrament en català i ens la va donar el gran professor Jaume Jorba.

Diria que la majoria dels meus companys de classe eren contraris a l’energia nuclear, amb coneixement de causa, i la majoria de persones de la meva generació també ho eren. Pensàvem tots que algun dia deixarien de construir-se gran centrals tèrmiques, amb fuel, gas o nuclears, i que passaríem a tenir una immensa xarxa de petites centrals solars, eòliques i hidràuliques escampades pel territori. Tan convençut estic de la bondat de les renovables que m’he instal·lat a casa unes plaques fotovoltaiques i una bateria d’emmagatzematge elèctric que, amb l’ajut d’una estufa de pellets, m’ha fet quasi totalment independent de subministres exteriors d’electricitat i gas, i amb emissions globals zero.

Erradicar les nuclears era el nostre somni. Però vet aquí que la tecnologia de les centrals renovables va tenir una evolució extraordinària i, precisament, ara que som capaços de prescindir de les nuclears i de les altres tèrmiques, és quan sorgeix a Catalunya un moviment contrari a les energies renovables. Els contraris diuen, «renovables sí però així no». En realitat estan dient que no a les renovables però s’amaguen rere d’arguments forassenyats sense base científica. Els opositors a les renovables semblen treballar a favor del lobby petrolier, encara que no en siguin conscients i tots ells es belluguen en automòbils amb grans consums de benzina.

Per això, ara que es qüestiona el model renovable, he pensat en escriure aquest article on explico les enormes avantatges de les energies renovables. Anem a pams.

Avantatges generals, el motor de la transició energètica

Les renovables són el millor element per lluitar contra el canvi climàtic que amenaça amb destruir la nostra civilització. Les renovables, solar, eòlica, hidràulica i biomassa, no emeten gasos d’efecte hivernacle (GEH) durant la generació d’energia, la qual cosa és fonamental per a la descarbonització i la lluita contra l’escalfament global.

A més, suposen recursos inesgotables. A diferència dels combustibles fòssils, com ara el carbó, gas, o petroli, els recursos renovables es reabasteixen de forma natural, garantint un sistema energètic tancat i, per tant, sostenible en el temps.

Redueixen, a més, la contaminació a pràcticament zero, perquè minimitzen la pol·lució de l’aire, de l’aigua i la generació de residus tòxics associats a les energies fòssils o, com els de les nuclears, amb una vida mitjana de 10.000 anys, tan de temps com des del neolític fins els nostre dies.

I per si aquests arguments no fossin suficients, resulta que les renovables són les més econòmiques i estalvien importacions de fòssils i urani.

Avantatges per a les comarques interiors

Les zones rurals i de l’interior, que normalment disposen de l’espai i del recursos, és a dir, de sòl, sol, vent, biomassa, se’n beneficien de manera específica.

Ho fan a través de la creació d’ocupació local perquè els projectes de renovables, que consten d’instal·lació, manteniment i operació, generen nombroses oportunitats de feina en empreses rurals, revitalitzant l’economia local , tot combatent el despoblament. A Espanya coneixem aquest fenomen com el de l»Espanya buidada».

Però també en la diversificació d’ingressos, perquè els agricultors i propietaris de terres poden obtenir noves fonts d’ingressos mitjançant l’arrendament de terrenys per a parcs solars o eòlics.

Alhora, és possible l’autoabastament i l’estalvi, ja que a les explotacions agrícoles o ramaderes es poden instal·lar sistemes d’autoconsum que redueixen dràsticament les seves despeses elèctriques.

Avantatges energètics i d’independència

Amb les renovables té lloc una important reducció de la dependència energètica que, a més, permet deixar de donar suport a règims autoritaris que es financien amb la venda de fòssils. A més de l’exemple Estats Units, n’hi ha altres dos, Rússia i Aràbia Saudí. Augmentem la seguretat i la sobirania energètica del país.

D’altra banda, el cost de l’energia fòssil fluctua dràsticament segons factors geopolítics i de demanda global. En canvi, un cop construïda una planta solar o eòlica, el cost del «combustible» és zero (el sol i el vent són gratuïts). Això proporciona una gran previsibilitat en els costos d’operació i permet signar contractes de compra d’energia a preus fixos i molt competitius a llarg termini, la qual cosa és un factor clau de competitivitat per a la indústria catalana.

Però les renovables afavoreixen també l’equilibri territorial, perquè fomenten un model més descentralitzat, on l’energia es produeix a prop del punt de consum, reduint les pèrdues de transport i fent el sistema més eficient globalment.

I també la millora de la infraestructura, atès que la instal·lació de noves petites centrals i xarxes pot suposar una millora de les infraestructures i els serveis energètics a les àrees rurals, beneficiant els habitants locals.

Quantificació dels llocs de treball creats per cada MW instal·lat

L’ocupació generada per les energies renovables es pot dividir en tres fases. La primera és el desenvolupament i la fabricació de components (pales, panells, inversors, etc.). La segona és la construcció i muntatge de la planta. És la fase que proporciona el pic més alt d’ocupació, si bé és temporal com a totes les inversions. I la tercera i última fase és l’operació i el manteniment, que és l’ocupació directa. Inclou la gestió administrativa de la planta, i la seva vigilància, neteja i reparacions necessàries durant la vida útil de la planta.

