Senyor director,
Catalunya és un país on el turisme de càmping té una llarga tradició i una gran estima. Molts establiments es troben en espais naturals de gran bellesa, a la vora del mar, a prop de rius o en entorns de muntanya. Justament aquesta ubicació privilegiada és la que els fa també més vulnerables a les inundacions, un risc que el canvi climàtic accentua amb pluges més intenses i sobtades. Les experiències viscudes els darrers anys —com les inundacions a la Tordera, els rescats a l’Alfacs o les evacuacions a l’Alta Ribagorça— ja ens havien donat senyals d’alerta. I enguany, la DANA que va colpejar al país Valencià, així com altres episodis de pluges torrencials al nord-est peninsular, han tornat a evidenciar fins a quin punt els fenòmens extrems són part de la nostra realitat , ens ha deixat clar que calia actuar i fer-ho amb urgència.
Després d’anys de dilacions, el Govern ha dit prou: la seguretat de les persones és innegociable. El nou Decret llei 17/2025 és una resposta valenta i constructiva a aquesta realitat. Per primera vegada s’ofereix un procediment clar que permet revisar la situació dels càmpings en zones inundables i assegurar que poden continuar amb garanties per als usuaris. No és una norma que vulgui posar traves, sinó una eina per protegir vides i, alhora, preservar un sector que forma part de la identitat turística del país.
El decret aposta per la col·laboració i no per la imposició. Lluny de caure en l’autoritarisme, crea comissions tècniques i de govern amb capacitat d’avaluar cada cas, establir condicions i exigir millores per reforçar la seguretat de les instal·lacions. Les decisions es prendran amb la participació d’ajuntaments, consells comarcals, administracions i el sector del càmping. Aquesta manera de treballar en xarxa reforça la confiança i garanteix que les solucions s’adaptin a cada realitat local. El decret és també una eina de cooperació i col·laboració, que dota el sector de garanties jurídiques per recórrer, dialogar i actuar per adaptar-se a les necessitats.
A la majoria del nostre territori, i en especial a l’Alt Pirineu i Aran, darrere de cada càmping hi ha més que un negoci. Hi ha tradició, molta història, famílies senceres que hi treballen, joves que hi troben les seves primeres oportunitats laborals per no haver de marxar, clients que s’abasteixen de productes típics a les formatgeries, carnisseries o botigues dels pobles on estan ubicats. Quan un negoci té seguretat jurídica, tot continua girant, produint i funcionant. I això és el que des del nostre grup parlamentari i des del nostre Govern hem volgut protegir.
No som de treure pit, no és la nostra manera de fer. Però sí que volem fer palès que en pocs mesos del nostre Govern, i després de molts anys de donar-hi voltes, el lideratge del PSC colze a colze amb les nostres veus al territori i amb el sector ens ha portat fins aquí. Ha estat un camí difícil, ho reconeixem, però en cap moment hem defallit. Si ha calgut rectificar, hem rectificat, i això ens ha permès aprovar un decret llei amb altres formacions que s’hi han sumat, aconseguint una eina col·lectiva pensada per garantir futur i estabilitat econòmica al conjunt de les nostres comarques.
El Govern acompanya aquesta regulació amb mesures de suport, com la creació d’un fons específic per ajudar els càmpings a fer les adaptacions necessàries i, sobretot, amb la inversió de 6 milions d’euros en la xarxa de radars PIRINEX al Pirineu, ja anunciada a començament d’abril. Sistemes d’alerta primerenca que milloraran en un 90% la capacitat de predicció i alerta meteorològica, beneficiant càmpings, municipis i espais naturals. És una mostra que la protecció de les persones va de la mà de la protecció del territori: no hi ha seguretat col·lectiva sense preservar també els ecosistemes que ens envolten.
Lluny de ser un fre, aquest decret pot convertir-se en un motor per al prestigi del càmping català. En un món on la seguretat i la sostenibilitat són cada vegada més valorades, disposar d’un sector que sap gestionar els riscos i que ho fa amb responsabilitat és un actiu que ens diferencia. Els càmpings de Catalunya poden esdevenir un model de referència internacional, capaç d’atraure visitants que busquen no només natura i autenticitat, sinó també confiança i tranquil·litat. I per assolir aquests objectius el decret també contempla al possibilitat d’oferir ajuts al sector tant per adaptar-se, com per millorar la seva competitivitat.
En comparació amb dècades de dilacions i d’acords poc concrets, el Decret llei 17/2025 marca un canvi de rumb. El Govern ha sabut escoltar, negociar i decidir. Ha entès que la crisi climàtica obliga a actuar amb determinació i que no es pot deixar la seguretat de milers de persones a l’atzar d’unes sirenes que no funcionen o d’uns protocols inexistents. Aquesta és la diferència entre ajornar i governar.
Aquest decret és, en definitiva, un pas endavant que combina protecció i oportunitat. Protegeix les persones, reforça el sector i preserva el territori, situant Catalunya al capdavant en la manera d’afrontar els reptes del canvi climàtic. Ens recorda que podem mirar al futur amb optimisme si treballem plegats i posem la seguretat i la qualitat com a pilars del nostre turisme. Catalunya ha escollit, per fi, avançar amb valentia i fer de la protecció de vides i del territori una autèntica prioritat de país.
Judit Alcalà
Diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran i Secretària 4a de la Mesa del Parlament de Catalunya
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi