L'escalfament al Pirineu s'intensifica entre els 1.500 i els 2.200 metres d'altitud

La franja intermèdia dels Pirineus, compresa entre els 1.500 i els 2.200 metres d'altitud, és la que està registrant un escalfament més accentuat. Aquesta és la principal conclusió dels primers resultats d'un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que avalua l'escalfament en funció de l'altitud a partir de dades del període 2002-2025.

Les anàlisis preliminars mostren una tendència a l'alça tant de les temperatures màximes com de les mínimes en els tres nivells estudiats: per sota de 1.500 metres, entre 1.500 i 2.200 metres i per sobre de 2.200 metres. Amb tot, el procés no és homogeni. Segons detalla Pere Esteban, tècnic del Meteocat, aquest fenomen d'escalfament diferenciat segons l'alçada s'havia comprovat en altres massissos, però encara no s'havia provat al Pirineu.
 
A la cota mitjana, la temperatura màxima augmenta a un ritme de 0,77ºC per decenni (1,8ºC en 24 anys) i la mínima, de 0,86ºC per decenni (2,1ºC acumulats). L'hivern és l'estació amb els increments més notables, amb 2,9ºC més en les màximes i 3,1ºC més en les mínimes durant aquest període.
 

La regressió de la neu, factor determinant

Els investigadors relacionen aquest patró amb l'evolució de la coberta de neu. Per sota dels 1.500 metres, la neu és escassa i puntual, mentre que per damunt dels 2.200 metres es manté un mantell nival persistent durant l'hivern. En canvi, és a la franja intermèdia on el retrocés de la neu resulta més evident, la qual cosa redueix el reflex de la radiació solar i afavoreix una major acumulació de calor.
 

Seguiment a Bonabé

Per obtenir aquests resultats, el Meteocat ha instal·lat una estació automàtica a Bonabé, a Alt Àneu, a 1.700 metres d'altitud, i ha analitzat les dades de les estacions de la zona. A més, en el marc del projecte Life Pyrenees4Clima i al costat de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), s'han col·locat sensors cada 200 metres d'altitud a Bonabé-Moredo i a Panticosa-Infiernos, al Pirineu aragonès, per monitorar l'atmosfera fins als 3.000 metres.

Tal com assenyala Jordi Cunillera, cap de canvi climàtic del Meteocat, les dades s'integraran en futures edicions del Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR) per seguir fent un seguiment fidel i exhaustiu de les conseqüències del canvi climàtic i de l'escalfament global a la nostra serralada.

Altres notícies que et poden interessar