Durant la segona fase, els llocs de treball, LDT, per MW, varien segons tecnologia però se’n crea molta d’ocupació. Això inclou enginyers, tècnics, operaris de construcció, electricistes i personal de suport. Encara que temporal, aquesta activitat també permet la mobilització de fons salarials cap a l’economia local (allotjament, restauració, serveis, etc).

Segons tecnologia, per a la suma de la segona i tercera fase es creen els següents llocs de treball: Fotovoltaica 10 – 20 LDT / MW (per una durada d’execució de projecte de 6-18 mesos) i 0,10 – 0,30 LDT fixos / MW. Eòlica, 8 – 15 LDT / MW (per una durada de 12-24 mesos) i 0,30 – 0,50 LDT fixos /MW. Petita Hidràulica 20 – 40 LDT / MW (perquè té una construcció més complexa) i 0,50 – 0,80 LDT fixos / MW.

Cal subratllar que mentre l’ocupació generada en la fase de construcció és molt intensa, encara que temporal, els llocs de treball en la fase d’Operació i Manteniment (O&M) són menors, però per contra estables i a llarg termini (fins a 30 anys), la qual cosa és crucial per fixar població en zones rurals.

Es requereix personal constant per a la seva operació, manteniment, vigilància i reparacions. Aquesta feina és altament qualificada i estable, fixant població jove i especialitzada a la zona. Es creen rols com tècnics de manteniment elèctric, operadors de parcs, personal de neteja de panells i especialistes en gestió d’infraestructures.

Creació de sinergia, l’Agrovoltaica

Es produeix una major eficiència en l’ús del sòl. Es tracta d’un fenomen d’integració conegut com agrovoltaic, que fa compatible les produccions agrícoles i d’electricitat, augmentant així l’eficiència global d’ús de la terra.

Beneficis per a l’agricultura

Destaca el fet que les estructures solars poden augmentar la retenció d’aigua o donar ombra a certs cultius, protegint-los de la calor extrema i millorant-ne el rendiment en alguns casos.

Però també és remarcable l’ús que se’n fa del biogàs produït a partir de residus ramaders. Un residu es converteix en una font d’energia i estalvi per a la granja.

Impacte Econòmic Directe i Seguretat Energètica

La transició cap a un sistema basat en energies netes, no només és ambientalment responsable, sinó que es revela com una estratègia econòmica superior, especialment en termes de seguretat i estabilitat de costos.

Proporciona independència i sobirania energètica perquè la dependència d’Espanya dels combustibles fòssils importats -gas i petroli- genera una vulnerabilitat geopolítica i econòmica constant. La generació d’energia a partir de recursos propis -sol i vent- permet al país reduir dràsticament les importacions energètiques, millorant espectacularment la balança comercial i aïllant l’economia de les turbulències dels mercats internacionals de l’energia, tal com es va evidenciar amb la crisi del gas de 2022. Les renovables són, per tant, una inversió en sobirania nacional.

S’ha calculat que dedicant només l’1,2% de la superfície de Catalunya a la implantació de renovables, podríem ser energèticament autosuficients. Té un impacte directe en l’economia domèstica.

El boom de l’autoconsum (petites i mitjanes instal·lacions en teulades d’habitatges, comerços i polígons industrials) hi contribueix de forma important, però ni de bon tros permet garantir la substitució de les importacions de fòssils.

Els grans ingressos per als ajuntaments dels projectes de renovables

Els projectes de generació d’energia a gran escala aporten ingressos substancials a través de tres principals tributs locals, segons es detalla tot seguit.

L’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) és el major ingrés no recurrent. S’aplica sobre el cost material de l’obra (base imposable), amb un tipus màxim del 4%. Atès l’elevat cost d’instal·lació d’un parc (que pot suposar al voltant d’1 milió d’euros per MW instal·lat per a un parc fotovoltaic), l’ICIO genera un pagament únic que sovint representa milers d’euros per MW instal·lat, una suma cabdal per al pressupost de qualsevol municipi rural, gran o petit.

L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) sobre els BICES. És el motor fiscal anual. Les centrals de generació es consideren Béns Immobles de Característiques Especials, BICES, que tributen sobre el seu valor cadastral. Aquest ingrés és recurrent i genera una entrada anual d’aproximadament entre 2.000 € i 5.000 € anuals per MW instal·lat, proporcionant una estabilitat financera que pot durar, pel cap baix, fins a 30 anys.

L’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que grava l’activitat empresarial de producció d’electricitat, contribuint de forma addicional a l’ingrés municipal anual.

Conclusions i reptes de futur

La instal·lació massiva d’energia renovable a les comarques interiors de Catalunya, com ha passat a Espanya, s’ha de consolidar com un factor transformador amb beneficis a múltiples nivells. Es reforça la lluita climàtica global, impulsa la sobirania energètica nacional i, el que és encara més important, ofereix una palanca de desenvolupament econòmic i social per a les comarques no metropolitanes. El renaixement rural també passa per convertir els seus recursos naturals (sòl, sol, vent, biomassa) en una gran font de riquesa energètica en el futur.

Pau Noy Serrano